M¨²sics excel¡¤lents a la recerca de p¨²blic

Si la majoria dels jugadors de la selecci¨® espanyola de futbol foren valencians, si gran part dels equips i dels entrenadors dels millors clubs del m¨®n s¡¯hagueren forjat a Borriana, Cullera, Ll¨ªria, Castell¨® de Rugat, Agost o Cocentaina, per exemple, estar¨ªem davant d¡¯un fenomen mundial pel qual s¡¯interessarien els grans mitjans de comunicaci¨®, i potser el de futbol base valenci¨¤ hauria estat objecte de premis amb noms de pr¨ªnceps o de la mateixa Unesco.

Per¨° el tractament ¨¦s ben diferent si es tracta de m¨²sics que tenen una gran formaci¨® i traject¨°ria internacional. La comparan?a amb el futbol i la cr¨ªtica a les prioritats de les administracions p¨²bliques i de la societat mateixa ¨¦s comuna entre els membres d¡¯una generaci¨® extraordin¨¤ria, per la qualitat i la quantitat, d¡¯int¨¨rprets, compositors i directors valencians que nodreixen les orquestres m¨¦s prestigioses d¡¯arreu del m¨®n.

Nom¨¦s uns quants exemples: Juan Pechu¨¢n, de 29 anys, va comen?ar a la Uni¨® Musical l¡¯Horta i ara ¨¦s obo¨¦ solista de la Deutsche Oper de Berl¨ªn; el compositor Francisco Coll, de la mateixa edat, ha rebut cr¨ªtiques entusiastes de la premsa brit¨¤nica per la seua ¨°pera Caf¨¦ Kafka, un enc¨¤rrec de la Royal Opera House que pr¨°ximament s¡¯estrenar¨¤ a Val¨¨ncia; tamb¨¦ t¨¦ 29 anys el compositor Marc Garcia Vitoria, igualment aplaudit per la cr¨ªtica, que ara treballa a l¡¯Haute ?cole de Musique de Ginebra; Maria Rubio, de 34 anys i nascuda a Alboraia, ¨¦s trompa solista de l¡¯Orquestra de Val¨¨ncia i int¨¨rpret convidada de la filharm¨°nica de Berl¨ªn¡­

La llista creix si hi incloguem m¨²sics no tan medi¨¤tics: el percussionista Jaume Blai Santonja (Bocairent, 1986), membre de la Gustav Mahler Jugendorchester de Viena; l¡¯oboista Vicent Castell¨® Sansaloni (Tavernes de la Valldigna), de la Gewandhausorchester de Leipzig; la pianista multifac¨¨tica Marta Espin¨®s (X¨¤bia); Jaume Gavil¨¢n Agull¨® (Cocentaina), primer trompa de la Radio Filharmonisch Orkest d¡¯Holanda; el clarinetista Ausi¨¤s Garrig¨®s (Potries, 1989), ara en la Chipping Campden Orchestral Academy; la trompa Amparo Edo, que des de Los Angeles compon tamb¨¦ per a obres audiovisuals¡­

I la llista es fa interminable si s¡¯hi sumen m¨²sics que es podrien considerar d¡¯una generaci¨® anterior, com els instrumentistes i directors Gustavo Gimeno, Ram¨®n Tebar, Joan Enric Lluna, Crist¨®bal Soler, Jordi Bern¨¤cer, Jos¨¦ Vicente Castell¨®, Roberto For¨¦s, Juan Luis Mart¨ªnez, ?lvaro Albiach, Jos¨¦ Luis Jover Sogorb¡­ O els qui, des de la seua formaci¨® cl¨¤ssica, han travessat les fronteres estil¨ªstiques envers altres m¨²siques com el jazz.

¡°Aquesta generaci¨® ¨¦s molt bona¡±, assegura des de Ginebra el compositor Marc Garcia Vitoria (Castell¨® de Rugat, 1985), ¡°no s¨¦ si ¨¦s millor o pitjor, per¨° jo diria que, almenys en quantitat, els ¡®nous professionals¡¯ superem les generacions anteriors¡±. El mateix opina el trompa Marc Moragues (Gandia, 1985): ¡°En els ¨²ltims anys hem passat de tenir un conservatori superior al Pa¨ªs Valenci¨¤ a tenir-ne tres, i cada any acaben la carrera m¨¦s m¨²sics dels que, em sembla, el sistema pot absorbir¡±. ¡°No s¨¦ si aquesta nova generaci¨® ¨¦s millor que les passades, perqu¨¨ abans el sistema era molt m¨¦s selectiu¡±. ¡°El que ¨¦s cert¡±, apunta Moragues, ¡°¨¦s que ara tenim menys excuses per no ser-ho¡±.

¡°Generaci¨® excepcional?¡±, es pregunta la tamb¨¦ trompa Maria Rubio (Alboraia, 1979). ¡°Em sembla que no, som el resultat d una evoluci¨®, sobretot en quantitat¡±. ¡°Amb la creaci¨® de centres nous, l¡¯oferta es va multiplicar i, per tant, es va facilitar l¡¯acc¨¦s a estudis oficials¡±. ¡°Tamb¨¦ es va produir un boom d orquestres professionals i conservatoris a la resta d Espanya¡±, afig, ¡°i durant un quant temps, l¡¯oferta laboral per als m¨²sics va ser molt alta¡±.

Per¨° els m¨²sics de m¨¦s edat, i potser a causa d¡¯aix¨°, tenen una altra perspectiva d¡¯aquesta jove fornada. Josep Antoni Alberola (Benifair¨® de la Valldigna, 1972), membre del quintet Llevant Ensemble i professor superior de trompa pel Conservatori de Val¨¨ncia, afirma sens dubte que ¡°vivim un moment excepcional pel nombre i la qualitat dels m¨²sics, malgrat que la incid¨¨ncia al Pa¨ªs Valenci¨¤ siga m¨¦s a?na escassa, at¨¦s que desenvolupen la seua activitat majorment fora d¡¯ac¨ª¡±. Tamb¨¦ el director musical del Teatro L¨ªrico Nacional de la Zarzuela, Crist¨®bal Soler (Alc¨¤sser, 1967), assegura que ¡°en les dues darreres d¨¨cades, no tan sols a la Comunitat Valenciana, sin¨® tamb¨¦ a Espanya en general, s¡¯ha fet un salt qualitatiu i quantitatiu ben important, amb excel¡¤lents m¨²sics, compositors i directors d¡¯orquestra¡±.

L¡¯especialitzaci¨® majorit¨¤ria d¡¯aquests m¨²sics valencians en instruments de vent apunta directament a l¡¯arrelada tradici¨® de les bandes i associacions musicals locals. ¡°Les bandes¡±, diu Alberola, ¡°s¨®n un bressol d¡¯alumnat que passa als conservatoris i, despr¨¦s, a centres estrangers, on realment aconsegueixen aqueix ¡®plus¡¯ que els converteix en m¨²sics d¡¯elit¡±. D¡¯altra banda, el compositor Marc Garcia pensa que, a m¨¦s de bressol de m¨²sics, ¡°les bandes s¨®n, sobretot, una ferramenta social, fa que la m¨²sica siga un element central de la societat i, de rebot, normalitza l¡¯ofici de m¨²sic¡±. ¡°Qui ha estudiat m¨²sica de menut, encara que siga nom¨¦s dos o tres anys¡±, explica, ¡°es queda amb una certa sensibilitat tota la vida, i aix¨° ¨¦s, al meu parer, l¡¯aportaci¨® m¨¦s important que fan les bandes¡±.

El compositor i int¨¨rpret de bombard¨ª Joan Mont (Val¨¨ncia, 1987) reafirma aquesta influ¨¨ncia: ¡°Gr¨¤cies a la tasca de les bandes, molts tenim acc¨¦s a l¡¯educaci¨® musical i molts ampliem aqueixos estudis fins a nivell professional¡±. ¡°Per¨°, per a viure de la musica¡±, adverteix, ¡°alguns han d¡¯abandonar el pa¨ªs¡±.

No tot s¨®n flors i violes, per tant. Alberola qualifica ¡°d¡¯escler¨°tica¡± l¡¯activitat musical valenciana ¡°llevat de la de les dues orquestres [la de Val¨¨ncia i la del Palau de les Arts] i la de les bandes, que ¨¦s una activitat amateur i no professionalitzada¡±. Per a Garcia, el m¨®n de les bandes ¡°no acaba d¡¯eixir d¡¯una esp¨¨cie de mediocritat i de tancament relativament estrany¡±. ¡°Les noves composicions, per exemple, estan molt limitades als formats tradicionals: m¨²sica festera i alguns poemes simf¨°nics de concert molt convencionals¡±. I creu que ¡°mentre el m¨®n valenci¨¤ de la m¨²sica estiga monopolitzat pel car¨¤cter mediocritzant de les bandes, el retorn de professionals d¡¯alt nivell no ¨¦s possible¡±.

Estem davant d¡¯una ¡°fuga de cervells¡±? ¡°En part s¨ª¡±, contesta Maria Rubio, ¡°perqu¨¨ els millors preparats se¡¯n van, per¨° tamb¨¦ ¨¦s una q¨¹esti¨® de l¨°gica: no hi ha prou agrupacions professionals per al volum d¡¯estudiants que acaben cada any la carrera de m¨²sica¡±. Per¨° l¡¯emigraci¨® no ¨¦s el que m¨¦s dol a aquesta solista de l¡¯Orquestra de Val¨¨ncia: ¡°Sembla escandalosa la quantitat de gent que estudia fora i es queda all¨¤, per¨° em sembla m¨¦s escandal¨®s encara la quantitat de butaques buides que podem veure els m¨²sics cada vegada que eixim a l¡¯escenari¡±. ¡°Tenim les millors agrupacions, els millors auditoris i els m¨¦s moderns¡­, per¨° no tenim amb qui poder omplir-los!¡±, es lamenta. ¡°Gesti¨® cultural i educaci¨® s¨®n les paraules clau¡±, continua Rubio. ¡°Ll¨¤stima que en aquest pa¨ªs es tinga una visi¨® de la cultura com a objecte de luxe prescindible i no com a ind¨²stria generadora de treball i riquesa".

Segons Marc Moragues, ¡°¨¦s evident que hi ha una fuga de cervells¡±. ¡°No conec cap int¨¨rpret de la meua generaci¨® que treballe com a tal a Val¨¨ncia, i aix¨° no vol dir que no n¡¯hi hagen de bons¡±. ¡°De fet¡±, afig, ¡°tinc amics treballant a M¨¨xic, B¨¨lgica, Anglaterra, Gr¨¨cia, Alemanya, Holanda i Finl¨¤ndia, entre altres pa?sos¡±. ¡°Jo mateix, aquesta setmana, tinc audicions per a una orquestra a Su¨¨cia¡±, comenta.

Garcia diu que ¡°crear estructures d¡¯alt nivell [com l¡¯orquestra del Palau de les Arts] no ¨¦s suficient perqu¨¨ es cree una necessitat social¡± i, coincidint amb Maria Rubio, pensa que ¡°hi calen dos factors m¨¦s: una gesti¨® coherent i sostinguda, probablement amb menys diners, per¨° amb m¨¦s visi¨® de llarg termini, i una passarel¡¤la entre aquest m¨®n de gran nivell i el m¨®n amateur¡±.

Dels m¨²sics que s¡¯hi queden i que han hagut de buscar una altra feina, Alberola n¡¯¨¦s un exemple: tot i la seua experi¨¨ncia professional, especialment en formacions d¡¯Alemanya i d¡¯Holanda, treballa de professor de Secund¨¤ria a Tavernes de la Valldigna. Mant¨¦ ¡°la flameta¡±, com diu ell, amb ¡°projectes propis que muntem per seguir la nostra activitat d¡¯int¨¨rprets¡±, com ¨¦s el quintet de vent Llevant Ensemble. ¡°?s molt complicat mantenir una activitat professional i, aix¨° pensant en els m¨¦s joves, ¨¦s complicad¨ªssim arrancar propostes noves quan no es t¨¦ pr¨¤cticament l¡¯ajut de cap instituci¨®¡±. ¡°A m¨¦s¡±, conclou Alberola, el m¨®n dels m¨²sics ¡°pateix des de sempre un ambient molt jerarquitzat on molt sovint el m¨¨rit personal no ¨¦s all¨° que m¨¦s es valora¡±.

La comparan?a amb el m¨®n del futbol torna de nou. ¡°Deixa molt a desitjar la tasca dels nostres governants per a fomentar l¡¯art i la cultura en general, per¨° tenim el mundial gratis en la televisi¨®¡±, diu Joan Mont. Aquest reportatge es publica el mateix dia que milions de persones celebren el comen?ament del campionat de futbol a Brasil. Mentre, l¡¯ofegament econ¨°mic, el ¡°no¡± de Zubin Mehta a dirigir l¡¯Orquestra de la Comunitat Valenciana i la crisi d¡¯un gran projecte que es va encetar nom¨¦s fa huit anys, commou nom¨¦s un grapat de m¨²sics i aficionats. Hi ha emocions que rendeixen m¨¦s que d¡¯altres. Q¨¹esti¨® de prioritats.