No a Brussel¡¤les, diu Marine

¡°Non ¨¤ Bruxelles. Oui ¨¤ la France¡±, aquest era el lema electoral de Marine Le Pen. Vol dir que la UE, encarnada en ¡°Brussel¡¤les¡±, en la comissi¨®, o en la senyora Merkel, ¨¦s la culpable dels d¨¨ficits p¨²blics, del bloqueig econ¨°mic, de les retallades visibles o invisibles, i de totes les fantasies del pessimisme irreal o real. Llavors, les forces moderades i majorit¨¤ries (dem¨°crates cristians, liberals, socialdem¨°crates), les que sostenen el projecte europeu i les institucions comunit¨¤ries, comencen a trobar-se desbordades a dreta i a esquerra per ideologies i partits que, precisament, atribueixen a la UE tots els mals: els de la pr¨°pia naci¨®, els de les classes populars, o l¡¯un i l¡¯altre alhora. Des de la dreta m¨¦s extrema fins a l¡¯esquerra m¨¦s radical, des dels filonazis fins als ¡°anticapitalistes¡±, des de la Gran Bretanya fins a Gr¨¨cia. Coincid¨¨ncia admirable. En les proclames de Le Pen pare i Le Pen filla, de la Lega Nord, o dels seus equivalents holandesos, austr¨ªacs, hongaresos, danesos, o grecs, hi ha una part de la doctrina que ¨¦s gaireb¨¦ equivalent a la de l¡¯esquerra extrema: culpar la UE, ¡°Brussel¡¤les¡±, etc., al costat dels ¡°mercats¡± i d¡¯altres entitats abstractes o concretes, ens reals o ens de ra¨®. Qui no em crega, que compare els discursos doctrinals dels uns i dels altres, autoerigits en els representats m¨¦s aut¨¨ntics del poble (dels obrers, els parats, els pagesos, etc.) contra el poder opressor de la banca maligna i de les multinacionals. Elimineu ¡°Brussel¡¤les¡±, suprimiu l¡¯euro i tornarem a ser feli?os, diu Marine Le Pen, i diuen els seus companys d¡¯ideologia. Llegiu els pamflets i els cartells dels grups d¡¯esquerra radical, i hi trobareu esl¨°gans molt semblants: la Uni¨® Europea ¨¦s explotaci¨®, ¨¦s banca insaciable, capitalisme opressor. En un altre terreny, certament, la difer¨¨ncia ¨¦s radical: elimineu la immigraci¨®, afirma l¡¯extrema dreta, i tornarem a ser ¡°aut¨¨ntics¡±, sense mol¨¨sties ni gent de cara fosca. Ac¨ª ¨¦s on poden xocar frontalment els valors de la dreta i de l¡¯esquerra¡­ considerant que l¡¯esquerra democr¨¤tica mantinga encara els seus valors universals i humanistes, cosa que sovint no est¨¤ gens clara. I per acabar, la setmana passada els senyors Beppe Grillo, 5 Estrelles, i Nigel Farage, UKIP, despr¨¦s d¡¯una simp¨¤tica conversa, acordaren anar de bracet al parlament europeu. Alerta, doncs, a certes afinitats entre l¨ªders medi¨¤tics, enemics del ¡°sistema¡±. I llegiu, per favor, l¡¯entrevista a Matteo Renzi que public¨¤ dissabte passat aquest diari: plena de seny i de fe, reconfortant.