Des de la Vall d¡¯Uix¨°

Entre les moltes idees i met¨¤fores prodigioses disseminades pel Fed¨®, hi ha una que em ve a la ment sovint: cap al final del llibre, S¨°crates diu que si un home habitara al fons de l¡¯oce¨¤ i, a trav¨¦s de l¡¯aigua ¨Cque hauria de ser molt n¨ªtida- veiera el sol i els altres astres, creuria que la superf¨ªcie del mar era el cel, i no intentaria emergir i veure de veritat la mar i el cel com el que s¨®n. Sempre que rellegesc la poesia d¡¯Antonio Cabrera em recorde d¡¯aquesta estranya par¨¤bola, que vaig llegir per primera vegada en l¡¯¨¨poca en qu¨¨ ell i jo ens vam con¨¦ixer, en la universitat valenciana, potser en les classes d¡¯hist¨°ria del pensament que donava tan b¨¦ el professor Salvador Feliu. En tot cas, la tensa relaci¨® que Plat¨® estableix entre imatge i realitat, entre observaci¨® i idea i, en ¨²ltim terme, entre l¡¯home que mira i pensa i el cosmos alhora transparent i ocult que l¡¯envolta, em sembla que t¨¦ molt a veure amb la poesia tal com l¡¯ent¨¦n i la practica el nostre autor. Una poesia contemplativa i reflexiva, absorta i interrogant, en qu¨¨ els vastos passadissos de l¡¯¨¤nima s¡¯emmirallen, sabent que mai acabar¨¤ de copsar-los, en els no menys vastos ¨Ci del tot inaccessibles- que sostenen les coses que celebra. I al capdavall, com el mateix autor assenyala en l¡¯acabament d¡¯un poema memorable, ¡°?qui¨¦n conoce, qui¨¦n ve, qui¨¦n no confunde?

Hi torne a pensar ara, mentre repasse l¡¯antologia dels seus versos, Monta?a al sudoeste, que acaba de publicar Josep Maria Rodr¨ªguez. Aquest ¨¦s un poeta de Lleida relativament jove i molt notable, que ha publicat versos, tant en castell¨¤ com en catal¨¤, que tenen moltes afinitats amb l¡¯obra que destria, com el gust pel to reticent i reverberador i les formes breus i subtils de la l¨ªrica oriental. Rodr¨ªguez ¨¦s un especialista en l¡¯art japon¨¦s del haiku, aquesta estrofa m¨ªnima, de tres versos i 14 s¨ªl¡¤labes (o 17, si es compta a l¡¯espanyola) que pot contindre un m¨®n i el seu contrari, sobre el qual ha escrit llibres de refer¨¨ncia. Curiosament, en aquesta antologia ha prescindit dels poemes de l¡¯¨²nic llibre de haikus de Cabrera, Tierra en el cielo, perqu¨¨ considera que, tot i ser un poemari exquisit, ¨¦s massa tancat i singular i no encaixa amb la traject¨°ria que la resta de l¡¯obra de Cabrera dibuixa. Cal recon¨¦ixer que, fins amb aquesta amputaci¨®, es tracta d¡¯una poesia molt dif¨ªcil d¡¯antologar, perqu¨¨ no t¨¦ alts i baixos, sin¨® que sempre mant¨¦ un to meditatiu, dens i pausat que arrossega el lector sense declivis. El que aquesta selecci¨® encerta a posar de relleu ¨¦s l¡¯extraordin¨¤ria coher¨¨ncia i la fidelitat a ell mateix del m¨®n po¨¨tic d¡¯Antonio Cabrera, tan esfor?adament ser¨¦ i tan inquisitiu, al llarg de m¨¦s d¡¯una d¨¨cada. Sens dubte, aquesta ¨¦s una poesia que evoluciona i s¡¯enfondeix, per¨° sense trair-se. Sense amaneraments ni cap concessi¨® a l¡¯¨¨mfasi, el que fa ¨¦s depurar-se. Rodr¨ªguez t¨¦ molta ra¨® quan diu que, fins a un cert punt, aquesta l¨ªrica busca una mena de dissoluci¨® del jo que parla (¡°Canta el alrededor, no hables de ti¡±), per¨° que ha d¡¯existir rere el vidre de les paraules per a poder-nos dir la humana perplexitat de formar part del m¨®n i alhora reflectir-lo. En qualsevol cas, oferir una antologia de poemes d¡¯Antonio Cabrera ¨¦s convidar-nos a un banquet d¡¯idees i sentits a l¡¯empara de l¡¯ef¨ªmer, perqu¨¨ les imatges passen, com la llum en qu¨¨ habiten, per¨° aquests versos toquen cordes greus de l¡¯¨¤nim del lector, i el seu ress¨° perdura.

Crec que ¨¦s un dels millors poetes que escriuen a hores d¡¯ara en aquesta part del m¨®n

No cal que subratlle, en aquest punt, que crec que Antonio Cabrera ¨¦s un dels millors poetes que escriuen a hores d¡¯ara en aquesta part del m¨®n, cosa que podria suscitar la q¨¹esti¨®, m¨¦s aviat bizantina, de la seua pertinen?a a l¡¯heter¨°clit conjunt de la tradici¨® liter¨¤ria valenciana. ?s obvi que el nostre autor no escriu en catal¨¤, i per tant no forma part de la literatura escrita en el nostre idioma, per¨° tamb¨¦ ho ¨¦s que, com la d¡¯altres autors en castell¨¤, la seua ¨¦s una poesia sentida, pensada i escrita des d¡¯ac¨ª i que s¨ª que forma part, ineludiblement, i no en ¨²ltim lloc, de la cultura que genera i reflecteix aquest pa¨ªs nostre (cosa que Joan Fuster, seguint la petja del mestre Rubi¨®, tenia molt clara: la cultura del Pa¨ªs Valenci¨¤ inclou necess¨¤riament Llu¨ªs Vives, Antoni Maians, Blasco Ib¨¢?ez i fins i tot el bo de Ram¨®n Sij¨¦). L¡¯oce¨¤ del m¨®n, interrogat des de la Vall d¡¯Uix¨°, no pot ser-nos ali¨¦. Cal dir tamb¨¦ que en la poesia de Cabrera, concentrada i singular com ¨¦s, podem trobar ecos clars de la lectura de Francisco Brines i de C¨¦sar Sim¨®n, com a mestres, i de Carlos Marzal i Vicente Gallego, com a companys, per¨° tamb¨¦ de Joan Vinyoli i d¡¯alguns poetes en valenci¨¤ coetanis seus. Aquesta ¨¦s una poesia que dialoga d¡¯una manera f¨¨rtil amb la que escrivim els que ho fem en catal¨¤ ara.

Amb tot, el motiu que ens la fa m¨¦s pr¨°xima ¨¦s un altre. Cal recon¨¦ixer que la Val¨¨ncia del final del segle XIX no ha respirat mai en literatura amb l¡¯acre vivacitat que t¨¦ en Arroz y tartana de don Vicent Blasco i que nom¨¦s els poemes de Francisco Brines han sabut il¡¤lustrar la transparent esplendidesa del paisatge de la meua terra natal. La natura que desperta les inquisicions d¡¯Antonio Cabrera ¨¦s tamb¨¦ aquesta. El mont Pipa, a la Plana Baixa, i l¡¯illa dels Pensaments, vora Cullera; l¡¯interior i la costa, els aspres secans del Maestrat i els horts amables de les planes, tarongers i ametlers, les palmeres exactes. Un m¨®n vell i flamant, de claredat pungent, que cal veure i pensar cada vegada. ¡°El paisatge ¨¦s temps:/ els turons, les pedreres, el que dura/ invencible./Mirar, seguir, deixar, perdre¡±. Sempre amb uns ulls conformes. La poesia d¡¯Antonio Cabrera ens acompanya en el viatge per aquest m¨®n, on se sent el clamor de la terra i la llum, tan familiar i tan estrany alhora, que no podem ignorar perqu¨¨ ¨¦s el nostre, mentre potser fem via cap a la superf¨ªcie.