El F¨°rum que no va ser

Avui fa just deu anys, Barcelona va inaugurar amb tota solemnitat el F¨°rum de les Cultures, amb bona part de la fam¨ªlia reial ¡ªel rei Joan Carles, la reina, el pr¨ªncep Felip, Letizia i la infanta Cristina¡ª i un desplegament d¡¯autoritats i seguretat ¡ªmolt¨ªssima seguretat¡ª pr¨°pia dels grans esdeveniments. Perqu¨¨ el F¨°rum va ser concebut i projectat com a tal. ?s dif¨ªcil no oblidar un dels seus esl¨°gans: ¡°L¡¯esdeveniment que mour¨¤ el m¨®n¡±. Per¨° no va ser aix¨ª. La idea que la cultura fos l¡¯eix central d¡¯un gran esdeveniment internacional impulsat per les ciutats ¡ªles grans protagonistes, perqu¨¨ ¨¦s a les ciutats on esclaten els problemes globals¡ª era, de sortida, bona. I que els eixos centrals fossin les condicions per a la pau, la diversitat cultural i la sostenibilitat, tamb¨¦.

¡°La idea era bona, per¨°...¡±. ?s l¡¯expressi¨® que s¡¯utilitza una vegada i una altra quan es parla sobre el F¨°rum. La iniciativa va ser de l¡¯aleshores alcalde de Barcelona Pasqual Maragall, que despr¨¦s de l¡¯¨¨xit dels Jocs Ol¨ªmpics de 1992 va voler que la ciutat assum¨ªs un altre repte. Descartada una altra Exposici¨® Universal, va anar prenent forma el disseny ¡ªuna mica dif¨²s¡ª d¡¯un projecte de nou encuny. El lloc ja estava bastant definit de sortida: la zona del llevant de la ciutat, tota una assignatura pendent de Barcelona.

Per a alguns aquest va ser un error. ¡°El que havia de ser el F¨°rum quant a contingut va quedar sepultat per la transformaci¨® urbana. Com plantejament cultural era correcte, defensable i necessari¡±, opina Ferran Mascarell, que llavors era regidor de Cultura de l¡¯Ajuntament de Barcelona- en la seva etapa socialista ¡ªi que, de forma interina, va assumir les regnes de l¡¯esdeveniment en una de les seves crisis: quan es va quedar escap?at per l¡¯abandonament sobtat de Josep Caminal, el setembre de 2001.

Impulsat inicialment per la ciutat i sempre sota el paraigua de la Unesco, el F¨°rum va esdevenir un ¡°artefacte cultural¡± ¡ªen paraules de l¡¯exalcalde Joan Clos, bra? executor de l¡¯invent¡ª en qu¨¨ es van involucrar les tres administracions, amb Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar, llavors president llavors del govern espanyol, Jordi Pujol, president de la Generalitat, i el mateix Clos, com a alcalde d¡¯un govern municipal integrat tamb¨¦ per Iniciativa per Catalunya i Esquerra Republicana. ?Parlar de pau, diversitat cultural i identitat ¡ªmenys conflictiva era la sostenibilitat¡ª amb tres patrons tan diferents? Dif¨ªcil.

Les administracions van

D¡¯aquesta manera, la definici¨® dels continguts dels di¨¤legs (55), les exposicions i les activitats de la gran esplanada es va convertir en un dif¨ªcil trencaclosques. I m¨¦s despr¨¦s d¡¯una escalada de terrorisme internacional, amb els atemptats de l¡¯11-S, la guerra de l¡¯Iraq i, a m¨¦s, l¡¯11-M, tot just tres mesos abans de la inauguraci¨® del F¨°rum.

¡°Nosaltres ens reun¨ªem cada dijous i discut¨ªem sobre els continguts dels di¨¤legs, especialment. Les propostes inicials venien bastant definides, i nosaltres propos¨¤vem variacions. De vegades s¡¯inclo?en i d¡¯altres, no¡±, recorda Carme Riera. L¡¯escriptora va formar part de l¡¯anomenat ¡°consell de savis¡± ¡ªcreat pel malestar del m¨®n cultural, que se sentia marginat¡ª del qual van arribar a formar part, entre d¡¯altres, Josep Ramoneda, Valent¨ª Puig, Vicen? Villatoro, Enric Argullol i Jorge Wagensberg. Uns savis que, tanmateix, van ser nomenats de forma consensuada per les administracions. ¡°La idea era bona, per¨° quan vam comen?ar a ser cr¨ªtics, es va comen?ar a diluir. Va ser una experi¨¨ncia interessant, per¨° frustrant pel resultat final¡±, afegeix Riera.

Mireia Belil, responsable de la direcci¨® dels continguts i directora de la Fundaci¨® F¨°rum, nega la inger¨¨ncia pol¨ªtica, per¨° reconeix tensions a causa de la disparitat de criteris, especialment en els di¨¤legs que tractaven de la pau. La possibilitat que el F¨°rum project¨¦s la imatge de Barcelona com un nucli dels moviments antiglobalitzaci¨® ¡ªla ciutat es va mobilitzar contra la guerra de l¡¯Iraq¡ª i antisistema, va disparar les alarmes de les administracions consorciades. Especialment la del govern central ¡ªen mans del PP fins al mar? del 2004¡ª, per¨° tamb¨¦ a la Generalitat i l¡¯Ajuntament. ¡°El F¨°rum de les idees va ser segrestat per la pol¨ªtica. Acords, pactes, tots volien ficar cullerada en el programa i aix¨° es va notar en el resultat¡±, es lamenta Mascarell.

Mascarell: ¡°El F¨°rum de les idees

Amb aquest tel¨® de fons, i una aut¨¨ntica obsessi¨® per la seguretat, es van prendre dues decisions: tancar el recinte i fer pagar per entrar. Dos errors que Belil va tenir molt en compte quan va fer ¡°una llista d¡¯errors¡± en enfocar el F¨°rum de Monterrey, el 2007.

¡°El F¨°rum de Barcelona va ser d¡¯una altra ¨¨poca¡±, reconeix ara Belil. B¨¤sicament la de les vaques grasses. Aix¨ª ho demostren els n¨²meros. Un pressupost de poc m¨¦s de 323 milions d¡¯euros, dels quals 208 van ser aportats per les administracions, 70 pels patrocinadors i 26 per les entrades venudes, segons els n¨²meros que es van presentar al tancament del F¨°rum per¨° a falta de la liquidaci¨® final. Les edicions posteriors a Monterrey, Valpara¨ªso (Xile) i N¨¤pols (It¨¤lia) han redu?t dr¨¤sticament tant el pressupost com la durada.

¡°La idea inicial de Maragall va ser bona, per¨° Clos no la va saber executar¡±. ?s el diagn¨°stic que fa Carles Duarte, un dels representants de la Generalitat en el consorci del F¨°rum, que defensa el que l¡¯esdeveniment ha deixat: precisament la transformaci¨® urban¨ªstica.

I el llegat cultural? Pel recinte del F¨°rum van passar una mica m¨¦s de 3,3 milions de persones, a banda dels tres milions m¨¦s que van participar en les activitats que es van realitzar sota el paraigua de l¡¯esdeveniment en equipaments culturals de la ciutat i prop de 70.000 en els di¨¤legs. Al recinte del Bes¨°s es van abordar infinitat de q¨¹estions: els conflictes, la identitat, la pau, la guerra, els efectes de la globalitzaci¨®, de l¡¯economia mundial... Hi van passar personalitats tan rellevants com els premis Nobel Mikha?l Gorbatxov, Paul Krugman, Rita Levi Montalcini, Adolfo P¨¦rez Esquivel, Jos¨¦ Saramago, Joseph Stiglitz, Muhammad Yunus; i referents mundials com Susan George, Nawal El Saadawi, Salman Rushdie, Avishai Margalit, Tarso Genro, entre d¡¯altres. ¡°Moltes de les q¨¹estions que es van plantejar al F¨°rum despr¨¦s van ser la crua realitat a partir de la crisi del 2007¡±, apunta Mascarell.

Les exposicions van ser desmantellades, i nom¨¦s una d¡¯elles, Veus ¡ªun muntatge audiovisual sobre les lleng¨¹es del m¨®n¡ª tindria destinaci¨® final: la Casa de les Lleng¨¹es, un projecte que tanmateix tampoc veur¨¤ la llum, descartat per l¡¯actual administraci¨® convergent de la Generalitat. El material d¡¯aquella exposici¨®, comissariada Vicen? Villatoro, reposa als magatzems de la Fundaci¨® F¨°rum. ¡°La Unesco est¨¤ interessada a preservar-la¡±, comenta Belil. La gran esfera del m¨®n de 140 quilos de pes que cada nit emergia de les aig¨¹es del Port F¨°rum ¨¦s, pr¨¤cticament, l¡¯¨²nic element que s¡¯ha preservat, despr¨¦s que se subhastessin tot els actius. Va ser cedida a l¡¯Ajuntament de Sant Antoni de Calonge.

¡°No es pot discutir el llegat urban¨ªstic, per¨° no nom¨¦s era aix¨°. Els objectius culturals no es van aconseguir, i la ciutadania no el va fer seu¡±, opina Joaquim Forn, primer tinent d¡¯ alcalde de l¡¯Ajuntament. I remata: ¡°La idea de mantenir un esdeveniment inspirat per les ciutats est¨¤ b¨¦, per¨° creiem que ha de ser a impuls directe de la Unesco; Barcelona ha de deixar de dirigir el proc¨¦s. Hem de girar full¡±.