Pla torna a Nova York

Josep Pla t¨¦ ara a l¡¯abast els lectors d¡¯Ohio, Denver i Detroit, per no parlar de tot el p¨²blic potencial de llengua anglesa. Que se¡¯l llegeixin dep¨¨n d¡¯un immens imponderable que no t¨¦ gaire a veure amb la literatura. Per¨° la meva idea del pr¨°leg a l¡¯edici¨® americana d¡¯El quadern gris va ser presentar un Pla a l¡¯altura d¡¯un escriptor europeu de pes. Era tot el contrari del Pla casol¨¤ de tantes an¨¨cdotes falses, l¡¯espia, el xerraire, el cul de caf¨¨. ?Com ens agrada que ens presentin un autor de primera ¡ªpotser d¡¯un pa¨ªs petit¡ª que fins ara ens era desconegut? No va ser altre l¡¯¨¤nim del pr¨°leg per a El quadern gris. Fa anys, els editors de The New York Review of Books passaren per Barcelona i demanaren quin efecte podia fer El quadern gris en angl¨¨s. Ja molt abans, el 1967, l¡¯exdona de Gabriel Ferrater ¡ªJill Farrell¡ª va fer arribar a l¡¯editorial Farrar, Straus & Giroux un informe molt favorable sobre el llibre. L¡¯editorial n¡¯havia tramitat l¡¯opci¨®. L¡¯informe era de Ferrater. Gaireb¨¦ 50 anys despr¨¦s, tenim The Gray Notebook, publicat per The New York Review Books, amb categoria de cl¨¤ssic. Sens dubte, el pr¨°leg hauria de ser de Gabriel Ferrater i no meu. En qualsevol cas, des que hi viatj¨¤ el 1954 per a la revista Destino, Pla torna a Nova York.?

¡°Per a Josep Pla escriure ¨¦s un sentit de fidelitat a la vida. Va dir que la gr¨¤cia de la literatura ¨¦s la veritat i que, quan escrivim, la mal¨ªcia ¨¦s un factor actiu. L¡¯experi¨¨ncia de la mem¨°ria li importa m¨¦s que la ficci¨® i, enfront de la met¨¤fora, busca el llenguatge de les coses. Pla imposa l¡¯hegemonia del realisme sint¨¨tic, l¡¯apologia del detall i la maduresa crom¨¤tica. ?s la literatura entesa com una formalitat de superviv¨¨ncia contra la natura per contrast amb les volutes fr¨¤gils de la cultura, tot i que res pot retardar l¡¯empresa anihiladora del temps. De fet, el seu estil t¨¦ la pretensi¨® cl¨¤ssica de no voler ser un estil. Insisteix que ¨¦s molt m¨¦s dif¨ªcil descriure que opinar ¡°i per aix¨° tothom opina¡±. La dial¨¨ctica entre el fet de descriure i l¡¯acci¨® de narrar li suggereix en algun instant un sistema ¨¤ la Balzac, per¨° a l¡¯hora d¡¯omplir-ho de personatges no inventa ¨¦ssers humans sin¨® que es projecta ell en la ficci¨®, com Stendhal. Triomfa el memorialisme sobre la imaginaci¨®, el retrat sobre la perip¨¨cia, l¡¯escena sobre la trama. La seva prosa prov¨¦ d¡¯un sentit omnipresent de la imaginaci¨®, una precisi¨® sensual en el detall i una riquesa sint¨¤ctica que obt¨¦ un ritme que ¨¦s com la partitura d¡¯orquestra d¡¯un sol home, dedicada a la incerta gl¨°ria de les coses concretes, emp¨ªriques. S¨®n les exactituds d¡¯una literatura d¡¯observaci¨®, en la qual el mirall pot refer la realitat, fins i tot reimaginar-la, per¨° no substituir-la per una equival¨¨ncia simb¨°lica.

El quadern gris ¨¦s considerat la seva millor obra i ve a ser l¡¯aq¨¹educte d¡¯un Bildungsroman. D¨®na a la prosa catalana una capacitat expressiva, una ductilitat i una ampl¨¤ria de registres que abans nom¨¦s s¡¯havia expressat amb les limitacions de la l¨ªrica. Pla domina el raccourci, el sistema d¡¯adjectivaci¨®, la ziga-zaga el¨¨ctrica i la promptitud nerviosa d¡¯un pura sang. ?s un diari de joventut que va de maig de 1818 a novembre de 1919, vint mesos d¡¯una vida a partir dels vint-i-un anys. ?s la veritable obra matriu de Pla, perqu¨¨ algunes parts es traslladen, amb una maduresa estil¨ªstica molt preco?, als seus primers llibres. El quadern gris no va apar¨¨ixer fins al 1966, quan Pla tenia seixanta-nou anys. Amb nous efectes i subst¨¤ncies, el diari de joventut esdevingu¨¦ una obra de plenitud. El lector pot gronxar-se en la qualitat de l¡¯estil que arriba a ser un to de veu.

Pla ¨¦s un empirista empeltat per una noci¨® de frac¨¤s que nom¨¦s t¨¦ la sortida de la literatura. Memorialista reticent a la intimitat, ¨¦s un mestre del sentit del rid¨ªcul, el viatger que reinventa trajectes, el novel¡¤lista que pret¨¦n no escriure novel¡¤les, el prosista que transforma unes sardines a la planxa en una figuraci¨® l¨ªrica. ?s la mesura justa ¡ªd¡¯arrel romana¡ª tant per descreure del pro?sme com per creure en la vida tal com ¨¦s i no com voldr¨ªem que fos. Aix¨ª reescrigu¨¦ El quadern gris arran de la xemeneia del mas Pla, entre el fum regirat per les inclem¨¨ncies del vent de tramuntana, indagant le mot juste. La mem¨°ria i el car¨¤cter dels homes es nega a submergir-se en l¡¯oblit o la col¡¤lectivitat. L¡¯escepticisme s¡¯enfronta a l¡¯abstracci¨®; el detall resisteix a l¡¯absolut; el trag¨ª de les coses enfront de la literatura verbal. La prosa com una forma paral¡¤lela de sentit com¨².

El quadern gris ¨¦s una alternan?a axial entre Palafrugell i Barcelona. Pla prefereix el cinisme exuberant dels amics de Palafrugell a les especulacions de la tert¨²lia de l¡¯Ateneu de Barcelona, club soi disant d¡¯escriptors i tafaners. Per¨° sap escoltar: D¡¯Ors o Francesc Pujols, per exemple. S¡¯escolta els causeurs humoristes i eg¨°latres de la seva petita ciutat o de Barcelona, perqu¨¨ si admirava la prosa francesa del segle XVIII ¨¦s perqu¨¨ era una literatura de converses. Al cap i a la fi, la prosa ¨¦s fer intel¡¤ligible la conversa humana.

Era un esc¨¨ptic conven?ut que la llibertat no ¨¦s un corrosiu; ben al contrari, pot ser la gr¨¤cia. ?s un principi: llibertat lligada amb continu?tat. Entre la coacci¨® formal deliberada i l¡¯horitz¨® sense fronteres, l¡¯escriptor pret¨¦n a la vegada exactitud i atmosfera, la sensualitat i la ra¨® emp¨ªrica. Escriure per extreure del gruix vital la l¨ªnia gr¨¤cil o dram¨¤tica d¡¯una melodia, el perfil d¡¯una vida humana, un cam¨ª. O sigui: contribuir a la lluita entre cultura i natura, perqu¨¨ la capacitat destructora de la natura ¨¦s incalculable. I al mateix temps, el paisatge penetra El quadern gris perqu¨¨ la p¨¤tria ¡ªdiu Pla¡ª ¨¦s el paisatge.

Despr¨¦s de l¡¯esplendor medieval de la poesia d¡¯Ausi¨¤s March o la prosa de Ramon Llull, un d¨¨ficit de tradici¨® de la literatura catalana afecta els segles en qu¨¨ la llengua catalana ¨¦s pr¨¤cticament un patois dom¨¨stic, fins a la recuperaci¨® ling¨¹¨ªstica que ¨¦s pr¨°pia de l¡¯¨¨poca rom¨¤ntica. Pla subratlla que quan Montaigne ¡ªun dels seus mestres¡ª comen?ava a escriure, la literatura catalana gaireb¨¦ havia desaparegut.

Arriba a Par¨ªs com a corresponsal quan tot just ha acabat la Gran Guerra. ?s el moment del Tractat de Versalles, que va ser l¡¯origen ¡ªper un efecte d¡¯espoleta retardada¡ª de la Segona Guerra Mundial. Quan parla de l¡¯Assemblea de les Nacions sobretot recorda els entrecots del restaurants de Ginebra. Despr¨¦s explora la vella Europa, que, en q¨¹esti¨® de d¨¨cades, ser¨¤ un munt de ru?nes. La trag¨¨dia europea llavors consistia a quedar-se sol a l¡¯andana i veure com les masses havien ocupat tots els vagons del tren de les ideologies. Amb l¡¯adveniment de la Segona Rep¨²blica, primer ho veu amb optimisme per¨° de seguida percep un risc d¡¯inestabilitat pol¨ªtica. Amena?at de mort pels anarquistes, ha de fugir a Fran?a. Amb la guerra fratricida, alguna cosa queda trencada en la seva consci¨¨ncia. Aix¨° potser el fa m¨¦s ¨¤cid, m¨¦s esc¨¨ptic. Fins i tot el bucolisme pot ser cruel. En un pa¨ªs dislocat, costa de creure en res m¨¦s enll¨¤ del temps discontinu i ca¨°tic. Al mas Pla, escriu de matinada. El corresponsal cosmopolita fa de petit propietari rural. Escriu que, en definitiva, frustraci¨® equival a la civilitzaci¨®. Abomina de la Segona Guerra Mundial. Despr¨¦s va tornar a viatjar. Occident li va ser la mesura de les coses.

I per aix¨° insistia: ¡°No tenim m¨¦s remei que acceptar la terra on hem nascut, per amarga, mis¨¨rrima o bona que sigui. No tenim altre remei¡±. Tamb¨¦ a principis del segle XXI, tot ¨¦s insegur, tot ¨¦s incert. Per¨° la literatura encara ¨¦s un vincle. Aix¨° ¨¦s Pla, un vincle. ?s una literatura que avala l¡¯afirmaci¨® de Pascal que quan ens topem amb un estil natural, ens sorpr¨¨n i ens fascina, perqu¨¨ esper¨¤vem trobar un autor i descobrim un home. La natura ¨¦s el caos ¡ªdeia Pla¡ª i la cultura ¨¦s l¡¯ordre. La literatura en cap cas ¨¦s una finalitat en si mateixa sin¨® un m¨¨tode per a aclarir i ordenar el pensament. Si ho acceptem aix¨ª, la mem¨°ria pot suplantar l¡¯art per¨° l¡¯art no sobreviu sense la mem¨°ria.

Extracte del pr¨°leg de Valent¨ª Puig a ¡®The Gray Notebook¡¯