Pertorbats

Un diumenge a la tarda, el protagonista de Me¡¯n vaig, de Jean Echenoz, diu a la seva dona precisament aix¨°, ¡°Me¡¯n vaig¡± i, a partir d¡¯aquesta primera l¨ªnia, el lector no pot deixar de seguir les seves perip¨¨cies molt m¨¦s enll¨¤ del barri parisenc on habitava, al pol Nord, a la recerca de les deixalles d¡¯una cultura remota. Tots els personatges dels contes que Yannick Garcia (Amposta, 1979) ha reunit a La nostra vida vertical, premi Documenta 2013, potser no diuen d¡¯una manera tan resolutiva que se¡¯n van, per¨° s¨ª que se n¡¯han d¡¯anar del lloc on s¨®n encara que no en tinguin gaires ganes o encara que no s¨¤piguen cap on ho han de fer, ni per qu¨¨ se senten impulsats a fer-ho: el lector tampoc pot evitar seguir-los mentre corren pel m¨®n ¡ªBulg¨¤ria, Sib¨¨ria, Groenl¨¤ndia, Fukushima...¡ª com si no s¡¯assabentessin de res del que els succeeix, com si enlloc trobessin cap porta d¡¯entrada i totes les finestres tinguessin uns vidres opacs i tan sols poguessin preguntar-se qu¨¨ hi ha a l¡¯exterior ¡ªen un dels relats, Interludi: Ull Partit t¨¦ un dilema, de fet, la narraci¨® avan?a gaireb¨¦ exclusivament a trav¨¦s de frases interrogants¡ª. Per¨° el lector t¨¦ la sort que aquests personatges ¡ªi, tot sovint, la mateixa veu narradora¡ª diuen molt m¨¦s del que creuen dir, i aviat s¡¯adona que viatja amb la companyia d¡¯alg¨², d¡¯aspecte absolutament normal, sobre el qual hi ha indicis suficients per t¨¦mer que es troba perillosament pertorbat.

A La nostra vida vertical en tot moment es t¨¦ la sensaci¨® que est¨¤ a punt de passar alguna cosa extraordin¨¤ria i arreu se sent l¡¯amena?a de l¡¯atzar, per¨° no passa mai res, nom¨¦s la persist¨¨ncia de l¡¯amena?a. ?s el cas, per exemple, d¡¯Un eunuc i un xafarder, on el narrador-protagonista s¡¯obsessiona amb alg¨² que coneix casualment i que li confessa que al cap de pocs dies es far¨¤ castrar: li truca i el busca per treure-li la idea del cap, per¨° durant tot el conte el que batega ¨¦s una altra cosa molt m¨¦s pertorbadora ¡ªel lector t¨¦ la certesa que s¡¯endinsa dins d¡¯un m¨®n molt rar¡ª, la mescla del grotesc i l¡¯irrisori, el riure i la desesperaci¨® que susciten uns personatges tan estramb¨°tics i tan febles com els que protagonitzen els llibres de Georges Saunders. ?s en aquest mateix conte on Garcia descriu amb exactitud qu¨¨ veu el lector al llarg del llibre, ¡°uns ninots de guinyol que representen una escena en un teatre de miniatura¡±, com si tots els personatges es dediquessin a parodiar les vicissituds de la seva pr¨°pia aventura, o com si fossin elements passius d¡¯un nihilisme improvisat. Al capdavall, del que tracta La nostra vida vertical ¨¦s del car¨¤cter irreal de la realitat, i cada un dels contes ha de ser llegit com una investigaci¨® realista sobre la p¨¨rdua del sentit de la realitat: per confirmar-ho, nom¨¦s cal llegir els desvaris narrats a Vaig c¨®rrer, on ¡°a fora, el dia est¨¤ prenyat d¡¯interrogants amena?adors i, a dins, de dilemes impenetrables¡±.

Des de la mateixa estructura de filigrana de cada conte, Garcia aconsegueix dur el lector molt m¨¦s enll¨¤ de la terra ferma de l¡¯obvi, i es buscar¨¤ en va el suport convencional del plantejament, el nus i el desenlla?: l¡¯itinerari que ha de seguir tampoc el conduir¨¤ cap a un final obert ¡ªl¡¯autor li estalvia sempre l¡¯¨²ltim pas cap a la paradoxa desconcertant o la sorpresa per la sorpresa¡ª, sin¨® que nom¨¦s el situa amb el m¨¤xim d¡¯efic¨¤cia narrativa i de suggesti¨® po¨¨tica davant de la perplexitat de transitar per un laberint ple de silencis, d¡¯haver d¡¯encarar-se amb tots els matisos d¡¯una escena eloq¨¹ent sense inici o conclusi¨®.

Per¨° de la mateixa manera que el lector es troba m¨¦s enll¨¤ de l¡¯obvi, tamb¨¦ ¨¦s cert que s¡¯ha d¡¯agrair que Garcia es decanti per narrar el trivial de l¡¯ins¨°lit, amb una imaginaci¨® verbal plena de densitat i gr¨¤cia ¡ªo de gr¨¤cia i densitat¡ª, on sempre hi ha, en qualsevol rac¨® imprevist del text, l¡¯enlluernament d¡¯alguna frase aguda, la inspiraci¨® d¡¯una met¨¤fora, el detall inhabitual d¡¯un fet o una sensaci¨® normal i corrent, o la celebraci¨® de l¡¯instant per compensar tanta por: el m¨®n est¨¤ a punt d¡¯esclatar o de fondre¡¯s, diu la narradora de Lila per dins, per¨° ella nom¨¦s veu que ¡°les plantes, despr¨¦s de gla?ar, tornaven a traure flors, i els gossos, sense que els ho demanessis, quan et veien cansada se¡¯t refregaven contra les cames¡±.