Podem, guanyem

Hi ha una q¨¹esti¨® que es transmet per via generacional relacionada amb all¨° que podr¨ªem anomenar "ferida narcisista", tot i que necessitaria m¨¦s matisos. Es tracta de l¡¯assumpci¨® d¡¯una derrota, m¨¦s o menys personal, que provoca una exig¨¨ncia als fills de qui l¡¯ha patida. Sense remuntar-nos molt, una generaci¨® va patir el fam¨®s "¨¦s que tu no has passat una guerra i no pots entendre-ho", acompanyat d¡¯un cert menyspreu envers qualsevol iniciativa, activitat, milit¨¤ncia, simpatia, del fill en q¨¹esti¨®. Despr¨¦s, ja protagonistes, van somiar un m¨®n diferent sota el ¡ªnom acceptat¡ª Maig franc¨¦s que tingu¨¦ diverses manifestacions a Espanya, M¨¨xic, Praga, etc. Indiscutiblement, sembla que la caracter¨ªstica general va ser el somni, la sensaci¨® real que s¡¯anava canviant la manera de fer pol¨ªtica. I, a banda dels resultats previstos ara, no ¨¦s aventurat sostindre que moltes coses van canviar i que el motor tenia molts components d¡¯il¡¤lusi¨®. Tamb¨¦, i ac¨ª tenim la s¨¨rie repetida, una frustraci¨® per tot all¨° que no es va aconseguir o va esdevenir directament un desgavell. De nou, el que hem anomenat "ferida narcisista". I c¨¤rrega contra la generaci¨® seg¨¹ent.

Des del poder en general la proclama sempre ¨¦s la mateixa: "on aneu, idealistes, ut¨°pics?". Seguida d¡¯un inventari d¡¯amargures, d¡¯escepticismes, fins i tot de declaracions que s¡¯acosten perillosament massa a un acte de contrici¨®, de penediment, per haver participat en "antigues lluites". Per qu¨¨? Potser l¡¯error com¨¦s ¨¦s descontextualitzar la hist¨°ria. Mirar enrere amb ulls actuals. Potser tamb¨¦ un nerviosisme de tot el qui, malgrat el pas dels anys, encara no tolera els errors propis; encara no fa una autocr¨ªtica calmada, si volen: tolerant. I ho paga la generaci¨® posterior. Desprenen una estranya vergonya per all¨° que van ser, que van fer en un altre temps. Com els amants separats que tenen l¡¯afront etern i s¨®n incapa?os de salvar, si m¨¦s no, tot un recorregut magn¨ªfic que els va unir.

El moviment ciutad¨¤, que va despertar de la letargia, de la derrota avant la lettre que suposava l¡¯ang¨²nia individual, solit¨¤ria, d¡¯uns problemes que despr¨¦s van compartir, i que possiblement podr¨ªem situar des de la sortida al carrer pel ¡°no a la guerra", ha retornat moltes coses que comporten una il¡¤lusi¨®, un somni. La gent m¨¦s gran (vull dir: la que no surt al carrer amb els joves) s¡¯ho mira amb escepticisme, la qual cosa estaria b¨¦ si an¨¦s acompanyada de la discreci¨®; per¨° no. Sentim opinions alterades de qui hauria de callar, at¨¦s el seu antic ¨ªmpetu juvenil, i en molts casos radical, fins i tot sectari, que s¡¯acosta massa a all¨° que en el seu temps es qualificava, potser bastant a la lleugera, de "tontos ¨²tiles", perqu¨¨ moltes voltes aquesta cr¨ªtica posa la catifa a la reacci¨® m¨¦s cavernosa. Cal deduir que la base del seu escepticisme ¨¦s la reflexi¨® te¨°rica o sentimental, per¨° no la conseq¨¹¨¨ncia d¡¯haver participat, al carrer, en aquests moviments. Perqu¨¨ si hi participes, el que veus ¨¦s una altra cosa. ?s com concloure que la consulta catalana ¨¦s un suport a Artur Mas. No: cal sortir al carrer per a comprovar que no es tracta d¡¯aix¨°. Xafar el carrer amb la gent. Fa molts anys, si tenies dubtes sobre qui havies de votar, nom¨¦s calia veure qu¨¨ deia Txiqui Benegas i ho tenies clar: votar qui deia que no. Actualment, si nom¨¦s fos per la virul¨¨ncia en contra, la temptaci¨® s¡¯inclina cap a les v¨ªctimes, la gent al carrer, de tal desaforament.

Ara mateix, el panorama s¡¯est¨¦n amb dos vessants: podem, que ha retornat la confian?a al poble que diu prou i lluita i assoleix objectius; i la de guanyem, que seria la continuaci¨® d¡¯aquest recorregut. Que podem ja ho sabem: les vict¨°ries parcials estan a la vista. Que guanyem ¨¦s el que pertoca ara. Bibliografia? A banda dels assajos pol¨ªtics i socials, sobretot al voltant de la hist¨°ria del marxisme (sense entrar-hi en detalls), caldria rellegir textos adjacents, com ara Psicolog¨ªa de las masas y an¨¢lisis del yo, de Freud. S¡¯hi trobaran arguments a favor i en contra, per¨° desapassionats. Mentrestant, l¡¯acte ¨¦s qui marcar¨¤ el cada dia. Com sempre ha passat en la hist¨°ria. I ja arribaran les rebaixes, per¨° no les alimentem des d¡¯ara.