S¨®nar, un laboratori esc¨¨nic

Fa 21 anys, quan el S¨®nar estrenava la seva proposta, es podia pensar que la revoluci¨® suggerida per la m¨²sica electr¨°nica seria una q¨¹esti¨® imminent. Dues d¨¨cades m¨¦s tard sabem que aquesta revoluci¨®, innegable, ¨¦s lenta i genera canvis de manera gradual. Fins i tot el concepte de m¨²sica avan?ada, a l¡¯ep¨ªgraf del festival, ¨¦s una etiqueta que no se sap ben b¨¦ qu¨¨ significa, ja que les m¨²siques avan?ades, com a tals, s¨®n gaireb¨¦ inexistents atesa l¡¯aturada creativa de la m¨²sica despr¨¦s de l¡¯aparici¨® de l¡¯mp3 a finals dels anys noranta. Des de llavors, la m¨²sica, tota ella, no ha fet sin¨® repetir esquemes, idees i preceptes previs. Quin sentit t¨¦ llavors un festival com el S¨®nar? Qu¨¨ pot oferir aquesta cita anual amb la m¨²sica m¨¦s enll¨¤ de les pernoctacions d¡¯estrangers, els litres de cervesa beguts i el nombre de visites rebudes? Qu¨¨ fa encara atractiu un festival amb 21 anys a l¡¯esquena?

L¡¯art del directe

La resposta ¨¦s, des de fa dos anys, S¨®nar+D, la recerca fora dels escenaris de tot all¨° que marca el futur i que d¡¯aqu¨ª un temps es veur¨¤ com a part de l¡¯oferta dels artistes. Si b¨¦ la realitat no canvia en exc¨¦s als escenaris, el S¨®nar ha creat un espai on debatre l¡¯endem¨¤ amb experts en tecnologia, artistes, pensadors i empreses que ja fan negocis en l¡¯entorn digital. Aix¨° ¨¦s S¨®nar+D, espai d¡¯encontre on reflexionar sobre com ser¨¤ el nou concepte de directe d¡¯aqu¨ª un temps.

?s aquest un tema molt sensible a l¡¯electr¨°nica, que en el seu enlairament popular als noranta ja plantejava una soluci¨® radical: l¡¯abs¨¨ncia d¡¯espectacle. Nom¨¦s cal recordar el concert d¡¯uns novells Daft Punk a la Mar Bella el 1997 quan l¡¯escenari nom¨¦s oferia un parell de figures an¨°nimes irreconeixibles que tocaven uns instruments amb la gestualitat d¡¯un empleat de banca quadrant un balan?. Des de llavors, el directe de l¡¯electr¨°nica s¡¯ha acostat al del rock en espectacularitat, llums i recursos per deixar l¡¯espectador bocabadat. Aquest any el S¨®nar es planteja quin ¨¦s el futur del directe, c¨®m ser¨¤ i quins factors ha de posar en joc davant de generacions que han vist canviar el seu entorn molt m¨¦s que la forma en qu¨¨ els seus artistes favorits ¡ªsiguin Depeche Mode, Jeff Mills o Bisbal¡ª han variat el seu concepte d¡¯espectacle.

Donant aix¨ª aixopluc a aquest i a altres debats, el S¨®nar+D es converteix en una mena d¡¯ampliaci¨® del fam¨®s congr¨¦s de telefonia m¨°bil, per¨° obert a qualsevol camp en un moment en el qual no se sap on acaba una instal¡¤laci¨® i on comen?a una escenografia de directe, on ¨¦s la frontera (si ¨¦s que ha d¡¯existir) entre tecnologia i art.

Amb possibilitats de convertir-se en un espai del festival amb vida pr¨°pia i que pot cr¨¦ixer m¨¦s enll¨¤ dels tres dies de S¨®nar, el S¨®nar+D es divideix en quatre apartats ¡ªcongressual, expositiu, treball en xarxa i escenaris¡ª on veure documentals amb ulleres de realitat virtual, com ara Clouds, o plantejar-se el present i el futur del micromecenatge, o sentir les sempre il¡¤lustratives opinions del periodista i te¨°ric Simon Reynolds.

Concert o performance?

Part de les troballes de S¨®nar+D es podran veure i sentir en directe. Per exemple, amb Plastikman, ¨¤lies de Richie Hawtin quan esprem el cant¨® m¨¦s fosc de la seva m¨²sica (Dissabte. Village, 21.50 hores). El m¨²sic angl¨¨s crescut al Canad¨¤ ja ha estrenat al Guggenheim de Nova York l¡¯espectacle que a Europa nom¨¦s es veur¨¤ al S¨®nar i que, atenent al lloc on va ser estrenat, ja ens parla de les difuses fronteres entre obra d¡¯art, instal¡¤laci¨® i escenografia.

Un altre artista electr¨°nic, Daito Manabe, oferir¨¤ un concert amb drones sobrevolant les ballarines que coreografien la seva m¨²sica (Dijous. Complex, 17 hores). L¡¯escenificaci¨® incorporar¨¤ el mapping, la t¨¨cnica de projecci¨® d¡¯imatges sobre una superf¨ªcie per transformar-la mitjan?ant efectes especials i 3D.

Un altre exemple del trencament de fronteres que recull el S¨®nar ¨¦s la instal¡¤laci¨® al pavell¨® Mies van der Rohe de l¡¯obra Spectral difractations, 40 altaveus situats al sostre que garanteixen una experi¨¨ncia auditiva que no s¡¯aconsegueix amb un iPhone (Cada dia, a partir 10 hores). Carsten Nicolai, un altre assidu al S¨®nar, presenta Unidisplay, instal¡¤laci¨® fidel a dos elements de la m¨²sica de l¡¯artista alemany: un cert minimalisme recolzat en la puresa i la netedat del so. Si existeix la poesia visual digital, Nicolai ¨¦s un poeta digital (Cada dia. S¨®nar Planta. A partir 12 hores).

Per la seva banda, Matthew Dear, aquesta vegada sota l¡¯¨¤lies d¡¯Audion, presenta un nou xou estructurat al voltant de la lletra A, en el qual la il¡¤luminaci¨® hi t¨¦ un paper destacat (Dissabte. Hall, 18.45 hores). Alhora, James Murphy i 2manydjs proposen una epopeia anal¨°gica amb sessions de sis hores punxant nomes vinil i amb un equip de so Macintosh, Rolls Royce de l¡¯¨¤udio (Cada dia. P2, 15.30 hores).

S¨®n nom¨¦s respostes sobre com construir un directe que reculli els aven?os tecnol¨°gics. Que el resultat sigui una c¨°pia tecnol¨°gica en un muntatge banal dels U2 o un pas endavant ja no ser¨¤ responsabilitat d¡¯un festival que se situa d¡¯aquesta manera en una posici¨® id¨°nia: oferir un espai per al debat i la posada en escena de les inquietuds dels artistes contemporanis.

En aquest context hi ha 10 noms en aquest S¨®nar que no es poden deixar de sentir.

Bonobo. Elegant i sofisticat, sons anal¨°gics i digitals, ritmes reposats i veus de soul convidades en el disc que presenta aquest m¨²sic angl¨¨s al S¨®nar: The North Borders (Divendres. Village, 19.30 hores).

Four Tet. Una de les figures del cartell. Productor i compositor angl¨¨s, el seu gust barreja melodia i ritmes variats que poden anar del house al techno (Divendres. Lab, 04.15 hores, en directe. Dissabte. Club, 21.30 hores).

Jon Hopkins. Techno sofisticat que en directe s¡¯endureix. El seu Immunity ¨¦s un disc tan detallista com ballable. Per destacar el particular xou que munta aquest angl¨¨s (Divendres. Hall, 20.30 hores).

Lykke Li. Una de les moltes representants d¡¯Escandin¨¤via. Veu melodram¨¤tica per a un pop sofisticat. Actriu de David Lynch (Dissabte. Pub, 23.15 hores). Cal no oblidar altres artistes similars, com Mo o WhoMadeWho (Dissabte. Village, 19.30 hores).

Massive Attack. Un rellotge aturat d¨®na l¡¯hora exacta dos cops al dia. Els anglesos de Massive Attack s¨®n un rellotge que d¨®na la seva pr¨°pia hora. Estrenen espectacle social i pol¨ªticament expl¨ªcit (Dissabte. Club, 22.30 hores).

Neneh Cherry. Una artista al marge de convencions. D¡¯entrada ¨¦s sueca i negra. Va al seu aire i ara treballa amb Four Tet ¡ªproductor del seu recent Blank project¡ª i amb el grup experimental RocketNumberNine (Dissabte. Hall, 17 hores).

Neil Rodgers Feat Chic. El nord-americ¨¤ ¨¦s la llagrimeta funk festiva. Exemple que el S¨®nar ja ¨¦s autoreferencial (Dissabte. Pub, 01.30 hores).

R?yksopp & Robin. Duet noruec col¡¤laborant amb la destacada cantant sueca al servei d¡¯un pop electr¨°nic agradable i sofisticat (Divendres. Club, 22.30 hores).

Rudimental. Anglesos de Londres i addictes al drum&bass. El seu directe t¨¦ fama de contundent: fins a 12 persones en escena (Dissabte. Club, 22 hores). En ¨¤mbits similars, no perdre de vista Flux Pavilion ¡ªdubstep¡ª (Divendres. Club, 00.35 hores), Visionist ¡ªgrime¡ª (Divendres. Car, 01.30 hores), UZ (Dissabte. Lab, 00.35 hores) i Hucci ¡ªtrap, barreja de hip-hop i dubstep¡ª (Divendres. Village. 18.30 hores).

Spoek Mathambo. Barreja sud-africana de ritmes d¡¯arrel i variada tradici¨® electr¨°nica (Dissabte. Village, 15.30 hores). Representen l¡¯electr¨°nica mundialista amb Dengue Dengue Dengue ¡ªc¨²mbia electr¨°nica¡ª (Divendres. D?me, 18.30 hores), Buraka Som Sistema ¡ªkuduro¡ª (Divendres. D?me, 21 hores) i D¨¦bruit & Alsarah ¡ªelectr¨°nica i m¨²sica sudanesa¡ª (Avui. D?me, 14.55 hores).