¡°No hi ha cap pol¨ªtic capa? de crear la gran Barcelona que fa falta¡±

Amb bast¨®, pantalons clars ¡ªun cl¨¤ssic en ell¡ª,camisa blava i mitjons de coloraines a ratlles ¡ªun altre cl¨¤ssic¡ª, Oriol Bohigas (Barcelona, 1925) entra en una de les sales del seu despatx (MBM) a la pla?a Reial de Barcelona. All¨¤ es va instal¡¤lar el 1973 ¡ªla Barcelona m¨¦s grisa¡ª professionalment, tamb¨¦ va situar-hi el seu domicili i all¨¤ segueix. Entre maquetes de projectes, llibres i un rum-rum del carrer que puja de volum a poc a poc a mesura que les bandades de turistes prenen la pla?a. Diu Bohigas que no li molesta el soroll de les persones. Arquitecte, urbanista, pol¨ªtic ¡ªva ser regidor de Cultura de l¡¯Ajuntament de Barcelona (1991-1994)¡ª, impulsor d¡¯Edicions 62, agitador cultural... L¡¯entrevista t¨¦ lloc l¡¯endem¨¤ de l¡¯abdicaci¨® del Rei, aix¨ª que l¡¯actualitat mana.

Pregunta. Com veu el moment?

Resposta. (Riu) L¡¯abdicaci¨® pot tenir dos efectes. Un ¨¦s que es faci cas a l¡¯exig¨¨ncia popular de la revisi¨® del marc general; monarquia o rep¨²blica. L¡¯efecte dolent ¨¦s que tot segueixi igual. ?s a dir, de pare a fill.

P. Va firmar el manifest independentista fa un temps. Com veu el proc¨¦s sobiranista?

R. Estic a favor de la consulta i en els termes en qu¨¨ s¡¯ha plantejat, encara que temo que la gent votar¨¤ amb poc coneixement. Com passa en general amb tot el que ¨¦s pol¨ªtica.

P. Desconeixement o distanciament?

R. Distanciament creixent respecte dels pol¨ªtics, perqu¨¨ ja no en queda res, de la confian?a que els ciutadans van dipositar durant els primers anys de la democr¨¤cia a qui els representava, i perqu¨¨ aquests han anteposat els seus interessos personals als col¡¤lectius. Potser caldria pensar en una altra organitzaci¨® general de la democr¨¤cia.

Potser caldria pensar

P. Suposant que tingu¨¦s el comandament pol¨ªtic a la Barcelona actual, abocada al turisme, qu¨¨ faria?

R. Podem dir que la Barcelona-ciutat est¨¤ en est¨¤ndards correctes. Ara l¡¯important ¨¦s no abandonar-lo i mantenir la qualitat all¨¤ on es viu, i aix¨° t¨¦ poc a veure amb el turisme. Encara que no podem dir que el turisme sigui dolent, perqu¨¨ si hi ha visitants ¨¦s que la ciutat ¨¦s interessant i diu coses. El pitjor ¨¦s que s¡¯han oblidat problemes estructurals importants, com ara el caos de l¡¯¨¤rea metropolitana. I no hi ha pol¨ªtics capa?os d¡¯afrontar-los.

P. Com?

La Sagrada Fam¨ªlia ¨¦s

R. Barcelona, en realitat, ja no existeix. ?s tota l¡¯¨¤rea metropolitana. ?s una de les poques ciutats que t¨¦ la mateixa gent que surt i entra cada dia per treballar, i aix¨° demostra que ¨¦s una unitat. Cal anar a l¡¯agregaci¨® dels municipis metropolitans. Si a final del segle XIX i principi del XX es van annexionar els que avui s¨®n barris ¡ªSants, Sarri¨¤, Gr¨¤cia, Sant Mart¨ª¡ª, ara cal fer-ho amb l¡¯Hospitalet, Santa Coloma, Badalona... No fer-ho ¨¦s una barbaritat. No hi ha cap pol¨ªtic que sigui capa? de crear la gran Barcelona que cal.

P. A banda de les raons econ¨°miques, l¡¯arquitectura est¨¤ en crisi?

R. La crisi m¨¦s immediata ¨¦s l¡¯econ¨°mica. Els arquitectes tenim molt poca feina, nom¨¦s cal veure les poques grues que hi ha a la ciutat. Per¨° hi ha una altra crisi, ¨¦s clar, perqu¨¨ la professi¨® ara t¨¦ dubtes sobre la seva funci¨®. S¡¯ha acabat l¡¯arquitecte que dirigeix el proc¨¦s i d¨®na les ordres. L¡¯arquitecte ja no visita les obres sovint perqu¨¨ hi ha 20 t¨¨cnics, especialistes i fins i tot venedors que intervenen en el projecte. Ara ¨¦s gaireb¨¦ un empleat del constructor i manen els criteris comercials.

Avui l¡¯arquitecte ¨¦s

P. I l¡¯arquitectura ic¨°nica?

R. L¡¯arquitecte dep¨¨n dels enc¨¤rrecs, i una de les sortides que hi ha ara ¨¦s fer edificis ¨²nics, a m¨¦s d¡¯entrar en aspectes art¨ªstics i/o decoratius. A m¨¦s, els alcaldes tamb¨¦ es van veure atrapats pels enc¨¤rrecs d¡¯edificis singulars i van arribar a pensar que aix¨ª guanyarien eleccions. N¡¯hi ha molts que no em semblen malament, com ara la torre de les Aig¨¹es de Jean Nouvel, o l¡¯antena Foster. No estic en contra de la magnificaci¨® de l¡¯arquitectura, per¨° s¨ª que els arquitectes hagin de fer aix¨° per seguir investigant.

P. El DHUB, que va dissenyar vost¨¨, ¨¦s ic¨°nic?

R. L¡¯enc¨¤rrec inicial partia de com es podia dissenyar per integrar-se en l¡¯anell viari de les Gl¨°ries, i d¡¯aqu¨ª la forma, com si mossegu¨¦s l¡¯autopista. Despr¨¦s van decidir enderrocar l¡¯anell; jo no hi vaig estar d¡¯acord. Per¨° vam mantenir el disseny perqu¨¨ garantia poca edificabilitat en altura i generava espai p¨²blic. A m¨¦s, s¡¯havia de competir amb la for?a expressiva de la torre... Crec que la combinaci¨® ¨¦s bona: la torre en altura i el DHUB en pla.

P. M¨¦s iconografia. Com veu l¡¯expansi¨® de la Sagrada Fam¨ªlia.

R. M¨¦s malament que mai. ?s indignant el que s¡¯est¨¤ fent, la Sagrada Fam¨ªlia ¨¦s un assassinat de Gaud¨ª i un assassinat de l¡¯arquitectura: ¨¦s l¡¯edifici m¨¦s lleig de tota la hist¨°ria de Barcelona. ?s equivocat i fals, no t¨¦ res a veure amb Gaud¨ª. Els arquitectes del temple es pensen que han fet una interpretaci¨® moderna de la manera d¡¯entendre les estructures de Gaud¨ª, per¨° ¨¦s mentida. A m¨¦s, ¨¦s invasiva, ha ocupat i vol ocupar m¨¦s espai p¨²blic... per¨° com que suscita entusiasme ¡ªi milions de turistes¡ª no hi ha cap pol¨ªtic que s¡¯atreveixi a dir que ¨¦s una animalada.

P. Al capdavant de l¡¯¨¤rea d¡¯Urbanisme de l¡¯Ajuntament de Barcelona va dissenyar l¡¯obertura de la ciutat al mar. Quina opini¨® li mereix la marina de luxe del Port Vell?

R. Jo no puc dir si aquest projecte li cal o no a la ciutat, per¨° s¡¯hauria pogut fer d¡¯una altra manera. Es pot fer negoci, per¨° amb un m¨ªnim de consci¨¨ncia col¡¤lectiva... No s¡¯ha discutit el projecte, s¡¯ha segrestat el debat d¡¯un espai que va costar temps de recuperar. El resultat ¨¦s que estan tapant el mar. ?s el que tenen els governs de dretes, que no els importa gaire l¡¯¨²s de l¡¯espai p¨²blic per tal d¡¯afavorir els negocis.

P. No sembla tenir gaire en consideraci¨® la seva etapa com a regidor de Cultura de l¡¯Ajuntament, segons es despr¨¨n de les seves pr¨°pies paraules al llibre Refer la Mem¨°ria. Per qu¨¨?

R. Jo deia que tenia ganes que les coses canviessin i veure una manifestaci¨® demanant biblioteques, i no protestant pel preu dels bitllets del transport. El problema que vaig tenir va ser econ¨°mic. Vaig esbossar el que despr¨¦s va ser el pla de biblioteques, i d¡¯aix¨° s¨ª que n¡¯estic satisfet. Per¨° es parla de cultura en sentit tradicional ¡ªel teatre, la m¨²sica, els museus¡ª i jo crec que el m¨¦s important ¨¦s l¡¯ensenyament.

P. Vost¨¨, en principi, no pensava ser arquitecte. Vist en perspectiva, com li ha anat?

R. Jo m¡¯he divertit molt perqu¨¨ ¨¦s una professi¨® adequada al meu car¨¤cter, entre la tecnologia, la hist¨°ria i les humanitats. Hi ha arquitectes que s¨®n historiadors, humanistes. N¡¯hi ha exemples, com ara Puig i Cadafalch, que tamb¨¦ va ser un estudi¨®s de l¡¯art rom¨¤nic i va ser president de la Mancomunitat. En el meu cas, ¨¦s molt dif¨ªcil separar una cosa de l¡¯altra, totes han estat barrejades o unes m¡¯han portat a les altres.

?