Recomanem

Poesia

No ¨¦s el seu primer llibre de poesia, ni probablement ser¨¤ l¡¯¨²ltim. Josep Antoni Fluix¨¤ arriba amb Mat¨¨ria corporal, un poemari ecl¨¨ctic, d¡¯impulsos, m¨¦s a?na un recull, que arreplega poemes d¡¯ac¨ª i d¡¯all¨¤, de motivacions diverses, escrits durant 15 anys, entre el 1998 i el 2013. Aquesta diversitat imposa diferents parts. ¡°D¡¯amors d¡¯amics¡± n¡¯¨¦s la primera, farcida d¡¯estima de la seua gent propera. ¡°Paraules, temps i paisatges¡±, una altra, de peces amb gust pel paral¡¤lelisme, musicals. I ¡°Ventur¨®s cam¨ª¡±, on es descabdella la nost¨¤lgia i hi entra, fins i tot, la prosa. Finalment, ¡°Mat¨¨ria corporal¡±, la part que d¨®na nom al recull, d¡¯un sol poema, com una preg¨¤ria: ¡°Escric els cants d¡¯una gent que ¨¦s a prop¡±. Ho creiem.

Revista

El cas de Mirmada, especialment el d¡¯aquest n¨²mero 8, ¨¦s peculiar. Editada a l¡¯Alt Empord¨¤, compta amb la col¡¤laboraci¨® de gent de m¨¦s enll¨¤ de la frontera estatal i es presenta amb subt¨ªtol biling¨¹e catal¨¤/franc¨¦s. Quin? Ben aclaridor: ¡°Els Pa?sos Catalans, Assaig / Les Pays Catalans, Essai¡±. Aix¨ª, sense eufemismes, un debat encara candent, el del projecte ¨Cpassat? present? futur? cultural? pol¨ªtic?...¨C que engloba d¡¯alguna manera, sense idealismes, els territoris de parla catalana. Un assaig coral ben notable, tot plegat. Des de la perspectiva valenciana, s¨®n molt recomanables les l¨ªnies de V¨ªctor Labrado, ¡°Els Pa?sos Catalans (entre)vistos des del Pa¨ªs Valenci¨¤¡±. Escepticisme ¨Cdel bo, ¨¦s clar.

Narrativa

Onada redobla la seua aposta per la narrativa. Ara arriba amb la tercera novel¡¤la de Rosa Font i Massot, La dona sense ulls, una obra que s¡¯emport¨¤ el Premi Lloren? Villalonga de Novel¡¤la dels Ciutat de Palma del 2013. Una hist¨°ria expl¨ªcitament en femen¨ª, de primera persona potent, que naix i beu de l¡¯art d¡¯?ngeles Santos ¨Cho fa, de fet, de manera expl¨ªcita. Font i Massot la situa entre la fi dels anys vint al nord de Catalunya i el principi dels noranta en la Barcelona que veu arribar els Jocs Ol¨ªmpics. Dist¨¤ncies m¨¦s que f¨ªsiques, que separen la joventut d¡¯una pintora i la solitud i el record d¡¯una certa vellesa.