L¡¯any de ¡®Syracuse¡¯

Cada llibre de Joan Daniel Bezsonoff (Perpiny¨¤, 1963) est¨¤ irremissiblement impregnat d¡¯un cert sabor agredol?, sense que es pugui especificar amb exactitud de qu¨¨ es tracta: tant pot ser una conseq¨¹¨¨ncia de la nost¨¤lgia com d¡¯alguna variant poc coneguda de la melancolia. Des de Les rambles de Saigon (1996) fins a Un pa¨ªs de butxaca (2010) ¡ªtant a la ficci¨® com a l¡¯autobiografia¡ª, el lector sap que es troba davant d¡¯una obra de Bezsonoff perqu¨¨ nom¨¦s Bezsonoff escriu des d¡¯una senzillesa tan ambigua, perqu¨¨ nom¨¦s ell sap fer que el pas del temps transcorri amb una tristesa tan alegrement resignada ¡ªtamb¨¦ amb una mica d¡¯espant o estupor¡ª, perqu¨¨ nom¨¦s ell aconsegueix que es percebi alguna cosa semblant a la suspensi¨® del sentit, segurament gr¨¤cies a la mescla estrany¨ªssima de la trivialitat po¨¨tica amb un realisme t¨¨rbol que apareix amb una inesperada lleugeresa. I si qualsevol llibre de Bezsonoff suscita la sensaci¨® d¡¯estar llegint la par¨°dia, o la burla, del que s¡¯est¨¤ justament llegint, potser ¨¦s perqu¨¨ la seva estrat¨¨gia m¨¦s f¨¨rtil sigui narrar com si tan sols estigu¨¦s fregant lleument els recursos t¨¨cnics que t¨¦ al seu abast, sense servir-se de cap en especial. Una obra de Bezsonoff ¨¦s sempre tot el contrari d¡¯una ¨°pera: el lector no hi escolta mai el soroll que fa qualsevol fet mentre s¡¯acosta perqu¨¨ els fets, senzillament, s¨®n i passen, sense grandiositat, sense ¨¨mfasi i sense excessos, encara que el que alimenti la trama siguin els preparatius d¡¯un magnicidi, encara que l¡¯objectiu sigui matar De Gaulle.

El 22 d¡¯agost de 1962, al suburbi parisenc de Petit-Clamart, el general De Gaulle va sortir il¡¤l¨¨s de l¡¯atemptat dirigit pel tinent coronel Jean-Marie Bastien-Thiry, un dels molt¨ªssims patriotes francesos desenganyats amb el cap d¡¯estat perqu¨¨ havia tra?t la pol¨ªtica duta fins llavors i havia fet p¨²blica la seva intenci¨® d¡¯independitzar Alg¨¨ria de Fran?a. A Matar De Gaulle, Bezsonoff recupera aquest episodi hist¨°ric per construir una novel¡¤la on es recrea, sobretot, la p¨¨rdua de la col¨°nia, la viol¨¨ncia generada pels independentistes de l¡¯FLN i pels militants de l¡¯OAS, els nost¨¤lgics que no acceptaven l¡¯inevitable, i la indifer¨¨ncia hostil dels ciutadans de la metr¨°poli davant del desarrelament dels Pieds Noirs, els ciutadans francesos que van haver de marxar d¡¯Alg¨¨ria.

M¨¦s enll¨¤ de les perip¨¨cies de l¡¯art¨ªfex de l¡¯atemptat, Bezsonoff centra el gros de la novel¡¤la en les diferents posicions que adopten els membres de la fam¨ªlia Vidal ¡ªPieds Noirs¡ª respecte del centre unificador del llibre, De Gaulle. Robert Vidal, comandant de l¡¯ex¨¨rcit franc¨¨s, es resigna a veure com caduquen els seus valors, el seu germ¨¤ Gilbert ¨¦s partidari de la pol¨ªtica del general perqu¨¨ ¡°cal viure amb el seu temps¡±, i Anatole, l¡¯altre germ¨¤ (¡°estimava apassionadament la terra algeriana, per¨°, per damunt de tot, era un home de negocis realista¡±), ¨¦s membre de l¡¯OAS i participa en l¡¯intent d¡¯assassinar De Gaulle. Alain, el seu nebot, encarna una altra via, la d¡¯odiar sense rec¨®rrer a la viol¨¨ncia.

No es t¨¦ la sensaci¨® que a Bezsonoff li interessi espr¨¦mer totes les possibilitats argumentals del relat i mantenir el lector en un estat de tensi¨® cont¨ªnua per saber de quina manera el desenlla? no ¨¦s el previst pels conjurats. Tampoc sembla que li importi gaire l¡¯ordre dels moviments dels personatges, ni les vicissituds que han de rec¨®rrer abans d¡¯arribar a un dest¨ª, i de seguida es t¨¦ la certesa que si hi ha alguna cosa que menysprea l¡¯autor s¨®n els riscos de la dispersi¨®: m¨¦s que narrar, Bezsonoff recrea climes emocionals i, al final, el que escriu no ¨¦s tant la novel¡¤la sobre l¡¯any que es va pretendre matar De Gaulle, com la cr¨°nica de l¡¯any que Jean Sablon cantava a la r¨¤dio el seu ¨²ltim ¨¨xit, Syracuse.

A Matar de Gaulle el que triomfa ¨¦s la poesia de la topon¨ªmia m¨¦s immediata, la pres¨¨ncia d¡¯observacions paradoxals com ara ¡°la grandesa no es troba mai lluny del grotesc¡± ¡ªtot i que no sempre sigui clara la l¨ªnia divis¨°ria entre l¡¯aforisme i la boutade¡ª, els excessos condensats, la sorprenent precisi¨® descriptiva, la cacera de l¡¯instant revelador, per¨° no se sap si ¨¦s gaire bo que l¡¯escriptura de Bezsonoff cada vegada s¡¯assembli m¨¦s a l¡¯escriptura de Bezsonoff.