Sona, S¨®nar!

A primer cop d¡¯ull, vist des de la perspectiva d¡¯una persona de certa edat i amb coneixements d¡¯hist¨°ria de la m¨²sica, de la ballaruga i de les congregacions de p¨²blic, el festival S¨®nar sembla un aplec desordenat de persones joves amants de les formes m¨¦s modernes i m¨¦s tecnol¨°giques de la m¨²sica que, sacsejades per ritmes trepidants escampats amb una abundor de decibels que multipliquen per mil el so atordidor del timbal del Bruc o la tempesta m¨¦s aparatosa, es lliuren a moviments sincopats, molt semblants als d¡¯un aut¨°mat, atiats, a m¨¦s, per la ingesta d¡¯alcohol i el xut de tota mena de subst¨¤ncies estimulants: des del quasi innocent Red Bull o l¡¯haixix fins a la coca?na, i m¨¦s i tot. Res a dir-hi: tothom t¨¦ el dret a passar-s¡¯ho b¨¦ en una assemblea plen¨¤ria dedicada a l¡¯esbargiment, com recordava Pascal: el divertissement ¡ª¨¦s a dir, dedicar-se a una activitat que no serveix pr¨°piament per a res, nom¨¦s per distreure¡¯s una bona estona¡ª forma part dels rituals de tota civilitzaci¨®: el carnaval ve a ser una mateixa cosa, amb la difer¨¨ncia que aquelles calendes no fan de tant de soroll i la gent va m¨¦s arregladeta.

No: el problema no resideix en aquesta euf¨°ria que tendeix a formes d¡¯expressivitat corporal pr¨°piament hist¨¨riques, ravatades, impetuoses, vehements, delirants i volc¨¤niques. Tampoc cal posar el crit al cel pel fet que Barcelona es promocioni, tur¨ªsticament, cada cop m¨¦s, sobre la base de monuments delirants, com la Sagrada Fam¨ªlia, o gr¨¤cies a aquesta mena de festivals musicals: all¨¤ la nostra ciutat si ha tirat pel dret o el cam¨ª f¨¤cil i li sembla que ¨¦s m¨¦s importat promocionar la Casa Batll¨® (una esgarrifosa dansa de la mort) que, posem per cas, les exquisides taules g¨°tiques del nostre Museu Nacional d¡¯Art, a Montju?c. Ja s¡¯apanyaran: en definitiva, hom ha viscut sempre en aquesta ciutat i ja sap on cal anar a trobar les mostres d¡¯art extraordin¨¤ries o els concerts de qualitat, no tan sonors.

El problema resideix, pr¨°piament, en una q¨¹esti¨® d¡¯ordre pol¨ªtic, val a dir, relacionada amb la polis i el regiment d¡¯una educada vida p¨²blica. Plat¨®, al segle V (abans de Crist i de Tiberi), quan va escriure la Rep¨²blica per establir quines formes de comportament esqueien m¨¦s a una endre?ada vida a la ciutat ¡ªl¡¯ethos, va dir¡ª, va deixar molt clar que hi havia unes formes musicals que afavorien l¡¯assossegada conviv¨¨ncia entre els ciutadans ¡ªles formes que, en termes generals, va anomenar ¡°els tons dori i frigi¡±¡ª i unes altres formes musicals ¡ªels anomenats ¡°tons joni i lidi¡±¡ª que minaven, pertorbaven, destru?en i arru?naven la conviv¨¨ncia social: es tractava d¡¯una m¨²sica molt semblant a la que s¡¯escolta cada any al S¨®nar, basada m¨¦s en el ritme que en la melodia, amb una pres¨¨ncia eixordadora de percussi¨® ¡ªtambors, c¨ªmbals, panderetes, cr¨°tals, caixes de fusta ressonants, i tot el que hom es pugui afigurar que sona¡ª que deixaven els assistents en un estat id¨¨ntic al que aconsegueix el S¨®nar: esbojarrats, estordits i alienats, si no en estat de coma. Com diu Plat¨®, es tractava d¡¯una m¨²sica que indu?a la gent ¡°a l¡¯embriaguesa, la mol¡¤l¨ªcie i la indol¨¨ncia¡±.

Com succeeix amb tantes coses que tenen a veure amb la civilitzaci¨® de l¡¯espectacle i la mercadot¨¨cnia, no hi haur¨¤ manera humana de conv¨¨ncer ni les autoritats municipals ni els organitzadors del S¨®nar que potser seria millor dedicar tants esfor?os a promocionar, per a un centenar de milers de persones, una audici¨® de la Simfonia inacabada de Schubert, o la n¨²mero 7, de Beethoven, o, per qu¨¨ no, la Consagraci¨® de la Primavera, de Stravinsky, que D¨¦u n¡¯hi do el soroll que fa i que va causar un esc¨¤ndol monumental quan es va estrenar a Par¨ªs l¡¯any 1913. Amb aix¨° vull dir que aquest article no demana tornar ni a la sarabanda ni al minuet.

El S¨®nar continuar¨¤, anir¨¤ a m¨¦s i s¡¯escampar¨¤ irremissiblement. Per¨° sempre hi haur¨¤ gent que pensar¨¤, com Plat¨®, que la promoci¨® d¡¯una altra mena de m¨²sica ¡ªfins i tot el rock i el pop m¨¦s extrem i el jazz desconstru?t de John Coltrane hi ajudarien¡ª serviria, no solament per al divertissement del personal, sin¨® tamb¨¦ per a la seva educaci¨® com a ciutadans de primera.

Ritmes trepidants i decibels al S¨®nar.