Paradisos artificials

Europa va con¨¨ixer dos segles prodigiosos de producci¨® intel¡¤lectual i cient¨ªfica ¡ªels segles XVII i XVIII, entre Descartes o Newton i els ¨²ltims il¡¤lustrats¡ª que, no solament a causa del terrabastall causat per la revoluci¨® de 1789, sin¨® tamb¨¦, potser, per pur esgotament de les f¨®rmules racionalistes, van desembocar en el per¨ªode que coneixem com Romanticisme, escenari de les m¨¦s desaforades especulacions filos¨°fiques (Hegel, Schelling), cient¨ªfiques (la superproducci¨® d¡¯aut¨°mats, origen dels actuals robots, ben reflectits en el Frankenstein de Mary Shelley) i liter¨¤ries (des de William Blake o els poetes llaquistes fins a les m¨¦s estramb¨°tiques figuracions de Victor Hugo o de Balzac).

Enmig d¡¯aquest panorama, mig ancorat en els ideals est¨¨tics del romanticisme, la figura de Charles Baudelaire (1821-1867) apareix en el gran teatre de la literatura francesa com un home de geni, capa? de recollir el llegat fantasi¨®s d¡¯una o dues generacions abans i ajornar la poesia francesa dins els par¨¤metres del que, m¨¦s endavant, anomenar¨ªem ¡°la modernitat¡±. ?s cert que no va caldre que Walter Benjamin publiqu¨¦s els seus assaigs fonamentals sobre Baudelaire i el Par¨ªs del Segon Imperi (Les flors del mal es van publicar l¡¯any 1857, en aquest per¨ªode de la hist¨°ria de Fran?a), per¨° a ell, especialment, li devem la inequ¨ªvoca relaci¨® entre la nova poesia i les formes culturals de la gran metr¨°polis. Abans que Benjamin, el diagn¨°stic el van fer i el van reblar tots els maudits de la literatura francesa posterior, de Verlaine, Rimbaud i Lautr¨¦amont als surrealistes.

Doncs b¨¦, no solament el llarg poemari que hem citat ¨¦s escenari d¡¯aquesta modernitat insubornable; tamb¨¦ ho ¨¦s, i potser m¨¦s encara, la suma de textos i articles sobre l¡¯opi, l¡¯haixix i l¡¯alcohol que Baudelaire va publicar, junts, el 1861 (ja no faria gran cosa m¨¦s, justament a causa d¡¯aquests tres elements esvalotadors que hem esmentat), anomenada, amb criteri de poeta mig rom¨¤ntic, Els paradisos artificials, ara en traducci¨® magn¨ªfica i amb pr¨°leg intel¡¤ligent i notes exemplars d¡¯Andreu Subirats, a Barcelona (D¨ªas Contados, 2014). El llibre ja havia estat tradu?t al catal¨¤ en dues o tres ocasions anteriors, com l¡¯editor d¡¯aquesta nova versi¨® anota amb gran respecte, per¨° aquesta traducci¨® ¡ªtotes les generacions en volen una, diuen¡ª les supera i les ajorna quant a l¡¯aparat cr¨ªtic i documental.

All¨° que el lector trobar¨¤ en aquest llibre ¡ªquinta ess¨¨ncia del nou esperit tardorom¨¤ntic, que ¨¦s alba del modern¡ª ¨¦s la conseq¨¹¨¨ncia del que hem explicat al primer par¨¤graf de l¡¯article: l¡¯esperit rom¨¤ntic hi ¨¦s present ¡ªper exemple, en l¡¯her¨¨ncia del llibre de Thomas de Quincey, Confessions d¡¯un consumidor d¡¯opi; tamb¨¦ en el t¨ªtol del segon article del llibre: Del vi i de l¡¯haixix comparats com a multiplicaci¨® de la individualitat, que remet a la disgregaci¨® del Jo tan pr¨°pia d¡¯aquell moviment est¨¨tic¡ª, per¨° sembla com si s¡¯hagu¨¦s elevat un punt fins a superar el car¨¤cter ¡°metaf¨ªsicament visionari¡± del romanticisme pr¨°piament dit. Aqu¨ª, la q¨¹esti¨® ja ¨¦s una altra: ja no es tracta de figuracions, l¨¦gendes du si¨¨cle, misteris de catedrals o visions celestes, sin¨® del car¨¤cter material, quasi cient¨ªficament estudiat, de certes mat¨¨ries, capaces d¡¯elevar les sensacions elementals fins al lloc de la creaci¨® liter¨¤ria. Diguem que els rom¨¤ntics van fer-se moltes il¡¤lusions, per¨° que Baudelaire va parlar d¡¯aquelles coses que, inhalades, begudes o fumades, significaven un al?aprem ¡ªno gaire m¨¦s que aix¨°¡ª per a una creaci¨® liter¨¤ria que no havia de tractar, per for?a, de fantasmes, ru?nes, tempestes i emboiraments, sin¨® de la vida quotidiana al Par¨ªs de mitjan segle.

Per fi, i no ¨¦s cosa menor, mai cap escriptor no havia abordat aquesta mat¨¨ria ¡ªni De Quincey al llibre ja esmentat, ni Balzac al Trait¨¦ des excitants modernes¡ª amb l¡¯eleg¨¤ncia i la bella pros¨°dia, amb una prosa po¨¨tica tan espl¨¨ndida, com Baudelaire en aquest llibre.