Pla ¡®contra¡¯ els de Bloomsbury

Aquells tres, quatre adjectius seguits, sobretot quan els posa en les descripcions del paisatge¡­ all¨°, all¨° s¨ª que ha estat dif¨ªcil¡±, li ve al cap a Peter Bush (Spalding, Regne Unit, 1946) com el m¨¦s delicat d¡¯¡°un any sencer¡± de la seva vida, repartit en quatre, que ¨¦s el que el catedr¨¤tic de traducci¨® format a Cambridge i Oxford va dedicar a traspassar El quadern gris de Josep Pla a l¡¯angl¨¨s. ¡°?s una mena d¡¯impressionisme literari, gens barroc; a mi em recordava Proust perqu¨¨ no hi ha un escriptor com Pla a tot el m¨®n anglosax¨®¡±, es referma. Si se¡¯l pressiona, Bush cita el vessant po¨¨tic del gran D.H. Lawrence i el tamb¨¦ rapsode John Clare. Dos poetes per referir-se a un narrador? ¡°La de Pla ¨¦s una obra molt po¨¨tica. D¡¯on li ve tot aix¨°? ?s evident que ens falta una bona biografia de Pla que ho expliqui¡±, deixa anar.

S¡¯entusiasma m¨¦s parlant del rerefons d¡¯una obra que, quan la va llegir, li va semblar ¡°una revelaci¨®¡± que no pas de les dificultats en la traducci¨®. De les traves recorda l¡¯expressi¨® ¡°el meu pa¨ªs: surt molt i Pla hi juga, perqu¨¨ ho fa servir tant per parlar de Palafrugell, com de la terra, de Catalunya o d¡¯Espanya; ell mai ho acota; jo he intentat resoldre l¡¯ambig¨¹itat necess¨¤ria amb country¡±.

El treball de depuraci¨® el va dur a fer ¡°sis esborranys¡± del llibre. Nom¨¦s al final va mirar-se les versions francesa (Gallimard) i castellana de Dionisio Ridruejo ¡°perqu¨¨ no m¡¯influ?ssin¡±. Tamb¨¦ en el darrer moment va poder consultar la versi¨® que Narc¨ªs Garolera va fer d¡¯El quadern gris, amb m¨¦s de 5.000 correccions. ¡°Moltes coses gramaticals no afectaven, per¨° s¨ª que vaig recuperar fragments censurats¡±.

Un altre dels encerts ¨¦s la varietat de registres que mostra l¡¯empordan¨¨s. ¡°Parla d¡¯art, d¡¯erotisme, reflexiona sobre la vida quotidiana i a voltes amb un to l¨ªric que, segons com, ¨¦s c¨°mic o ir¨°nic, com quan explica la vida universit¨¤ria, que em recorda el film If de Lindsey Anderson, o la novel¡¤la de Kingsley Amis Lucky Jim¡±. Li van cridar l¡¯atenci¨® els di¨¤legs par¨°dics ¡°tipus No?l Coward¡±. O tamb¨¦ el gruix d¡¯algunes reflexions, uns assaigs morals amb matisos sofisticats i llenguatge molt concentrat: ¡°S¨ª, el l¨¨xic de Pla sembla senzill, per¨° no el seu llenguatge¡±. I t¨¦ un s¨ªmil: ¡°Sembla influ?t per la pintura holandesa: aparenten retrats senzills, per¨° el joc de perspectiva ¨¦s complicat¡±.

No li ha semblat veure al traductor l¡¯infinit joc de patchwork amb qu¨¨ Pla constru¨ª El quadern gris al llarg de gaireb¨¦ mitja vida. ¡°?s perfecte, no es nota aquesta reescriptura... No entenc que no s¡¯hagi tradu?t abans¡±. I es respon sol: ¡°Per incomoditat pol¨ªtica del personatge, als estudis catalans a l¡¯estranger ha estat m¨¦s f¨¤cil parlar de Carner o Rodoreda¡±.

Bush sap de qu¨¨ parla. ?s traductor, entre d¡¯altres, de Juan Goytisolo, del Valle-Incl¨¢n de Tirano Banderas i de La Celestina i, des del 2007, de catalans com Quim Monz¨®, Merc¨¨ Rodoreda i de la seva esposa, Teresa Solana. ¡°No hi ha res com Pla a la literatura espanyola de l¡¯¨¨poca; a Oxford, quan era estudiant, t¡¯ensenyaven Ortega y Gasset i la Generaci¨® del 98¡±. Ara ¨¦s un entusiasta de les lletres catalanes: a l¡¯abril sortir¨¤ la seva versi¨®, a Maclehose Press, d¡¯Incerta gl¨°ria de Joan Sales (¡°t¨¦ una mirada de la guerra que no d¨®na Orwell¡±) i Archipelago li traur¨¤ la planiana La vida amarga.

Despr¨¨s de m¨¦s de 10 anys a Barcelona, Bush tornar¨¤ un temps a Anglaterra. I t¨¦ ganes de parlar all¨¤ d¡¯aquests autors: de moment, espera que The Gray Notebook es pugui vendre a Anglaterra: els drets nom¨¦s s¨®n, ara, per als EUA, on va veure ¡°molta gent jove¡± interessada en les lletres catalanes. Ell ja t¨¦ pensat el lema per vendre¡¯ls: ¡°Alerta, Grup de Bloomsbury: arriba el Grup de la Rambla¡±. I de cap de colla, Pla.