Entre l¡¯activisme i la marca

Quan a El Elefante Blanco sonava El reloj (no marques las horas...), els assistents sabien que la vetllada arribava a la fi. El bar del carrer Escudellers, en ple barri G¨°tic, es desocupava amb la veu de Lucho Gatica. El mateix passava amb els ve?ns Sant Germain i La Macarena. ¡°Odi¨¤vem la can?¨®¡±, recorda un veter¨¤ periodista, assidu del lloc. Era la Barcelona gai dels anys setanta, la dels teatrets d¡¯Oca?a i dels dibuixos de Nazario, per¨° tamb¨¦ la de les corredisses per fugir de les lecheras i la repressi¨® franquista. I la del germen de la lluita per la igualtat de drets. ¡°Tots est¨¤vem molt polititzats¡±, recorda Armand de Fluvi¨¤,un dels primers activistes catalans, fundador del Front d¡¯Alliberament Gai de Catalunya (FAGC, 1975) i abans del Moviment Espanyol d¡¯Alliberament (1970). Dues lluites que es recordaran aquest dissabte en la marxa amb motiu del Dia de l¡¯Orgull Gai.

La part baixa de la ciutat i el barri Xino acollien els llocs freq¨¹entats pels homosexuals. Un espai compartit pels marines, les prostitutes, els viatgers, els artistes, els nouvinguts i els de tota la vida. Una barreja que explica per qu¨¨, malgrat tot, Barcelona era una ciutat m¨¦s tolerant que la resta de l¡¯Espanya nacionalcat¨°lica.

Els llocs eren llavors bars amagats, bars Pepe, decorats de bar Pepe, amb gent de bar Pepe, i on la subtil particularitat era el p¨²blic gaireb¨¦ exclusivament mascul¨ª, recorda De Fluvi¨¤. Tamb¨¦ hi havia llocs m¨¦s transgressors, sempre a porta tancada, que oferien presentacions de transformistes com La Concha o el Villarosa (l¡¯actual Moog). All¨¤ Lola Flores i Sara Montiel dominaven el que reprodu?en els equips de so. Tamb¨¦ hi era El Cangrejo, al carrer Montserrat, que encara sobreviu i que va obrir el 1902 com a tablao flamenc. All¨¤ va debutar Carmen Amaya i hi ha evid¨¨ncia que el freq¨¹entava Federico Garc¨ªa Lorca, explica el seu propietari, Eugenio Berg¨¦s.

Una tarda tipus de cap de setmana de Berg¨¦s, que va arribar a la ciutat el 1968, comen?ava a la llibreria Drugstore, a Mallorca amb passeig de Gr¨¤cia, i acabava al Jazz Col¨®n, una discoteca situada al soterrani de l¡¯actual Front¨® Col¨®n. All¨¤ l¡¯olor del popper es barrejava amb els porros. ¡°Sempre baix¨¤vem per la vorera del costat Llobregat, aquest era el senyal per lligar¡±, recorda. Les zones de cruising, com El Palacio del Cinema, eren un altre m¨®n.

Entre les estacions obligades hi havia el Caf¨¨ de l¡¯?pera, a la Rambla, una tribuna privilegiada per veure el pintor sevill¨¤ Jos¨¦ P¨¦rez Oca?a i els seus teatrets, com en deia ell de les seves performances. El Bocaccio, a Muntaner amb la ronda, era potser la quinta ess¨¨ncia de l¡¯ambig¨¹itat obligada. el seu pijer¨ªo no era un problema perqu¨¨ la clientela estigu¨¦s barrejada. Aix¨° s¨ª, amb ordre. ¡°Dins del que professaves, havies de tenir cert respecte cap a la societat. Nazario i Oca?a provocaven, per¨° eren simp¨¤tics¡±, reflexiona Josep Maria Coll, propietari de la discoteca Metro i hist¨°ric empresari de la nit de fa m¨¦s de 35 anys.

Oca?a, de fet, va ser detingut el 1978 quan realitzava un dels seus espectacles. Encara estava vigent la llei de perillositat i rehabilitaci¨® social, que entre altres coses imposava la reeducaci¨® ¡ªamb electroxocs¡ª en centres, d¡¯acord amb la ¡°naturalesa del malalt¡±. Un a Badajoz, per als ¡°gais de naixement¡± o passius, i un altre a Huelva per als qui agradaven els homes ¡°per vici o actius¡±, explica De Fluvi¨¤.

Gaudir del carrer era un ensurt constant. Berg¨¦s explica que un dia la policia va confinar unes 200 persones a l¡¯Arc del Teatre. ¡°Em va salvar que en una butxaca hi tenia una n¨°mina del Majestic. Amb aix¨° vaig provar que no era un gandul¡±, recorda. Sense coartada, el dest¨ª podia ser ignomini¨®s. ¡°Si et trobaven una agenda podien trucar a la fam¨ªlia i dir que t¡¯havien trobat en un bar gai¡±, denuncia De Fluvi¨¤, que tamb¨¦ va ser la primera persona a revelar la seva identitat sexual en un programa de televisi¨® a Espanya, juntament amb Jordi Lozano, m¨¦s conegut com Jordi Petit.

La manifestaci¨® gai del 26 de juny de 1977, que va comptar amb el suport de grups feministes i dels partits d¡¯esquerres, va ser la primera de l¡¯Estat espanyol. Aquest any tamb¨¦ es van realitzar les jornades llibert¨¤ries de la CNT al parc G¨¹ell. El FAGC va crear l¡¯Institut Lambda, que buscava crear un espai apol¨ªtic, un punt de trobada cultural per congregar els homosexuals. L¡¯activisme no va anar sempre alhora. ¡°Davant la possibilitat d¡¯un cert veto en la marxa de 1977, en una reuni¨® Oca?a va dir que hi an¨¤vem tots o no hi anava ning¨²¡±, recorda Berg¨¦s. L¡¯artista va guanyar el pols, per¨° aix¨° no va salvar que les diferents faccions pol¨ªtiques i de l¡¯activisme tinguessin divisions internes. ¡°Els gais del PSUC eren m¨¦s de la Rambla, els de la CNT eren m¨¦s del sal¨® Diana¡±, resumeix Berg¨¦s. El 1976 l¡¯homosexualitat va sortir de la llei de perillositat. El moviment gai, per¨°, no va ser legalitzat fins al 1981.

Cap a Gr¨¤cia.

Els aires de m¨¦s llibertat, per¨° tamb¨¦ la degradaci¨® del Raval i el G¨°tic, sobretot per l¡¯impacte de l¡¯hero?na, van fer que l¡¯ambient es mud¨¦s a Gr¨¤cia. Per un temps els dos pols van conviure. Al principi de la d¨¨cada es va obrir el primer sex shop d¡¯Espanya, el Sestienda, al carrer del Rauric. La bandera arc de Sant Mart¨ª encara delata el seu origen.

El deg¨¤ de la festa Diagonal amunt va ser el bar Espartacus, que es va instal¡¤lar al carrer Madrazo a final dels setanta. Tenia doble altura i dos pisos. Era un espai dif¨ªcil de concebre a la part baixa de la Rambla. El folklore espanyol seguia sent la m¨²sica que dominava. ¡°Va ser com passar del bar Pepe al Bocaccio¡±, fa broma Coll. A la llista aviat es van sumar El Ciervo, a Diagonal amb Pau Claris ¡ªorientat a un p¨²blic m¨¦s pijo¡ª i La Lluna, al passeig de Sant Joan, el primer bar amb una marcada influ¨¨ncia gai nord-americana. ¡°El p¨²blic semblaven c¨°pies de Freddy Mercury, tots amb el seu bigotet fi¡±, relata el periodista.

Als vuitanta, Gr¨¤cia tamb¨¦ va veure com obria les seves portes la primera discoteca obertament gai, El Rams¨¦s. Coll, que venia del m¨®n del teatre, va buscar socis per obrir la sala al passeig de Sant Joan amb Ind¨²stria. Era un tercer pis i hi cabien unes 200 persones, una multitud respecte al d¡¯abans. ¡°Calia pujar amb un ascensor o per una miniescala¡±, recorda l¡¯empresari. Eren temps de Donna Summer, de la m¨²sica disco. L¡¯incendi de la madrilenya Alcal¨¢ 20, que va deixar 82 morts, va fer que el 1983 s¡¯endurissin les normes de seguretat. El Rams¨¦s va haver de tancar.

Aquest mateix any, per¨°, Coll va obrir Martins, porta a porta amb la Casa Fuster. Es tractava d¡¯un cabaret poc reeixit que es va acabar convertint en una discoteca m¨ªtica. Va ser la primera que va tenir un cambra fosca, que ocupava la tercera planta. Al visitant el rebia un gran r¨¨tol llumin¨®s que deia: ¡°Vigila la cartera¡±. Martins tamb¨¦ va importar jocs per integrar els assistents i codis com el dels mocadors, on el color i la butxaca on se¡¯l posaven representava el rotllo de qu¨¨ s¡¯anava. ¡°Era l¡¯¨¨poca en qu¨¨ si un tio posava les claus sobre la barra significava que tenia lloc¡±, recorda Coll.

L¡¯¨¨xit del Martins va fer que carrers propers com Riera de Sant Miquel, la travessera de Gr¨¤cia i Martinez de la Rosa obrissin bars, com Hor¨°scop, Bronx, Gris, 5 y 7, El Tel¨¦grafo o Men. Kiss, m¨¦s orientat a joves, va obrir a Joanic. Els xous de transformisme tamb¨¦ van buscar un niu en el nou enclavament: Topsy va obrir al passeig de Sant Joan. Coll situa en aquest temps, a final dels vuitanta, l¡¯arrencada en ferm del turisme gai a la ciutat, en detriment de Sitges. ¡°Ja hi havia platges, hi havia llocs com a la resta d¡¯Europa¡±, explica. Barcelona ja era candidata ol¨ªmpica i comen?ava a posar-se al mapa. Per¨° va arribar la sida, que va posar fre a la llibertat sexual sense l¨ªmits del per¨ªode anterior.

¡°Hi ha estad¨ªstiques que diuen que el 30% dels qui es van infectar a la mateixa ¨¨poca que jo (els vuitanta) s¨®n vius. Aix¨° vol dir que el 70% restant ha anant morint¡±, diu l¡¯activista antisida Ferran Pujol a Homonots (Angle Editorial). ¡°Van ser moments molt durs. La gent es moria i no sabies per qu¨¨¡±, recorda Coll. ¡°Cada dia t¡¯arribaven not¨ªcies de morts¡±, afegeix De Fluvi¨¤, que afirma que l¡¯activisme es va desmobilitzar molt i es van bolcar els esfor?os a intentar contenir l¡¯aven? del virus. En un principi el lliurament de preservatius en llocs de festa va generar un cert rebuig. Molta gent va desvincular el seu estil de vida de la nit, en aquell moment potser l¡¯¨²nic lloc de trobada relativament normalitzat.

Neix el Gaixample.

Tres llocs van apuntalar l¡¯oferta d¡¯oci gai a l¡¯Eixample esquerre. La discoteca Metro (va obrir el 1989 al carrer Sep¨²veda); l¡¯EsteBar, a la cantonada de Consell de Cent amb Muntaner (ara anomenat ?tame), i el Satanassa, a Aribau amb Diputaci¨®. ¡°A Barcelona no hi ha un Chueca perqu¨¨ ¨¦s una ciutat oberta, no hi ha hagut necessitat d¡¯estar en una zona espec¨ªfica¡±, explica Berg¨¦s. ¡°Sempre m¡¯ha fet la sensaci¨® que els gais de Madrid no van escollir ser-hi, la resta de la ciutat ho va decidir per ells¡±, explica Jos¨¦, un home del sud, exgog¨® que va viure de prop la nit a Barcelona als noranta. Poc despr¨¦s va arribar El Punto, tamb¨¦ a Muntaner, i per aquesta mateixa ¨¨poca va obrir la sauna Casanovas. La vida gai a Gr¨¤cia va quedar ferida de mort.

La Barcelona del disseny, atraient tots els focus, tamb¨¦ va voler donar una idea de modernitat en l¡¯oferta nocturna. Distrito Distinto, a l¡¯avinguda Meridiana, era en aquells dies el temple del m¨®n de la moda. Va ser potser un dels precursors dels after hours.

A difer¨¨ncia d¡¯altres ciutats europees i nord-americanes, on el village naixia com una materialitzaci¨® geogr¨¤fica d¡¯una reivindicaci¨® social, a Barcelona va ser un assumpte m¨¦s artifici¨®s. El pas del temps, per¨°, li va donar cert contingut de comunitat, com ara l¡¯arribada del Col¡¤lectiu Gai de Barcelona o del CheckPoint, el servei promogut per Pujol per al diagn¨°stic de malalties de transmissi¨® sexual. O la creaci¨®, fa vuit anys, de l¡¯Associaci¨® Catalana d¡¯empreses per a gais i lesbianes, l¡¯Acegal. ¡°Dels 100 associats, 60 estan ubicats al Gaixample¡±, explica Joan Igual, president de l¡¯associaci¨®. La llista inclou restaurants, botigues de roba i serveis est¨¨tics. Definir territorialment el Gaixample ¨¦s complicat, per¨° es podria dir que s¡¯est¨¦n entre Balmes, Urgell, la Diagonal i la pla?a Universitat.

A final dels vuitanta, l¡¯oferta gai es va fragmentar. Tal com feia temps havien fet els anomenats ¨®ssos, o els amants del cuir, l¡¯oferta va comen?ar a diferenciar-se. A la llarga, va quedar Metro com un dels pocs llocs ecum¨¨nics. Tamb¨¦ va obrir les seves portes Arena, una discoteca adre?ada a homosexuals per¨° amb gran ¨¨xit entre certa poblaci¨® heterosexual jove, i la sala Aire, per a lesbianes. Tamb¨¦ va agafar fort el culte al cos, cosa que, en certa manera, buscava contrarestar l¡¯imaginari de les conseq¨¹¨¨ncies f¨ªsiques del VIH.

Marca gai.

A mitjans dels noranta van comen?ar a sorgir altres sales, com Salvation, a Urquinaona. Despr¨¦s ho faria l¡¯Space, al carrer Tarragona. Aquestes acabarien monopolitzant l¡¯escena de la primera d¨¨cada del mil¡¤lenni. L¡¯arribada el 2003 de l¡¯hotel Axel al carrer Aribau, el primer amb una aposta directa per al col¡¤lectiu, va marcar el punt ¨¤lgid del Gaixample. Entremig, els col¡¤lectius reivindicatius acusaven els empresaris de discriminaci¨® en l¡¯acc¨¦s als bars.

Les noves sales tenien al darrere promotors que van acabar per crear veritables imperis internacionals de l¡¯entreteniment, com el Matin¨¦e Group, organitzadora del Circuit Festival, una multitudin¨¤ria festa estival que enguany arriba a la setena edici¨®. Abans, el Loveball tamb¨¦ va intentar apostar per aquest nou producte. Els aut¨°ctons critiquen que es tracti d¡¯entreteniment per a estrangers ¡ªel 80% dels 70.000 participants ho s¨®n¡ª, amb preus gaireb¨¦ prohibitius per als aut¨°ctons.

¡°?s veritat que el Gaixample est¨¤ estancat des de fa uns deu anys¡±, accepta Igual. Per¨° reivindica la capacitat del barri de ser motor econ¨°mic. Segons els seus estudis, hi passen ¡°uns 700.000 turistes gais que fan vida gai¡±. ¡°Crear una marca a l¡¯Eixample ¨¦s dif¨ªcil, per aix¨° ens agradaria posar un distintiu f¨ªsic. No seria fer un gueto, seria crear una marca¡±, assegura el president de Acegal.

¡°L¡¯arribada de les p¨¤gines web de contactes i de les aplicacions dels smartphones ha canviat la forma de relacionar-se. Abans en l¡¯ambient et diverties i buscaves parella o un polvo. Ara no ho necessites¡±, creu Jos¨¦. El format de la festa eivissenca que va imperar en la primera d¨¨cada dels anys 2000 tamb¨¦ ha entrat en una mica de crisi. ¡°Posar-se una perruca ja no ¨¦s transgressor. No han sabut entendre els temps¡±, diu Jos¨¦. ?s per aix¨° que l¡¯oferta ha passat de les sales a una s¨¨rie de festes itinerants com Bitch, Que Trabaje Rita, Chocolate con Churros, Pop Air o Saturgays, que fins a cert punt intenten fer propostes diferents, m¨¦s flexibles.

L¡¯arribada de drogues com el GHB, que barrejada amb alcohol ¨¦s molt perillosa, ha modificat la festa. Tamb¨¦ certa banalitzaci¨® del VIH. Des de l¡¯activisme critiquen la mercantilitzaci¨®, per exemple, de la celebraci¨® del Dia de l¡¯Orgull Gai. Uns acusen els altres de voler fer diners i d¡¯haver-se oblidat de les reividnciaciones despr¨¦s de l¡¯acceptaci¨® del matrimoni homosexual. ¡°La lluita contra l¡¯homof¨°bia encara est¨¤ pendent¡±, diu De Fluvi¨¤. ¡°No ens hem oblidat dels problemes. Quants gais han follat amb un cond¨® que repartim a les discoteques?¡±, respon Coll. Un cop m¨¦s, el debat est¨¤ servit.