Odi a les llibreries

¡°Aix¨° nostre no ¨¦s crisi, sin¨® setge.¡± En els mesos previs a la pol¨¨mica c¨ªclica que envolta els llibres de text cada inici de curs escolar, el Gremi de Llibreters de Val¨¨ncia va fer p¨²blic un article dur que, malauradament, no ha generat el debat que mereixia. Els llibreters hi assenyalen sense p¨¨ls a la llengua un conjunt de ¡°mals h¨¤bits institucionalitzats¡± que agreugen la delicada situaci¨® que travessen. I entre aquestes pr¨¤ctiques nefastes apunten la venda directa a les AMPA dels llibres adre?ats a l¡¯educaci¨®, amb descomptes que nom¨¦s s¨®n possibles suprimint intermediaris. La baula m¨¦s feble, ¡°prescindible¡± en aquest combat desigual, sembla ser la de les llibreries.

La queixa dels llibreters t¨¦ l¨°gica: si els editors venen els llibres de text directament a les AMPA, dificulten que pares, mares i els joves hipot¨¨tics lectors entren als seus establiments. I si els compradors potencials no tenen l¡¯h¨¤bit de visitar la llibreria ni tan sols a l¡¯inici del curs, com trobaran les propostes liter¨¤ries que fan aquests editors? Aquesta din¨¤mica perversa, que compta amb l¡¯aprovaci¨® t¨¤cita de l¡¯Administraci¨® p¨²blica, ja que el negoci o transacci¨® es genera en els mateixos centres, aboca moltes llibreries a una situaci¨® l¨ªmit.

Antigament (parlem de fa 10 anys, potser 5), la venda del llibre de text al setembre ajudava a quadrar els comptes de resultats de moltes llibreries petites i mitjanes. Amb els ingressos d¡¯aquelles jornades esgotadores podien pagar lloguers o hipoteques i sous dels mesos en qu¨¨ la clientela no fa reserves ni cues, que eren (i s¨®n) la majoria. En el context actual, per¨°, amb els bancs de llibres, la reutilitzaci¨®, les promocions de grans superf¨ªcies, la digitalitzaci¨® i un llarg etc¨¨tera d¡¯entrebancs, el volum que aporta el llibre educatiu ha minvat de manera considerable per a moltes llibreries independents, que nom¨¦s fan caixa amb la venda de les lectures prescriptives que no facilita l¡¯AMPA a l¡¯inici del curs i amb la rara avis que en el m¨®n del llibre anomenem gen¨¨ricament ¡°lector¡± o ¡°lectora¡±.

Cal conscienciar pares i mares de la necessitat que els fills tafanegen entre els prestatges de les llibreries

Cal, doncs, conscienciar pares i mares de la necessitat que els fills (i ells mateixos) tafanegen entre els prestatges de les llibreries; ens cal replantejar la relaci¨® entre editors i llibreters per a generar complicitats i no compet¨¨ncia; i ens cal, tamb¨¦, impulsar accions des de les llibreries per a seduir d¡¯una manera m¨¦s efica? els lectors. ¡°?s que la gent no llig¡±, ens repetim constantment al sector, per¨° si no ens plantegem vertaderament per qu¨¨ no llig tant com ens agradaria, qu¨¨ els oferim i com els ho oferim i reconsiderem la manera com tractem de captar la seua atenci¨®, la situaci¨® no millorar¨¤ per a ning¨².

En aquest petit gran pa¨ªs nostre no ens podem permetre el luxe de perdre les llibreries com a espais de difusi¨® de la cultura i de la llengua pr¨°pies, que tamb¨¦ ho s¨®n o poden ser-ho. La literatura en valenci¨¤ no es ven als hipermercats (sovint, ni s¡¯hi troba), ni s¡¯hauria de vendre tampoc mitjan?ant les AMPA. Necessitem la veu i les recomanacions de llibreters desperts, actius, propositius, que programen actes atractius, que generen xarxes de complicitats i que cooperen amb el teixit associatiu m¨¦s pr¨°xim. Umberto Eco escrivia dies enrere en L¡¯Espresso una oda breu al llibreter, i destacava la difer¨¨ncia que hi ha ¡°entre l¡¯experi¨¨ncia de demanar un llibre en la web d¡¯Amazon i la de passar temps fullejant llibres en una llibreria, descobrint t¨ªtols dels que mai havia sentit a parlar i sol¡¤licitant els consells del llibreter¡±. Reivindiquem la figura d¡¯aquest llibreter en perill d¡¯extinci¨®, no la dels que expenen volums com podrien proveir-nos de qualsevol producte de consum, sin¨® la dels llibreters amb ofici que coneixen les nostres dolences i s¨®n capa?os de receptar-nos lectures per a curar-nos el mal de l¡¯¨¤nima. Us necessitem. Per salut.