La lectura interminable

A pesar que Josep Pal¨¤cios (Sueca, 1938) va tenir uns inicis literaris fulgurants -als 19 anys va guanyar el premi Val¨¨ncia amb Les quatre estacions, per exemple-, se sol afirmar que ¨¦s l'escriptor m¨¦s secret de la literatura en llengua catalana perqu¨¨ no concedeix entrevistes, perqu¨¨ la seva participaci¨® a la vida p¨²blica ¨¦s nul¡¤la i perqu¨¨ ha optat sempre per editar i distribuir la seva obra al marge dels canals m¨¦s ortodoxos.

Tot i aix¨ª, el 1989 l'editorial Emp¨²ries va publicar AlfaBet , la versi¨® corregida i ampliada d'un primer Alfabet , que va ser recompensat amb el premi de la Cr¨ªtica Serra d'Or i, sobretot, amb l'entusiasme de tots els lectors que van sentir la feli? exaltaci¨® d'estar llegint gran literatura. A partir de llavors, no van ser pocs els que van saber que una obra de Pal¨¤cios significava enfrontar-se a un tipus de literatura que, des d'un primer moment, avisava amb arrog¨¤ncia que, amb segons qui, no hi volia tenir cap mena de tracte, i que el seu autor, perqu¨¨ s¨ª -com si obe¨ªs un dest¨ª cec i inexplicable-, des de l'a?llament, la soledat i la independ¨¨ncia, com si es repet¨ªs tena?ment la frase on Mar¨ªa Zambrano diu que "escribir es defender la soledad en que se est¨¢", s'havia proposat preservar la Literatura de la ru?na i la destrucci¨®. A partir d'ara, amb els dos volums de La imatge , no seran pocs els que constataran que Pal¨¤cios ho ha aconseguit.

La imatge reuneix bona part de l'obra de Pal¨¤cios, i el lector que s'endinsi en aquest laberint de narracions, que s¨®n, en el fons, ap¨°legs cruels i enigm¨¤tics -que, m¨¦s que narrar, el que fan ¨¦s un forat al voltant d'uns punts fixos que serveixen d'eix-, en aquest laberint de versos i d¨ªstics morals -i es commogui amb El cam¨ª obert -, en aquest conjunt d'assajos m¨¦s o menys cl¨¤ssics -sobre l'estil de Josep Pla i Joan Fuster, per exemple-; el lector que gosi endinsar-se en aquest laberint d'aforismes que no s¨®n aforismes -o que s¨®n m¨¦s que aforismes- perqu¨¨, al cap i a la fi, s¨®n els discursos d'un flux de consci¨¨ncia que esdev¨¦ bellament sagnant i insuportablement tens; el lector que consideri un goig incalculable perdre's enmig de la paraula i el ritme i la respiraci¨® de la prosa alt¨ªssima d'aquestes p¨¤gines, en fi, sabr¨¤ tamb¨¦ per qu¨¨ Pal¨¤cios ¨¦s un dels escriptors m¨¦s secrets de la literatura, d'una literatura tan secreta com pot ser-ho la dels m¨ªstics, la de Kafka, o la d'Edmond Jab¨¨s: perqu¨¨ sembla que es llegeix alg¨² que es mostra rere unes parets transparents i permet veure'l com camina, com gesticula i com parla, com participa del dest¨ª i els sentiments del lector, s¨ª, per¨° com m¨¦s ho fa, m¨¦s s'exclou, com si habit¨¦s molt lluny, tan lluny que potser resulta que el m¨®n on viu no li pertany ni a ell mateix. A mesura que es va llegint La imatge , el lector t¨¦ la certesa que, p¨¤gina rere p¨¤gina, text i autor estan m¨¦s units, tan compenetrats que s'arriba a sentir la simb¨°lica materialitzaci¨® d'un esperit i una lletra que vetllen per la seva pr¨°pia seguretat, com si l'un i l'altre s'avisessin amb alarma que els lectors ja estan a punt d'arribar.

Per¨° el lector que no nom¨¦s hi arribi sin¨® que tamb¨¦ s'hi quedi tindr¨¤ l'orgull de llegir algunes de les p¨¤gines m¨¦s espectaculars i memorables que hagi pogut llegir en molt de temps, sabr¨¤ que escriure ¨¦s reescriure, que ning¨² pot dir que ¨¦s un escriptor si abans no posa seriosament en dubte el seu dret a ser-ho, i veur¨¤ com una obra orquestrada sobre el llenguatge i la pr¨°pia escriptura, sobre la soledat i sobre la mort, pot crear un espai c¨°mplice de reserva i amistat, i que no hi haur¨¤ cap moment que no es tingui la sensaci¨® d'estar trepitjant un recinte sagrat. Pal¨¤cios ha escrit una obra interminable que exigeix igualment una lectura interminable, per¨° els llibres d'aquesta estirp fan que el lector pugui jactar-se d'haver tingut el privilegi de ser-ne el seu contemporani i agrair, mentrestant, que l'obscuritat de l'autor hagi il¡¤luminat algunes zones obscures de la seva manera de ser. Al cap i a la fi, el mateix Pal¨¤cios n'¨¦s ben conscient quan en un passatge de Cop de daus escriu: "Anomenar ¨¦s il¡¤luminar. Per¨°, d'all¨° que jo dic, alguna part sempre en restar¨¤ en l'ombra. I encara, all¨° que jo dic, a vosaltres, us donar¨¤ m¨¦s o menys llum, mentre que, a mi, no em traur¨¤ mai de la foscor".