Truculent melodrama

Diuen que una monja d¡¯un convent de les Jer¨°nimes ha patit l¡¯envestida d¡¯un capell¨¤ en zel. Com que no hi ha volgut cap tracte carnal, les altres monges l¡¯han enterrada en vida en una tomba del jard¨ª del convent¡±. Pam amunt, pam avall, les enraonies havien tergiversat aix¨ª ¡ªo encara amb m¨¦s salsa picant¡ª la not¨ªcia publicada a la premsa barcelonina, a final de gener de 1885, sobre ¡°una tentativa frustrada contra una religiosa novicia de uno de los conventos de esta capital, que anda de boca en boca ¡ªuna verdadera historia, propia para servir de argumento a un drama¡± (La Vanguardia, 27 de gener de 1885).

Sense perdre pistonada, Jaume Piquet (Sarri¨¤, 1838-1896) va aprofitar immediatament aquest fait divers de l¡¯actualitat ¡ªtan espant¨®s com execrable¡ª per ordir La monja enterrada en vida o secrets d¡¯aquell convent (1885). Amb destresa, Piquet recull fil per randa els rumors medi¨¤tics sobre l¡¯afer i hi entrella?a una hist¨°ria d¡¯amor vagament rom¨¤ntica (un Romeo i Julieta a la catalana). Per dec¨°rum, canvia tamb¨¦ el m¨°bil del delicte: en lloc de l¨²brica, ¨¦s una motivaci¨® pecuni¨¤ria all¨° que provoca el c¨¤stig de la monja dissortada. Com ¨¦s habitual en el teatre popular coetani, la pe?a combina la c¨¤rrega pol¨ªtica de fons ¡ªuna defensa abrandada dels postulats liberals¡ª amb els recursos i els procediments del sainet costumista, el melodrama rom¨¤ntic i el fullet¨® embolicatroques.

Digne successor de Josep Robrenyo, Piquet era tamb¨¦ autor empresari del c¨¨lebre teatre Odeon (conegut popularment com L¡¯Escorxador), des d¡¯on va donar a con¨¨ixer nombroses peces de teatre i es va erigir d¡¯aquesta manera en competidor de Frederic Soler, que tenia el feu al Romea. A difer¨¨ncia de Soler, Piquet escrivia tant en catal¨¤ com en castell¨¤ i cultivava tota mena de g¨¨neres i subg¨¨neres per guanyar-se el favor del p¨²blic: com¨¨dies, sainets, melodrames, versions truculentes de Shakespeare, sarsueles... Sense amagar-se¡¯n gens, manifestava, en el seu teatre, l¡¯ideari del republicanisme obrerista que professava i la fe en la regeneraci¨® de la classe treballadora per mitj¨¤ de la cultura.

Dues de les caracter¨ªstiques m¨¦s rellevants de la dramat¨²rgia piquetiana s¨®n l¡¯efectisme melodram¨¤tic i la demag¨°gia maniqueista (no cal dir que fogosament anticlerical). Es tracta de peces que s¡¯inscriuen en les formes m¨¦s heter¨°clites i d¨²ctils de l¡¯escena comercial vuitcentista, ¨¤vides de morbidesa, intriga i espectacularitat. Sense oblidar tampoc l¡¯aspecte l¨²dic ni el ¡ªdiguem-ne¡ª proselitista. El cr¨ªtic Josep Yxart va saber adonar-se de seguida que l¡¯originalitat de Piquet consistia a ¡°haber elevado a obra teatral el romance callejero¡±.

Ha fet molt b¨¦ Adesiara de recuperar aquesta perla del teatre xar¨® i progressista del XIX, que presenta en una edici¨® a cura d¡¯Albert Mestres i introducci¨® de Ramon Bacardit. El segell contribueix a treure a la llum un fil¨® sepultat per tones d¡¯oblit, civilitat i beateria. Encara que sigui amb mitjans ajustats, Adesiara ¨¦s l¡¯editorial que, avui, fa m¨¦s punts per prendre el relleu a all¨° que, en temps gloriosos, havia significat Edicions 62 i, fins i tot, per assumir determinades funcions que pertocarien a una editora nacional amb tots els ets i uts. Si algun dia les grans empreses del llibre es venen amb armes i bagatges a la comercialitat m¨¦s infame, o s¡¯instal¡¤len a la quinta forca, sempre ens quedar¨¤ Adesiara.

?