La vitalitat del melodrama

En un principi, tot transcorre pels camins dels h¨¤bits establerts: la Neus, la protagonista d¡¯Una dona meravellosa, la tercera novel¡¤la de Joan Jordi Miralles (Osca, 1977), descobreix als 26 anys que la vida ¨¦s el que passa quan es van fent plans per a una altra cosa, i que no cal esfor?ar-se gaire per comprovar de quina manera els prop¨°sits de futur concebuts i projectats amb il¡¤lusi¨® primer trontollen una mica i despr¨¦s s¡¯ensorren sense cap mena d¡¯estr¨¨pit: de cop i volta, ¨¦s conscient que est¨¤ casada, que ¨¦s mare de l¡¯Estefania, que treballa d¡¯infermera a l¡¯Hospital de Bellvitge i que no ha anat a Fran?a sin¨® que de la planta baixa a Castelldefels ha passat a viure en un pis a la vora del centre de Gav¨¤ i, despr¨¦s, en un altre a la vora de la platja. S¨®n les conseq¨¹¨¨ncies de deixar-se endur per l¡¯instint del confort sense saber que el tedi es pot convertir en una angoixa d¡¯inseguretat. Quan s¡¯atreveix a lluitar contra el seu dest¨ª, la Neus se separa del marit perqu¨¨ imagina que cau malalt i se sent incapa? de cuidar-lo, perqu¨¨ se sent sola, perqu¨¨ est¨¤ disposada a orientar de nou la seva vida, o per totes tres raons alhora i perqu¨¨, a m¨¦s, el marit ronca. Anys abans, quan va n¨¦ixer la filla, ja havia pensat que ¡°si tingu¨¦s coratge, la llen?aria al cami¨® de les escombraries o fingiria un accident deixant-la caure des d¡¯un set¨¨ pis¡±.

Despr¨¦s d¡¯unes p¨¤gines inicials vertiginoses, perqu¨¨ el pas mon¨°ton del temps sempre ¨¦s vertigin¨®s, Miralles canvia de ritme ¡ªper¨° la prosa continua sent r¨¤pida i accelerada¡ª i es demora glacialment en la descripci¨® distant i sense afectaci¨® d¡¯un dels inferns morals m¨¦s atro?os que s¡¯han pogut llegir ¨²ltimament: una vegada la protagonista d¡¯Una dona meravellosa permet que esclatin les seves pulsions reprimides, una vegada deixa enrere el benestar on ha habitat fins llavors i s¡¯instal¡¤la en el sinistre quotidi¨¤, una vegada actu? i, a trav¨¦s del sexe, s¡¯endinsi en la recerca d¡¯alguna cosa abismal que intueix que hi ha rere l¡¯horitz¨®, la novel¡¤la esdev¨¦ una minuciosa exploraci¨® de com pot ser el buit vital d¡¯un personatge normal i corrent d¡¯ara i aqu¨ª quan, en comptes de trobar el que ing¨¨nuament espera, arreu localitza sordidesa i m¨¦s sordidesa ¡ªfins i tot una d¡¯oce¨¤nica que ignorava que era ben arrelada dins seu: sense saber com ni per qu¨¨, t¨¦ por d¡¯ella mateixa. El lector d¡¯Una dona meravellosa pot recordar que Cioran ja avisava que qui no hagi vist mai un bordell cap a les cinc de la matinada no pot imaginar-se com pot ser la podridura del m¨®n.

M¨¦s enll¨¤ de les perip¨¨cies quotidianes, Miralles dibuixa amb exactitud l¡¯abast del naufragi interior que va desequilibrant dia a dia la protagonista, talment com si l¡¯entorn natural on s¡¯ha vist llan?ada fos l¡¯espai de c¨¤stig pels seus actes: la seva vida s¨®n els contratemps de l¡¯anar sense rumb i de conviure amb la insatisfacci¨® i la hist¨¨ria; els fets m¨¦s senzills la mortifiquen i l¡¯aclaparen; la consternaci¨® ¨¦s la seva ombra i la vulnerabilitat ¨¦s una constant; contempla perplexa que tot li sembla estrany, hipn¨°tic i misteri¨®s, veu senyals que no sap interpretar i, a la fi, la decepci¨® i la r¨¤bia i l¡¯aproximaci¨® a l¡¯abisme s¨®n unes bones raons per encaminar-se cap a les temptatives de su?cidi. D¡¯una manera molt m¨¦s clarivident, un altre personatge detecta el que la protagonista no se sap formular: ¡°Hem tingut la sort o la desgr¨¤cia de viure en una ¨¨poca vertiginosa en la qual ¨¦s m¨¦s f¨¤cil contractar alg¨² perqu¨¨ et mengi en carn viva que rebre una car¨ªcia¡±.

A m¨¦s a m¨¦s, com en els bons melodrames, Una dona meravellosa t¨¦ un sobrant de vitalitat i energia narrativa que fa que, quan un pensa que la protagonista ja s¡¯ha enfonsat en totes les calamitats amb qu¨¨ l¡¯atzar la pot desfavorir, condensi encara un altre tros de trama i de ficci¨® fins i tot encara m¨¦s complexa que tot el que ha llegit anteriorment. Explicar en qu¨¨ consisteix seria una q¨¹esti¨® de mal gust, per¨° es pot avan?ar que, en aquesta ocasi¨® s¨ª, el recurs al manuscrit trobat ¨¦s d¡¯un rigor rellevant, i que constitueix una lli?¨® de vida per a la protagonista, i que fa que, al capdavall, visqui alguna cosa semblant a la redempci¨® i almenys pugui dir, al cap d¡¯una mala fi de desventures, que ha apr¨¨s a aprendre.