¡°Una separaci¨® pactada no t¨¦ per qu¨¨ suposar inestabilitat empresarial¡±

El debat sobiranista ha posat sobre la taula diverses preguntes sobre el dia despr¨¦s. La butxaca ¨¦s, sobretot ara, una de les preocupacions dels ciutadans. En els darrers dos anys han sortit diversos documents ¡ªdes de papers acad¨¨mics a llibres divulgatius¡ª que intenten fer un pron¨°stic de les conseq¨¹¨¨ncies que tindria la independ¨¨ncia de Catalunya. N¨²ria Bosch, catedr¨¤tica d¡¯Hisenda P¨²blica de la Universitat de Barcelona (UB) i vicepresidenta del Consell Assessor per a la Transici¨® Nacional, i Marta Espasa, professora de la mateixa mat¨¨ria tamb¨¦ a la UB i membre del Consell Assessor per a la Reactivaci¨® Econ¨°mica i el Creixement, acaben de fer-hi la seva aportaci¨® a 12 arguments econ¨°mics per a la independ¨¨ncia (P¨°rtic).

Pregunta. Llegint el llibre, la conclusi¨® ¨¦s clara: Catalunya estaria millor fora d¡¯Espanya.

Marta Espasa. S¨ª

N¨²ria Bosch. Ho tenim clar.

P. I les grans empreses tamb¨¦ ho tenen tan clar?

M. E. El que volen les empreses ¨¦s estabilitat, per¨° nosaltres partim del fet que una separaci¨® pactada no t¨¦ per qu¨¨ portar inestabilitat. La inestabilitat pot venir del conflicte, per¨° no veiem que sigui un escenari gaire realista perqu¨¨ tots hi sortir¨ªem perdent.

N. B. Hi ha una gran difer¨¨ncia entre el que pensen les grans empreses i les percepcions de les petites i mitjanes, que s¨®n m¨¦s partid¨¤ries de la independ¨¨ncia. Potser el motiu ¨¦s que les pol¨ªtiques que es fan s¡¯adeq¨¹en m¨¦s a la realitat de les grans que no pas a la seva.

¡°S¡¯hauria pogut optar

M. E. Sempre veiem la imatge del president del Govern, Mariano Rajoy, i d els grans empresaris. Per¨° el teixit productiu catal¨¤ ¨¦s de petites i mitjanes empreses, que se senten allunyades de les demandes de les grans.

P. Per¨° ¨¦s possible l¡¯acord?

N. B. S¨ª, per qu¨¨ no.

M. E. Pol¨ªticament potser ara som en el moment del no, per¨° si hi ha una consulta i es produeix la independ¨¨ncia per la via democr¨¤tica, per qu¨¨ no? Si no seiem, hi perdem tots.

P. Al llibre critiqueu que no s¡¯hagi apostat per la doble capitalitat: Madrid com a pol pol¨ªtic i administratiu i Barcelona com a ciutat econ¨°mica. Vol dir aix¨°, per tant, que ¨¦s pitjor el centralisme que el d¨¨ficit fiscal?

N. B. ?s la combinaci¨® de les dues coses. El d¨¨ficit fiscal ¨¦s una r¨¨mora per a l¡¯economia.

M. E. S¡¯hauria pogut optar per fer de Barcelona la capital econ¨°mica del sud d¡¯Europa, tal com passa amb Nova York i Washington o Roma i Mil¨¤. Per¨° aqu¨ª s¡¯ha optat per un model afrancesat, com diu Germ¨¤ Bel.

P. Al llibre tracteu el d¨¨ficit fiscal, que les dues heu estudiat a fons. Per qu¨¨ els models de finan?ament no han estat capa?os de resoldre¡¯l?

N. B. El problema ha estat sempre que no s¡¯ha volgut trencar l¡¯statu quo.

M. E. Hi ha comunitats que tenen un 20% m¨¦s de recursos per c¨¤pita amb poblaci¨® ajustada que Catalunya. Perqu¨¨ ning¨² no hi perd¨¦s amb el sistema, els beneficiats van quedar perp¨¨tuament beneficiats.

N. B. Els fons complementaris desvirtuen el model. La proposta que va fer la Generalitat mantenia el principi d¡¯ordinalitat i suposava una aplicaci¨® gradual del model, de manera que en termes absoluts ning¨² no hi perdia, per¨° les posicions relatives anaven canviant. Tot i aix¨°, es van imposar les pressions pol¨ªtiques i territorials.

P. El model de finan?ament est¨¤ distorsionat pel r¨¨gim foral del Pa¨ªs Basc i Navarra?

N. B. S¨ª, per¨° les comunitats de r¨¨gim com¨² podrien estar ben anivellades malgrat la foralitat.

P. Fan un c¨¤lcul sobre els costos i els beneficis de la independ¨¨ncia. En el terreny fiscal, estimen un guany d¡¯entre 12.000 i 16.000 milions entre 2006 i 2010. ?No tenen com a refer¨¨ncia anys amb pressupostos inflats per la bombolla o amb un d¨¨ficit elevat?

M. E. No, el 2010 ja hi va haver plans d¡¯ajust.

N. B. Els plans E, per exemple, els vam excloure del c¨¤lcul.

M. E. Exacte, perqu¨¨ va ser una punta de despesa.

P. Tamb¨¦ estimeu el guany d¡¯acord amb la despesa de l¡¯Estat a Catalunya. Per¨° no era insuficient, aquesta despesa?

N. B. Dep¨¨n. Nosaltres vam analitzar programa per programa i vam veure quina despesa hauria d¡¯haver fet la Generalitat si hagu¨¦s volgut mantenir el mateix servei.

P. Calculeu el cost de crear noves estructures d¡¯Estat?

N. B. Fins al 2010 ens surt un guany d¡¯una mitjana de 12.000 milions d¡¯euros. Si la mitjana del d¨¨ficit fiscal era de 16.000 milions, aix¨° vol dir que les estructures d¡¯Estat costarien uns 4.000 milions. D¡¯acord, necessitarem una Administraci¨® de la Seguretat Social, per¨° aquesta tamb¨¦ tindr¨¤ uns ingressos, les cotitzacions socials.

M. E. I tamb¨¦ hi ha moltes duplicitats: gaireb¨¦ tots els organismes aut¨°noms.

P. Tot aix¨°, diuen, tindria un efecte multiplicador. Quin?

M. E. La creaci¨® d¡¯estructures d¡¯Estat suposaria crear ocupaci¨® i activitat econ¨°mica. I amb el guany fiscal es poden donar millors serveis p¨²blics o abaixar impostos. ?s l¡¯efecte capitalitat.

P. Aix¨° compensa la caiguda de vendes per un possible boicot?

M. E. Creiem que la baixada no seria tan dr¨¤stica. Pot venir per l¡¯efecte frontera i l¡¯efecte boicot. El primer t¨¦ a veure amb la cultura, la llengua, la tradici¨®... Encara que assolim la independ¨¨ncia, compartim espai i parlem la mateixa llengua. No t¨¦ per qu¨¨ haver-hi daltabaix.

N. B. La davallada del PIB es donaria en un per¨ªode de temps, no anualment i, en canvi, el guany fiscal seria anual; per tant, m¨¦s que es compensaria encara que prengu¨¦ssim les previsions de la Cambra, que preveien una baixada de fins al 5% del PIB en cas de conflicte molt gran.

P. La principal incertesa ¨¦s la perman¨¨ncia a la Uni¨® Europea?

N. B. A la pr¨¤ctica no es notar¨¤. Una altra cosa ¨¦s que legalment estiguem dins la Uni¨® per¨° haguem de passar un per¨ªode transitori per ser a les institucions. Si cal negociaci¨®, no es notar¨¤, perqu¨¨ en aquest per¨ªode es mantindr¨¤ la lliure circulaci¨® de persones, b¨¦ns i capitals, perqu¨¨ Catalunya t¨¦ molts lligams econ¨°mics amb la UE i la UE amb Catalunya. I les multinacionals seran les primeres a demanar un acord bilateral. Des d¡¯un punt de vista jur¨ªdic o pol¨ªtic ¨¦s diferent.

?