L¡¯aura contaminada de Val¨¨ncia

Xavier Aliaga ¨¦s va consolidar com a novel¡¤lista amb el retrat generacional potent pintat en Vides desafinades (2011). Els seus llibres posteriors, sense tanta altura, per¨° amb resultats for?a ¨°ptims, confirmen una veu narrativa destra i flexible, amb una mirada pr¨°pia, capa? de saltar d¡¯un g¨¨nere a un altre sense perdre el pols narratiu. M¨¦s aviat, el contrari: ¨¦s mou amb desimboltura pels diversos registres i g¨¨neres narratius i fa seu all¨° que li interessa i sense obligaci¨® de pagar peatges. Aix¨ª, en El meu nom no ¨¦s Irina (2013) viatja a la literatura dels joves, per¨° lluny de proposar-los jocs embafosos i infantilitzats, els situa enmig del remol¨ª conf¨²s de la vida problem¨¤tica de cada dia i des de la gana omn¨ªvora dels joves de menjar-se el m¨®n. Tot aix¨°, mentre dansa per diversos g¨¨neres, remoguts i gens caramel¡¤litzats. La seua darrera proposta, que encara fa olor de tinta nova, repesca un personatge amb grapa, Feliu Oyono, d¡¯origen guine¨¤ i que parla valenci¨¤, que debut¨¤ en Els neons de Sodoma (2008). De fet, ja eixia en un relat llarg ?Nom¨¦s volia que ho saberes?, publicat l¡¯any passat, i que ¨¦s el punt de partida de la recent Dos metres quadrats de sang jove, amb la qual coincideix si m¨¦s no en dos punts: radiografiar la crisi actual, remoure la brut¨ªcia i la corrupci¨® dels pretesos homes d¡¯ordre que gallegen per les institucions, i l¡¯h¨¤bit d¡¯explicar a les v¨ªctimes absents la part de la hist¨°ria seua que no han pogut con¨¦ixer.

En Dos metres quadrats de sang jove Xavier Aliaga s¡¯aboca sense manies a un dels costats cl¨¤ssics de la novel¡¤la negra, el que enfoca la realitat sense filtres, via directa i crua, per¨° amb prou llibertat creativa perqu¨¨ el producte tinga el seu propi vern¨ªs literari. Tamb¨¦ va m¨¦s enll¨¤ en un altre punt: l¡¯atzar t¨¦ un valor absolut, davant del qual la deducci¨® investigadora perd transcend¨¨ncia, se n¡¯esfilagarsa l¡¯aura; amb tot, serveix, cal dir-ho, per a il¡¤luminar l¡¯entramat que envolta el cas, per¨° no ajuda a resoldre els assassinats. ?s a dir, ens du als fils interns de la cuina de la pol¨ªtica institucional i de totes les estratagemes, xiringuitos semiaut¨°noms, que permeten sense massa perill xuclar la mamella p¨²blica. Tamb¨¦ ens mostra, d¡¯una banda, la carnisseria interna de les institucions on tots estan a mata-degolla amb l¡¯objectiu de desfer-se dels contrincants i tenir via lliure per a les ambicions; i, de l¡¯altra, apunta la delirant gesti¨® banc¨¤ria i immobili¨¤ria i, de rebot, l¡¯¨¤nsia de dissoldre el patrimoni territorial per la gente de bien.

La trama arranca amb la investigaci¨® de l¡¯assassinat d¡¯un periodista jove que treballa per a un peri¨°dic digital alternatiu, honest, que anhela ser la pu?a higi¨¨nica dels tripijocs de la pol¨ªtica. Per¨°, per a poder funcionar, pot ser que li toque fer coses que no deu. Aix¨° el lector ja ho descobrir¨¤. En tot cas, ac¨ª l¡¯autor trau un altre tema terriblement preocupant: la situaci¨® prec¨¤ria dels periodistes i el desconcert d¡¯un ofici que no sap cap on va i quin paper adoptar.

La hist¨°ria es trena a trav¨¦s de diverses veus narratives a fi de mostrar el ventall de perspectives i posicions, de situacions i de contextos. Tenen grapa els soliloquis de Feliu Oyono, les intervencions-mon¨°legs d¡¯Amalia i la mena de dietari en forma de post de blog que anir¨¤ desvetllant amb comptagotes els draps bruts que amaguen les martingales que dissenyen els pol¨ªtics. Els puntals forts de la novel¡¤la recauen en els dos protagonistes, l¡¯agent Amalia i l¡¯inspector Oyono. Amalia cau a la vora del policia negre amb l¡¯objectiu, segons els seus superiors, de sortir de l¡¯abisme personal on es troba. ?s una dona introvertida, tancada, de f¨ªsic abandonat. Una de les agents que fa la seua vida del cos de policia; conservadora, per¨° de rectitud moral. ?s el contrapunt del policia Feliu, un descregut de llengua afilada, que l¡¯observaci¨® de la realitat li permet desgranar una mirada negra sobre la condici¨® humana. Un solitari collat pel sexe. ?s el coix¨ª vital que li permet viure sense compromisos ni massa cab¨°ries. La personalitat d¡¯Amalia minar¨¤ la cuirassa aparentment infranquejable de l¡¯inspector i ens mostrar¨¤ el seu vessant m¨¦s sensible i hum¨¤.

Potser els dos punts que algun lector podr¨¤ considerar m¨¦s o menys problem¨¤tics del llibre siguen el fet que l¡¯acci¨® siga contada, i tal vegada la narraci¨®, en directe, dins dels mon¨°legs o no, i la introducci¨® al final de la novel¡¤la d¡¯una trama situada al Pa¨ªs Basc. Amb tot, aix¨° son min¨²cies que no enterboleixen de cap de les maneres la marxa i la tensi¨® narrativa de Dos metres quadrats de sang jove, potenciat pel llenguatge de tall de navalla, corrosiu, les tongades d¡¯humor i una prosa acerada i vibrant que fa que el llibre ¨¦s llija en un girar d¡¯ulls. Llegir Xavier Aliaga ¨¦s trobar-se amb un autor amb moltes ganes de mossegar el present, i ho fa amb un potencial literari meritori, digne de recordar.