Mart¨ª de Riquer, tot un marxista

La combinaci¨® de talent i longevitat del fil¨°leg, medievalista i savi Mart¨ª de Riquer, mort l¡¯any passat als 99 anys, va donar com a resultat una obra ingent que, sense exagerar gaire, podr¨ªem dir que constitueix, en ella mateixa, tota una literatura. La boutade ho semblar¨¤ menys si ens adonem que els seus assaigs i estudis poden llegir-se com a novel¡¤la detectivesca (Cervantes, Passamonte y Avellaneda), d¡¯aventures (Vida i aventures de don Pero Ma?a i Caballeros andantes espa?oles), biografia (Quinze generacions d¡¯una fam¨ªlia catalana) i autobiografia (una part substancial i substanciosa de Mart¨ª de Riquer. Viure la literatura, la biografia semidialogada escrita per Cristina Gatell i Gl¨°ria Soler). Afegim-hi que va editar i traduir tota la poesia imaginable i m¨¦s, que va escriure estudis essencials per a la hist¨°ria liter¨¤ria, social, militar i est¨¨tica de Catalunya, Espanya, Fran?a i Occit¨¤nia (les her¨¤ldiques catalana i castellana, L¡¯arn¨¨s del cavaller, Los cantares de gesta franceses, els tres volums de Los trovadores i els tres primers de la Hist¨°ria de la literatura catalana publicada per Ariel el 1964, obra fundacional i encara de refer¨¨ncia) i que, per si tot aix¨° no fos prou, tamb¨¦ es va fer c¨¤rrec d¡¯un volum i mig (Antiguitat, Edat Mitjana i Renaixement) de la prodigiosa Historia de la literatura universal, coescrita amb Jos¨¦ Mar¨ªa Valverde i publicada per Planeta el 1968. Nom¨¦s un savi integral, un veritable home orquestra i, sobretot, un gran escriptor podia escriure tant i tan b¨¦ (perqu¨¨ Riquer era capa? de fer am¨¨ el tema m¨¦s ensopit).

Se sabia que havia escrit, als vint anys, dues com¨¨dies, per¨° ell no volia que se¡¯n parl¨¦s gaire, segons havia recordat Josep Palau i Fabre. Ara, per fi, es tornen a editar i completen la literatura riqueriana, amb una aportaci¨® dramat¨²rgica gens menyspreable. Spinoza i els gentils (1935) i El triomf de la fon¨¨tica (1936) s¨®n dues peces breus en tres actes absolutament hilarants, representades una sola vegada per actors no professionals molt poc abans que esclat¨¦s la Guerra Civil.

El jove Riquer, ja un medievalista incipient i reconegut, mostra aqu¨ª el seu vessant de teatrer. Ell, lector fervent de Bernard Shaw, que anava en colla amb Espriu, Rossell¨®-P¨°rcel, Ignasi Agust¨ª i Joan Teixidor a fer barrila a les estrenes, compon, amb un humor af¨ª al dels germans Marx, que sempre el van fer riure molt, dues com¨¨dies esbojarrades, plenes de ritme i de personatges de classe alta posats dins una coctelera on tenen cabuda esquimals que parlen catal¨¤, armadures medievals que es posen a caminar, morts que ressusciten, lladres que cauen per la xemeneia, bromes sagnants sobre Freud i cabres que belen darrere dels bastidors (de fet, el mateix Riquer va proferir els bels que se sentien durant la representaci¨® d¡¯El triomf de la fon¨¨tica)...

Humor delirant, tirant a absurd, alta com¨¨dia amb tot d¡¯embolics, on gaireb¨¦ ning¨² ¨¦s qui pensa que ¨¦s i els papers s¡¯intercanvien a una velocitat fren¨¨tica, aquestes dues obretes (de les quals es far¨¤ una lectura des de dem¨¤ i fins diumenge que ve a la sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya) revelen un talent dramat¨²rgic que Riquer no va tornar a explotar, tret de dues farses hist¨°riques medievals escrites pel seu amic Joan Oliver, en les quals va col¡¤laborar per¨° que sembla que s¡¯han perdut. Per m¨¦s que ell les considerava ¡°bromes eixelebrades¡±, hi trobem un cop m¨¦s l¡¯escriptor l¨²cid, intel¡¤ligent i juganer, capa? d¡¯esbossar uns divertiments amb aires de screwball comedy americana que, m¨¦s desenvolupats, s¡¯adirien perfectament amb autors com Miguel Mihura i Enrique Jardiel Poncela.