Pepica

De bon mat¨ª, a l¡¯estiu, de vegades, veia Sorolla passar per davant de casa, carregat amb el cavallet i les pintures, cap a la platja.

Pepica seu vora la finestra, sent el llevantet que li frega la cara i pensa que potser no era ella, que veia Sorolla, sin¨® la mare, i que de tant sentir com ho explicava ara ja ho t¨¦ de record: des de la finestra, el veia, amb barret clar i jaqueta de lli, que avan?ava capficat, absort en la llum, immers ja en la sal i les onades.

Somriu. Perqu¨¨ s¨ª que havia de ser una hist¨°ria de la mare i ara ella ben sembla que el vegi, alt i cepat i dins d¡¯un quadre. Congelat per sempre en l¡¯escalfor del quadre. En el moviment del quadre. All¨¤ quiet. Penjat en un menjador qualsevol de l¡¯eixample. En un despatx. Enyorant la remor de la mar i les xiques amb els peus nus i els bous i tot.

Pobre Sorolla, amb aquella barba i aquell posat. Tot sol.

Ja no fan homes com els d¡¯abans.

S¡¯estremeix. Empassa saliva.

No hi pensa gaire sovint, en el seu marit. Per¨° ara, sigui per Sorolla, sigui perqu¨¨ el sol ja comen?a a llepar les cortines i diu que vol entrar i acaronar-li les galtes tan fredes i les parpelles, la punta del nas, ha tornat a sentir els seus bra?os com l¡¯estrenyien fort i l¡¯al?aven enlaire i li deien Casem-nos, Pepica, casem-nos dem¨¤ mateix! Ara! Casem-nos!

No ent¨¦n qu¨¨ hi fa, ella, aqu¨ª, si Vicent ¨¦s mort. Mort i enterrat.

Pepica s¡¯eixuga una ll¨¤grima. Tan beato i tan de tot, tan guapo i fort, amb aquells bra?os colrats del sol, les mans aspres de la barca que volien dur-la al llit i nom¨¦s li deien Casem-nos com si hi qued¨¦s tot incl¨°s. I qu¨¨ m¡¯importen a mi, els teus capellans, Vicent, vine al canyar, vine a la platja, vine on siga per¨° vine, casats o sense casar, vine d¡¯una vegada, Vicent, home, vine.

I ara, mira. Ossos grocs i dents soltes. Com pot ser.

Esbufega. Toca l¡¯ase. Quina just¨ªcia i quines coses: el seu home all¨¤, passant fred al cementiri, i ella asseguda a la finestra, mirant enfora perqu¨¨ no vol veure les parets buides, les marques dels quadres que no hi s¨®n, els mobles que hi falten, les taques d¡¯humitat.

?s aix¨°, el que els passa a les cases soles i deixades estar: que es perden.

--Aqu¨ª em tens i aqu¨ª t¡¯espere, malab¨¨stia.

Rosega les paraules. Amb els anys ha fet de les ll¨¤grimes un nus que li sost¨¦ l¡¯enteniment i la r¨¤bia.

Suposa que ¨¦s per aix¨°, que seu, avui, en aquesta cadira transparent, i que mira els pardals com espigolen a la vorera i salten entre els cotxes i dalt del fanal pxtic-ptxic-ptxic!

?s l¡¯¨²nica explicaci¨® que hi ha trobat.

Aquell dia va dir que No me n¡¯anir¨¦ sense veure¡¯t passar amb els peus per davant. Des de la finestra de ma casa, et veur¨¦, malab¨¨stia. Et veur¨¦.

I coses m¨¦s grosses, va dir. Malaputaconsagr¨¤ix¨ªtmorirespatintaramateixafilladunacabra.

I va quedar escrit en algun lloc, s¡¯imagina. Els insults, no, que a qui li importen. All¨° altre. Com una profecia o una maledicci¨®: Et veur¨¦.

Mai no ha cregut en d¨¦us ni en fantasmes ni en res. Res que no es puga tocar, no crec, jo, Vicent, ja ho saps. I l¡¯home encongia els muscles i canviava de tema i ja est¨¤. Perqu¨¨ s¡¯estimaven. Ell amb els seus santets i ella amb la mania de raonar. S¡¯estimaven.

No tenia explicaci¨®.

Tampoc no n¡¯hi troba per a aix¨° que li passa ara.

Si Vicent la pogu¨¦s veure, riuria de gust: Ara qu¨¨, eh, Pepica? I els ulls li brillarien i la tornaria a abra?ar i ella no li diria ni pruna pel gust de sentir-se tota coberta de la seva olor d¡¯algues i de fusta.

Per¨° sap que ¡°aix¨°¡± no t¨¦ res a veure amb els kirieleisons ni les maed¨¦us.

Vicent riuria igualment, de veure-li el desconcert aix¨ª ballant-li a la cara, estarrufant-li els cabells tan fins, grisos de neu, i continuaria dient-li que ara qu¨¨, Pepica?

Ai, Vicent, ara res.

No res.

Al carrer de la Reina el sol ja ocupa tot el vial. Torna la gent del mercat amb les bosses carregades de verdures i taronges i pagells. Que com va, que mira, que la filla se m¡¯ha quedat sense faena, que m¡¯he trobat un gos, que ara camine amb bast¨®.

Ho veus, malab¨¨stia? Ho veus que no t¡¯ho podr¨¤s carregar?

La r¨¤bia se li ha condensat a la gola i Pepica parla cap a dins.

Mentrestant, Maria ja ha tret la cadireta a la porta. ?s forta, ella. Sempre ho havia estat i ara continua igual.

Li van tombar la casa tan bon punt es va morir. Els geranis barrejats amb el guix, aquell cap de sirena que saludava altiu a la fa?ana, esbocinat, ferros torts, cataclisme.

Una creu en un pl¨¤nol al despatx de l¡¯alcaldessa.

I all¨¤, a ca Maria, runa i pols.

Despr¨¦s hi van al?ar una pareteta mig de paper. I ho van pintar amb aquelles ratlles. Marr¨® fosc de merda, marr¨® clar de merda, ocre de merda i torna a comen?ar. Merda.

El Cabanyal ¨¦s de colors. ?s inventiva. Taulellets egipcis i dracs, sanefes, laberints. I aquesta gentola li marca la desolaci¨® amb ratlles marrons.

Au, a la merda les ratlles i a la merda tot: Maria surt cada dia, quan el sol es fa amo i senyor del carrer. No li importa la calor. Si ¨¦s hivern, b¨¦; si ¨¦s estiu, tamb¨¦. Li agrada el sol. Com a les sargantanes. De vegades fa punt i de vegades s¡¯est¨¤ all¨¤, nom¨¦s, guardant la casa.

Ara saluda Pepica amb la m¨¤. Ella li respon amb un cop de cap.

No s¡¯havien acabat de dur mai b¨¦. La veia moure¡¯s d¡¯aquella manera que semblava que sort¨ªs d¡¯una havanera, es posava nerviosa i sempre li feia cara de paper d¡¯estrassa. Li semblava que li hauria furtat l¡¯home nom¨¦s que ell s¡¯hagu¨¦s volgut deixar.

Pepica la sent remugar des de l'altra banda del carrer. male?ts, male?ts, male?ts, male?ts sense perd¨®

Quines coses, pensa ara.

Aqu¨ª ens tens, Maria, tu vigiles i jo espere.

Quines coses, s¨ª.

Quan eren menudes, a l¡¯hivern, tan bon punt comen?ava a fosquejar i abans no els cridessin a j¨®c, corrien en colla fins al cementiri, esvalotades com caderneres, s¡¯aferraven a les reixes, mig miraven aquelles tombes tenebroses i cantaven a l¡¯un¨ªson: calces negres, calces blanques, me jugue un duro que no m¡¯alcances! Hahahahahahahaha... I sortien rabents cap a casa amb el cor desbocat.

que no m¡¯alcances

I al final, mira.

Un altre sospir.

Sense nost¨¤lgia, per¨°. El passat, passat est¨¤. Va ser bonic. A estones. I dur tamb¨¦. Evoca la ferum de tabac, la por quan havien de fer-lo saltar de casa en casa, pels terrats i els celoberts. N¡¯hi havia que s¡¯ho prenien com un joc. Maria, per exemple, que es posava aix¨ª i mostrava mitja pitrera per distreure els perseguidors i els deia No s¨¦ qu¨¦ me disse, senyoria, i despr¨¦s reia i exagerava els gestos per explicar-ho davant de tothom, davant de Vicent que no li treia els ulls de la regatera.

Nxt.

?s per aix¨° que et tenia mania, ja ho veus.

I l¡¯altra ara fa que s¨ª amb el cap i pensa que despr¨¦s, quan baixe el sol, b¨¦ caldr¨¤ remullar la terra dels geranis, pobrets.

Per¨° recorda les ratlles.

I serra les dents.

Nxt, tamb¨¦.

Amb m¨¦s ra¨®, nxt.

Male?ts avars, acaparadors, rid¨ªculs.

Pepica la sent remugar des de l¡¯altra banda del carrer, Male?ts male?ts male?ts male?ts male?ts sense perd¨®. Se li nua la gola. Au, va. S¡¯al?a amb dificultat. Se li escapa mitja rialleta de pensar en els anys que t¨¦. O que ja no t¨¦. O el que siga. Pren la cadira. No pesa gens. Ja ¨¦s a la porta. La fa?ana del davant brilla tota amb aquella llum daurada, obliqua, de capvespre. ?s preciosa. Pepica travessa el carrer. Ha decidit que b¨¦ pot esperar a veure passar la m¨°mia des de ca Maria.

--Xica.

--Ja ho veus.

--Ac¨ª estem.

--?s clar.