El bon temps a l'Empord¨¤

Com ja ¨¦s habitual des que va obrir galeria a Torroella de Montgr¨ª, el 2000, Michael Dunev comen?a temporada quan els altres la mig tanquen amb l'arribada del bon temps. Aquest any, el marxant nord-americ¨¤ proposa tres exposicions per a l'estiu empordan¨¨s: Joaquim Chancho, fins al 9 de juliol; Sergi Aguilar, Jos¨¦ Pedro Croft i Eduard Arb¨®s, del 12 de juliol al 6 d'agost, i, finalment, Xavier Grau, que tanca la seq¨¹¨¨ncia fins al 3 de setembre. Tal com es va posar de manifest, no fa gaire, en la gran exposici¨® que Chancho va fer al Centre d'Art Tecla Sala de l'Hospitalet, una part de la seva producci¨® recent mant¨¦ bastants punts de contacte amb l'obra mural de Sol LeWitt, per¨° tot el que en el pintor nord-americ¨¤ ¨¦s precisi¨® te¨°rica, rigorosament estudiada, en Chancho ¨¦s intu?ci¨® i desimboltura, i aix¨° ¨¦s la seva gr¨¤cia m¨¦s peculiar. Els papers que exposa Dunev corresponen als darrers 15 anys, els m¨¦s decisius en l'evoluci¨® del pintor de Riudoms. La majoria es basen en la repetici¨® d'un m¨°dul que omple tota la superf¨ªcie, en la qual ha desaparegut la idea de representaci¨®, de tema i de composici¨® narrativa. S¨®n xarxes transparents i uniformes, quasi tridimensionals, que vibren m¨¦s enll¨¤ de les dues dimensions del suport perqu¨¨ estan fetes a m¨¤ amb un control extraordinari. I aquesta uniformitat amb les petites variants del pols i el pinzell i el subtil joc crom¨¤tic ¨¦s el que els d¨®na vida i moviment.

La l¨ªnia, la transpar¨¨ncia i la idea de teixit tamb¨¦ s¨®n una constant en les ingr¨¤vides i delicades escultures en canya de Mois¨¨s Vill¨¨lia (Barcelona, 1928-1994), autor que continua estan pendent de ser reconegut com es mereix, malgrat haver tingut una bona retrospectiva el 1983 a la Fundaci¨® Mir¨®, una altra al centre d'art Espais, a Girona, el 1990, i una a l'IVAM valenci¨¤ muntada per Juan Manuel Bonet, que tamb¨¦ s'ha ocupat del cat¨¤leg de l'actual exposici¨® a la Fundaci¨® Vila Casas, o la que li va dedicar el 2005 la barcelonina galeria Oriol.

Vill¨¨lia ¨¦s un autor apreciat, per¨° resta en un segon terme, sempre mig entelat. Hi ha una generaci¨® d'artistes dels anys cinquanta i seixanta que encara s'han de recuperar al nivell que mereixen. En aquest sentit, la Fundaci¨® Vila Casas -tot i tenir una programaci¨® que tira per moltes bandes, en exc¨¦s- est¨¤ fent una tasca exemplar que pertocaria als grans museus p¨²blics, immersos en una constant an¨¤lisi del que han de ser, qu¨¨ han de fer i fins on han d'arribar. En la multiplicitat d'indrets i espais pel territori, la Fundaci¨® Vila Casas ha anat acotant una mica els seus ¨¤mbits, sobretot en terres gironines, amb l'¨¨mfasi en la fotografia al Palau Solterra, a Torroella de Montgr¨ª, i l'escultura a Can Mario, a Palafrugell. La revisi¨® de Vill¨¨lia -que conviu amb altres temporals menys recomanables i que queda una mica massa atape?da- se centra en els m¨°bils i les escultures de bamb¨² dels darrers anys de l'artista, que mantenen una coher¨¨ncia absoluta amb l'etapa m¨¦s celebrada de la d¨¨cada dels seixanta, quan va captar l'atenci¨® del promotor Joan Prats i dels arquitectes Josep Llu¨ªs Sert o Antoni Bonet Castellana.

Entre altres activitats de la zona, com ara Protocol obert a La Scala Showroom, a la carretera de Bordils a Cor?¨¤ -en la qual les obres d'Alberto Peral, Javier Pe?afiel o Llu¨ªs Hortal¨¤ dialoguen amb mobles dels grans arquitectes i dissenyadors del XX, en un ambient molt propi del bon viure de la Toscana catalana-, destaca la instal¡¤laci¨® de Pere Noguera a la Nau C?clea, al poble de Camallera, a l'indret de La Lluena. Segons la seva promotora, Clara Gar¨ª, Accions en rep¨°s funciona com una vanitas en la qual els objectes i les lletres s'ajeuen en l'espai i conformen un enorme i silenci¨®s bodeg¨®, perdut en la penombra, que simplement cal contemplar, sense cap explicaci¨®, tal com resa el t¨ªtol. Noguera no exposava des de la retrospectiva a la Fundaci¨® T¨¤pies el 2011. Compte, per¨°, amb l'horari: la Nau C?clea -que enguany no t¨¦ cap ajuda de la Generalitat, com consta al full de sala-, nom¨¦s obre de dijous a diumenge, de 7 a 9 del vespre, quan el sol se'n va, comen?a la fresca i els colors s'esvaeixen per perdre's ben aviat en la nit.