Divagacions en vers

Raymond Roussel (Par¨ªs, 1877 - Palerm, 1933) ¨¦s un esgla¨® perdut entre el decadentisme de finals del segle XIX i les avantguardes d'entreguerres; un radical lliure la influ¨¨ncia del qual es pot constatar en la literatura experimental dels anys seixanta i setanta: del nouveau roman , que posa en q¨¹esti¨® les convencions de la narrativa tradicional, a l' Ouvroir de Litt¨¦rature Potentielle(OuLiPo), que inventa constriccions arbitr¨¤ries o aleat¨°ries a l'hora de compondre textos en qu¨¨ tot sentit ¨¦s deixat de banda.

Una exposici¨® recent, que es va poder veure en el Reina Sof¨ªa a finals del 2011, resumia la import¨¤ncia del seu llegat en l'obra de molts i diversos artistes, de Picabia o Dal¨ª a Julio Cort¨¢zar o John Ashbery. Per¨° l'¨²ltim que Roussel volia era ser un autor de culte. Hereu d'una gran fortuna que va dilapidar viatjant pel m¨®n sense fer mai res de profit, aspirava a un reconeixement com a creador que mai no li va arribar. Els seus llibres no es venien i les seves obres teatrals acabaven en bullangues -cal dir que les despeses sempre anaven a compte d'ell: hi ha un joc de paraules t¨ªpicament rousseli¨¤ en el t¨ªtol Impressions d'Afrique , que sona quasi com "¨¤ fric", ¨¦s a dir pagades per l'autor. Les seves investigacions liter¨¤ries, aix¨ª com altres de pretesament cient¨ªfiques, eren una manera d'entretenir les hores d'un ric oci¨®s i solitari, ja que, com va dir Cocteau: "Roussel extreu d'ell mateix. Inventa fins les an¨¨cdotes hist¨°riques. Organitza els seus aut¨°mats sense el m¨¦s m¨ªnim suport exterior".

A part el que ens ocupa, els seus llibres m¨¦s reeixits s¨®n dues -¨¦s un dir- novel¡¤les: Impressions d'Afrique (1909), que va sortir en catal¨¤ el 1991 a la col¡¤lecci¨® MOLU, d'Edicions 62, i Locus Solus (1914), publicada l'any passat en traducci¨® de Joaquim Sala-Sanahuja a Lleonard Muntaner Editor. Les Nouvelles impressions d'Afrique (1932), l'¨²ltim llibre que va publicar en vida -un cop mort, han anat apareixent in¨¨dites-, no tenen res a veure amb l'altra obra quasi hom¨°nima: es tracta de quatres poemes d'extensi¨® variable escrits en alexandrins apariats (en total, 1.276 versos), una forma d'all¨° m¨¦s cl¨¤ssica en la poesia francesa. La m¨¨trica ¨¦s perfecta; la sintaxi tamb¨¦, per¨° bastant enrevessada, i l'argument, incommensurable.

La caracter¨ªstica m¨¦s rellevant d'aquestes quatre divagacions en vers, m¨¦s que poemes, ¨¦s que s'obren incisos i m¨¦s incisos, l'un dins l'altre, fins a arribar a sis nivells, als quals, de tant en tant, s'afegeixen notes a peu de plana que, al seu torn, tamb¨¦ poden contenir incisos. Es veu aviat que no hi ha un relat que vagi enlloc, i que el discurs, aparentment travat, es desenvolupa com una planta enfiladissa en m¨²ltiples direccions. A m¨¦s, cont¨¦, per amenitzar la lectura, unes il¡¤lustracions intercalades que l'autor va encarregar en secret al pintor Henri-Achille Zo, sense que aquest sab¨¦s a qu¨¨ es destinarien; a cada plana de text segueix un dibuix, a la manera dels llibres per a joves de l'editorial Bruguera.

Jordi Vintr¨® ha fet una feina ingent per oferir en catal¨¤ un equivalent al laberint verbal de Roussel, igualment en vers rimat, m¨¦s una ¨¤gil presentaci¨® de l'obra i un centenar de planes de notes -a consultar pel lector, diu, "nom¨¦s si arriba a perdre l'oremus"; per¨° aix¨° ¨¦s inevitable. Roussel volia que els diferents nivells parent¨¨tics es visualitzessin mitjan?ant la impressi¨® a diferents colors, cosa que no va poder ser per raons t¨¨cniques, i es va rec¨®rrer al molt poc pr¨¤ctic sistema de dobles, triples... par¨¨ntesis; un altre aspecte que fa d'aquesta una edici¨® mod¨¨lica ¨¦s que compleix el desig original de l'autor.

Vila-Casas ha escrit que ning¨² gosa parlar de Roussel sense posar-se pesat; val m¨¦s, doncs, deixar simplement que la seva barroca gratu?tat ens transporti als cims, si no de la saviesa, s¨ª del divertiment verbal.