Cl¨¤ssics al dia

La col¡¤lecci¨® de literatura medieval Els Nostres Cl¨¤ssics (ENC) constitueix, amb la Bernat Metge de cl¨¤ssics grecs i llatins, una de les contribucions fonamentals a la normalitzaci¨® cultural de Catalunya sorgides durant els anys vint del segle passat, seguint l¡¯impuls de la Mancomunitat i del Noucentisme. Per¨° el cas de Barcino, la casa editora d¡¯ENC, no s¡¯explica per un mecenatge com el de Francesc Camb¨® amb la Bernat Metge o el de Rafael Patxot amb l¡¯Obra del Can?oner Popular de Catalunya, sin¨® per la tenacitat de Josep Maria de Casacuberta (1897-1985), fil¨°leg pr¨°xim a l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans, que amb una aportaci¨® del seu pare i dues mil pessetes de dos amics, va engegar ENC el 1924 com a biblioteca de divulgaci¨® dels cl¨¤ssics dels nostres segles d¡¯or. Prop de tres-cents llibres publicats fins a 1936, en diverses col¡¤leccions, alguns amb reedicions i tot, demostren l¡¯encert de la iniciativa de Casacuberta, represa despr¨¦s de la guerra i assumida el 1972 per la Fundaci¨® Llu¨ªs Carulla.

Amb el pas dels anys, el criteri editorial d¡¯ENC es va anar tornant m¨¦s exigent i acad¨¨mic, sense renunciar a la inicial vocaci¨® popular. Per¨° dels anys noranta en?¨¤ s¡¯hi ha imposat un model d¡¯edici¨® cr¨ªtica necessari per¨° molt elitista. Per sort, des que, ja fa una d¨¨cada, Carles Duarte dirigeix Barcino, s¡¯han encetat diverses col¡¤leccions paral¡¤leles que mantenen la no menys necess¨¤ria funci¨® divulgativa, refor?ada, mitjan?ant l¡¯associaci¨® Amics dels Cl¨¤ssics, per una activa campanya de popularitzaci¨® dels autors editats.

Dues col¡¤leccions exemplifiquen aquesta voluntat de reivindicar la validesa i la continu?tat d¡¯aquesta literatura: Biblioteca Barcino, que edita textos clau amb una introducci¨® i unes notes assequibles, i Tast de Cl¨¤ssics, que els actualitza amb versions que modernitzen el catal¨¤ medieval. A la primera pertany la recent Vida de mestre Ramon, autobiografia de Ramon Llull (cap a 1232-1316), un escrit for?a m¨¦s ver¨ªdic del que podr¨ªem pensar, que retrata breument una vida singular i viatgera, amb dubtes i marrades incloses, l¡¯edici¨® del qual ha estat a cura Anthony Bonner, m¨¤xim expert en el savi predicador mallorqu¨ª. Bonner presenta, anota i tradueix el text llat¨ª que ¨¦s la versi¨® conservada m¨¦s propera a l¡¯¨¨poca de Llull, i l¡¯acara amb el text catal¨¤. Una edici¨® rigorosa i alhora entenedora per a un p¨²blic ampli, que inclou dotze magn¨ªfiques l¨¤mines a color amb les miniatures del manuscrit de Karlsruhe, de cap a 1325, que il¡¤lustren els fets narrats en la Vida.

Al seu torn, l¡¯¨²ltima entrega de Tast de Cl¨¤ssics ¨¦s la traducci¨® que han fet Albert Mestres i Marta Marfany de la versi¨® m¨¦s antiga ¡ªde fet, una traducci¨® francesa¡ª de la Disputa de l¡¯ase, del francisc¨¤ Anselm Turmeda, que va viure aproximadament entre 1352 i 1423. La Disputa, escrita per Turmeda a Tunis cap a 1417, quan ja s¡¯havia convertit a la fe musulmana, ¨¦s un dels textos medievals m¨¦s divertits i comprensibles per al lector actual, i ho prova el fet que Amics dels Cl¨¤ssics n¡¯est¨¤ promovent lectures dramatitzades i representacions per tot Catalunya. Ple de murrieria, ¨¦s una par¨°dia dels debats teol¨°gics de l¡¯¨¨poca protagonitzada pel narrador Turmeda i una cort d¡¯animals, des de lleons fins a puces i lladelles, on porta la veu cantant un ase. Mig faula, mig aplec de narracions, mig recull de sabers medievals, la Disputa ¨¦s un llibre ben vigent, un cl¨¤ssic llegidor la recuperaci¨® del qual cal saludar.

?