Afrancesats, uns catalans moderns

Les celebracions en clau catalana enguany del tricentenari de l¡¯Onze de Setembre i del centenari de la Mancomunitat de Catalunya han ocultat una tercera efem¨¨ride, la de 1814, for?a interessant, poli¨¨drica i plena de matisos: aquell any s¡¯acab¨¤ l¡¯anomenada a Catalunya Guerra del Franc¨¨s, que trasbals¨¤ el pa¨ªs de nord a sud i deix¨¤ milers de morts, molta fam i setges que ciutats com Girona, Tarragona, Lleida o Tortosa mai no oblidaran. La Guerra del Franc¨¨s, m¨¦s coneguda com la Guerra de la Independ¨¨ncia a la resta de l¡¯Estat espanyol, ¨¦s un tema llisc¨®s i inc¨°mode per a la historiografia, perqu¨¨ s¡¯hi barregen conceptes com patriotisme, naci¨® i modernitat, sempre de mal casar, i perqu¨¨ va ser una ocupaci¨® militar molt sagnant per a la poblaci¨®, que tanmateix duia impl¨ªcita la llavor de la nova Europa pol¨ªtica del XIX. Vet aqu¨ª el dilema. El pa¨ªs es divid¨ª entre patriotes i afrancesats, essent aquests darrers els que s¡¯emportaren el rebre. L¡¯episodi planteja for?a interrogants.

El Tractat de Valen?ay, de desembre de 1813, pos¨¤ fi a la guerra i Ferran VII s¡¯establ¨ª de nou a Madrid. El 12 d¡¯abril de 1814 un grup de diputats patriotes deman¨¤ al rei tornar a l¡¯statu quo a trav¨¦s d¡¯El manifest dels perses; ¨¦s a dir, tornar a l¡¯absolutisme de l¡¯Antic R¨¨gim, restablir la Inquisici¨®, recuperar la centralitat de l¡¯Esgl¨¦sia i derogar la Constituci¨® de 1812, que ens havia convertit en ciutadans. El 4 de maig de 1814, Ferran VII decret¨¤ el retorn a l¡¯absolutisme. Amb aquella decisi¨® retr¨°grada Espanya es mantenia en el segle XVIII i ajornava la revoluci¨® liberal que s¡¯an¨¤ imposant a tota l¡¯Europa del XIX. Ras i curt: mentre els europeus escollien ser ciutadans, els espanyols preferien ser s¨²bdits.

Immobilisme o modernitat?

El 28 de maig de 1814, Barcelona fou alliberada dels francesos. Mentre que a la resta de Catalunya la guerra havia estat terrible, a Barcelona les coses van anar d¡¯una altra manera. La ciutat fou ocupada el 29 de febrer de 1808 i, sense possibilitat de defensa, la vida, amb trasbalsos, continu¨¤ el seu ritme malgrat el canvi de governants. Aquells que van poder ¡ªnobles, comerciants, burgesos¡ª, marxaren i s¡¯establiren en llocs m¨¦s segurs, per¨° ni pagesos ni fabricants van poder marxar perqu¨¨, com diu l¡¯historiador Josep Fontana, uns estaven lligats a la terra i els altres a la seva f¨¤brica. Els barcelonins ho devien viure com un cop d¡¯estat, amb canvi sobtat de governants, d¡¯administraci¨®, d¡¯impostos i d¡¯estatus pol¨ªtic, per¨° sobretot d¡¯aix¨° darrer, perqu¨¨ durant sis anys els barcelonins van viure en un estat liberal que ja no els considerava s¨²bdits, sin¨® ciutadans; en aquest per¨ªode els barcelonins s¡¯oblidaren de l¡¯Antic R¨¨gim i de l¡¯absolutisme borb¨°nic i conegueren, sovint a contracor, una nova forma de governar. Barcelona fou, diguem-ne, el laboratori d¡¯un canvi social i pol¨ªtic revolucionari i amb vessament de sang residual; un laboratori que, si s¡¯hagu¨¦s consolidat a tot Espanya, potser avui seria un Estat molt m¨¦s modern i homologable a les democr¨¤cies occidentals. Per¨° Espanya escoll¨ª la regressi¨®. Aix¨° que avui ¨¦s tan f¨¤cil de comprendre llavors nom¨¦s ho comprengu¨¦ una petita part de la poblaci¨®: els afrancesats.

Es considera la guerra de la Independ¨¨ncia com l¡¯inici de la naci¨® espanyola; un naixement per reacci¨®. Per¨° en les reunions constituents de Cadis i en algunes proclames, com Lo Tigre dels Catalans (1809), tamb¨¦ es vindicava la catalanitat. Cadis fou un av¨ªs de la complexitat territorial: mentre que el diputat liberal Diego Mu?oz Torrero volia una sola naci¨® i fugir de provincianismes, el pol¨ªtic catal¨¤ Antoni de Capmany reclamava fer una Espanya de tots i l¡¯aran¨¨s Felip d¡¯Aner exigia un fet diferencial per a Catalunya, tot dient: ¡°Nadie es capaz de hacer que los catalanes se olviden que son catalanes¡±. Han passat 200 anys i els tres ideals territorials continuen ben vius: centralisme, federalisme i sobiranisme.

I els francesos, qu¨¨ en pensaven, del fet diferencial? Fran?a mai no comprengu¨¦ els sentiments nacionals dels catalans, per¨° els utilitz¨¤. Catalunya era nom¨¦s una prov¨ªncia rebel, ind¨°cil, una rebel¡¤lia que els francesos podien utilitzar t¨¤cticament contra l¡¯aut¨¨ntic enemic secular: la monarquia hisp¨¤nica. Conscients dels r¨¨dits d¡¯aquesta rebel¡¤lia, els francesos endegaren la via del pros¨¨lit i de la propaganda a favor del liberalisme revolucionari: la llavor que es plant¨¤ a partir de 1790 germin¨¤ el 1808. Catalunya no era nom¨¦s la prov¨ªncia espanyola amb m¨¦s afrancesats per raons de proximitat geogr¨¤fica, sin¨® pel fruit d¡¯una propaganda cuinada a foc lent. Un munt d¡¯impresos i fullets ho palesen, aix¨ª com l¡¯estrat¨¨gia del mariscal Augereau, m¨¤xim responsable de l¡¯ex¨¨rcit franc¨¨s a Catalunya el 1810, que aconsellat per un afrancesat, l¡¯advocat empordan¨¨s Tom¨¤s Puig, comen?¨¤ una pol¨ªtica d¡¯atracci¨® dels catalans tot afavorint l¡¯¨²s de la llengua catalana en les comunicacions.

La historiografia espanyola que creua el XIX fins al franquisme assimil¨¤ interessadament els termes il¡¤lustrat i afrancesat; era una historiografia patri¨°tica, ret¨°rica i arcaica, que llegia aquell per¨ªode nom¨¦s amb relaci¨® a la p¨¤tria i a una concepci¨® rom¨¤ntica d¡¯Espanya. A la fi els dos conceptes foren deslligats, amb historiadors com Miguel Artola, que aport¨¤ una frase cabdal a partir de 1953: ¡°El afrancesamiento intelectual no supone necesariamente su equivalente pol¨ªtico¡±.

Fran?a apost¨¤ per la naci¨® catalana?

Il¡¤lustrats foren els que connectaren amb les noves idees sorgides al llarg del XVIII i que desembocarien en la Revoluci¨® Francesa; inicialment van ser una minoria, perqu¨¨ calia tenir acc¨¦s a les darreres publicacions estrangeres. En declarar-se la guerra el 1808, hi hagu¨¦ il¡¤lustrats que s¡¯arrengleraren amb els patriotes (Capmany) i d¡¯altres que ho feren amb els afrancesats (Puig). El concepte afrancesat, per contra, ¨¦s polis¨¨mic. Segons el professor Enric Riera, fins al 1811 no apareix el terme afrancesat per designar els espanyols addictes a Napole¨® i el seu germ¨¤, el rei Josep I. Primer se¡¯ls anomen¨¤ ¡°tra?dors¡± o ¡°infidents¡±; despr¨¦s, ¡°juramentats¡±, ¡°cooperants¡± i, fins i tot, ¡°espanyols-francesos¡± pel fet de treballar per a l¡¯administraci¨® francesa. Entre els afrancesats hi havia els idealistes, que volien continuar les reformes iniciades per Carles III i aturades en sec per Carles IV, i els col¡¤laboracionistes (o ¡°col¡¤laboradors passius¡±, segons l¡¯historiador William Lovett), que eren nombrosos entre funcionaris i militars. Tamb¨¦ hi hagu¨¦ un cert afrancesament en funci¨® de qui dominava el territori. Per tant, cal distingir entre una actitud afrancesada t¨¤ctica, fruit del context, i la que era producte d¡¯una reflexi¨® intel¡¤lectual.

El sentiment afrancesat fou transversal, malgrat que majorit¨¤riament ho van ser burgesos, funcionaris, juristes, cient¨ªfics i alguns eclesi¨¤stics i militars, com el c¨¨lebre Boquica, paradigma dels caragirats, miquelets desertors al servei dels francesos. Entre els burgesos destaquen terratinents, comerciants i fabricants, com Josep Pujol i March (darrer alcalde barcelon¨ª), Erasme de G¨°nima, Gaspar de Remisa i Francesc Del¨¤s. Entre els funcionaris p¨²blics d¡¯alt nivell, sovint juristes de formaci¨®, destaquen Melcior de Gu¨¤rdia (l¡¯anterior alcalde barcelon¨ª), Josep Camp¨¤, Josep Castanyer, Josep Esteve i el ja esmentat Puig, arquetipus dels afrancesats catalans, ben estudiat per Llu¨ªs Maria de Puig i Merc¨¨ Argem¨ª d¡¯Abadal. Hi hagu¨¦ altres juristes afrancesats com Ramon Casanovas, Antoni Ferrater, Joan Madinaveytia, Bartomeu Rebert i Josep Valent¨ª.

Entre els cient¨ªfics destaquen el qu¨ªmic i farmac¨¨utic Josep Garriga i l¡¯epidemi¨°leg Josep Antoni Viader. El seu cas ¨¦s aclaridor: de bon comen?ament treball¨¤ per als patriotes per eradicar les epid¨¨mies a Girona, fins que, el 1810, en comprovar que les autoritats espanyoles no feien cas dels seus consells profil¨¤ctics, es pass¨¤ de b¨¤ndol i va ser confirmat per Augereau com a m¨¤xim responsable epidemiol¨°gic.

Il¡¤lustrats i afrancesats van ser el mateix?

Hi ha un altre cas for?a curi¨®s en el gran epidemi¨°leg maon¨¨s Mateu Orfila, que connecta amb Viader: becat a Par¨ªs per la Junta de Comer? de Barcelona durant l¡¯ocupaci¨® francesa, rest¨¤ com a metge i investigador a Par¨ªs la resta de la seva vida. Louis Auquier, president de l¡¯Acad¨¨mia Nacional de Medicina de Fran?a, digu¨¦ que la medicina funciona actualment a Fran?a tal com Orfila la disseny¨¤ a la primeria del XIX. A Fran?a, Orfila ¨¦s un heroi nacional: el museu de la Facultat de Medicina de Par¨ªs duu el seu nom. Passat el conflicte, Orfila propos¨¤ al ministre de Ferran VII Cevallos Guerra d¡¯organitzar la sanitat espanyola, per¨° el ministre li respongu¨¦: ¡°?Los planes de estudio los hago yo!¡±, una frase que n¡¯anunciava una altra de famosa d¡¯un segle m¨¦s tard: ¡°?Que inventen ellos!¡±, de Miguel de Unamuno. Per al coneixement cient¨ªfic, doncs, ser afrancesat volia dir apostar pel futur.

G¨°nima fou l¡¯empresari catal¨¤ m¨¦s important entre 1790 i 1820; fabricava indianes i era un reconegut mecenes. Fou un home auda? que diversific¨¤ les seves inversions i que, en construir una s¨¨rie de canals de rec per a la seva finca de Sant Feliu de Llobregat, enriqu¨ª els pagesos i, de retruc, avan?¨¤ la revoluci¨® industrial al Baix Llobregat, tal com estudi¨¤ Luz Retuerta. G¨°nima ha estat considerat sempre un col¡¤laborador passiu dels francesos; el desembre passat, per¨°, es present¨¤ una Comunicaci¨® al Congr¨¦s d¡¯Hist¨°ria Moderna de Catalunya sobre un document del 15 de maig de 1812 en el qual G¨°nima era nomenat director de l¡¯Hospital de la Caritat per l¡¯intendent general de Catalunya, el marqu¨¨s de Chauvelin. Dos mesos despr¨¦s, el 12 de juliol de 1812, Chauvelin propos¨¤ G¨°nima com a adjunt a l¡¯alcalde de Barcelona, Melcior de Gu¨¤rdia, per¨° G¨°nima hi renunci¨¤. En aquests dos nomenaments es repeteixen els noms de G¨°nima, Del¨¤s, Castanyer i Pujol. Els dietaristes coetanis, com el pare Ferrer o el bar¨® de Mald¨¤, sempre consideraren G¨°nima un afrancesat, a qui el poble dedic¨¤ unes d¨¨cimes plenes de sarcasmes.

Mentre que el clero regular estigu¨¦ majorit¨¤riament al costat del poble, en contra dels francesos i de les idees liberals, alguns membres del clero secular intentaren conciliar en l¡¯enfrontament. A partir de 1790, m¨¦s de 15.000 eclesi¨¤stics francesos s¡¯exiliaren a Espanya (molts a Catalunya) fugint de la revoluci¨®, malgrat que, paradoxalment, en les homilies propagaven aquelles mateixes idees; per aix¨° Manuel Godoy intent¨¤ de lligar-los curt. Com que hi havia la moda entre les classes acomodades d¡¯educar els fills seguint el sistema franc¨¨s, foren aquells frares exiliats els qui els feren de mestres. Les contradiccions entre tradici¨® i modernitat, entre absolutisme i liberalisme, tamb¨¦ van ser comunes en el si del clero. D¡¯entre els eclesi¨¤stics que s¡¯aproparen a les idees afrancesades destaquen l¡¯arquebisbe sabadellenc F¨¨lix Amat (confessor de Carles IV), el bisbe de Girona Ram¨ªrez de Arellano i els frares Banet, Marcobal, Monter, Razet, Sopena i Vinyals, entre d¡¯altres.

Quin era l¡¯estrat social dels afrancesats?

L¡¯article nov¨¨ del Tractat de Valen?ay establia el perd¨® i el respecte a la propietat dels afrancesats, per¨° les enormes pressions internes provocaren que Ferran VII no sign¨¦s un decret d¡¯amnistia fins al 15 de febrer de 1818. Van ser molts els afrancesats que s¡¯exiliaren a Fran?a esperant un bon tracte de Napole¨®, per¨° quan l¡¯emperador caigu¨¦ el 1815, els refugiats van ser mal vistos a Fran?a, vagaren pels carrers demanant almoina, i fins i tot foren tancats en camps d¡¯internament, com estudi¨¤ Jean-Ren¨¦ Aymes. Els que no s¡¯exiliaren buscaren els avals necessaris per no arribar a la just¨ªcia, tot i que l¡¯odi popular mai no els perdon¨¤. Els que disposaren de diners aconseguiren el perd¨®; la resta van ser jutjats i, en molts casos, condemnats. El 10 de juny de 1814 el Diario de Barcelona public¨¤ una primera llista amb 49 afrancesats en busca i captura; segons estudi¨¤ Maria del Carmen Pintos, l¡¯administraci¨® en distingia quatre grups: els que no havien tingut c¨¤rrecs p¨²blics, els que en tenien per feblesa moral, els que hi tenien inclinacions clares i els m¨¦s proselitistes.

Les venjances van ser m¨¦s dures a Espanya que a Catalunya; les noves autoritats catalanes ¡ªper exemple, el bar¨® d¡¯Eroles¡ª van tenir cura d¡¯apaivagar la viol¨¨ncia dels m¨¦s exaltats, que reclamaven venjan?a amb els afrancesats. Homes tan destacats com G¨°nima, Del¨¤s o Remisa resolgueren la seva delicada situaci¨® amb habilitat, diners i bones companyies; alt¨ªssims funcionaris com Puig o Josep Pujol i March tornaren a Catalunya, sense fer gaire soroll, quan la situaci¨® els ho permet¨¦. D¡¯altres, com Dom¨¨nec Badia ¡ªel fam¨®s viatger Ali Bei¡ª, Casanovas, Esteve, Ferrater, Garriga, de Gu¨¤rdia i Madinaveytia, mai no tornaren. L¡¯epidemi¨°leg Viader fou denunciat, processat, embargat i confinat a Ripoll, on mor¨ª el 1816. El cas amb m¨¦s ress¨° popular va ser el de Josep Pujol i Pujol, Boquica, bandoler i saltejador de masos i camins, que, seguint el desig i la venjan?a d¡¯Eroles, fou extradit pel general franc¨¨s Suchet i, despr¨¦s de jutjat, va ser penjat al castell de Figueres el 23 d¡¯agost de 1815.