¡°Ha arribat el moment de fer un disc de m¨²sica tradicional¡±

Fa poc m¨¦s d¡¯una setmana, Miquel Gil (Catarroja, 1956) pujava a l¡¯escenari del Teatre Rialto de Val¨¨ncia per tornar a interpretar durant tres dies el paper de pare en una fam¨ªlia de m¨²sics en l¡¯opereta El mal vino, amb dues sopranos com a interlocutores. ¡°Ha sigut una experi¨¨ncia molt enriquidora¡±, confessa, ¡°per¨° he hagut de fer-hi hores perqu¨¨ el tren no m¡¯agafara, perqu¨¨ s¨®n din¨¤miques de treball molt diferents, la l¨ªrica i el cant mediterrani¡±. Per¨°, continua, ¡°afortunadament he estat molt emparat per l¡¯equip i el compositor, [Jes¨²s Salvador] Chap¨ª, que fa temps que pegava voltes a la idea, volia jugar precisament amb a?¨°, veus l¨ªriques i no l¨ªriques, i m¡¯ha deixat llibertat absoluta dins de la partitura¡±. L¡¯obra, en tot cas, ha posat a prova la contrastada versatilitat del cantaor valenci¨¤, capa? de treballar en els contextos musicals m¨¦s diversos i que estrenar¨¤ divendres que ve l¡¯espectacle Mat¨¨ries, per a celebrar els seus 40 anys en escena. Ja quasi ning¨² recorda que Miquel Gil va comen?ar com a baixista i bateria.

Pregunta. Vost¨¦ i Chap¨ª comen?aren a relacionar-se com a bateries, no ¨¦s cert?

Resposta. S¨ª, parlem dels anys 70. Jo vaig comen?ar de baixista en Al Tall, per¨° despr¨¦s em vaig convertir en bateria.

P. Per qu¨¨ aquest canvi?

R. Jo estudiava contrabaix i, quan vam veure que anava seriosament, el catedr¨¤tic del conservatori em va dir que no m¡¯aprovaria mai, perqu¨¨ tocava amb l¡¯esquerra, i on s¡¯havia vist una orquestra simf¨°nica amb un esquerr¨¤? Era la pedagogia de l¡¯¨¨poca. No sabia que les orquestres estan plenes d¡¯esquerrans.

P. I, ¨¦s clar, no era q¨¹esti¨® de provar sort amb un altre instrument de corda¡­

R. A mi sempre m¡¯ha agradat m¨¦s el m¨®n de les bases que el m¨®n de la melodia i en aquella ¨¨poca comen?ava el cuquet de la salsa. Vaig acabar tocant percussi¨® i, quan vaig tornar de la mili, vaig trobar que el meu substitut amb el baix en Al Tall ja estava assentat en el lloc, de manera que em vaig reincorporar com a bateria.

P. En el seu blog recordava que, encara adolescents, vost¨¦ i Chap¨ª coincidien pels escenaris tocant, en les proves de so, temes de Chick Corea i de Weather Report.

R. S¨ª, ell era el bateria de Llu¨ªs el Sifoner i jo d¡¯Al tall, prov¨¤vem amb Return to Forever del Corea o el Black Market de Weather Report, per exemple.

P. Per¨° Al Tall no representava en aquest pa¨ªs el moviment de la riproposta?

R. S¨ª, per¨° a mi em tocaven molt de prop aquestes m¨²siques. O Led Zeppelin, per exemple; a veure qui em diu que Zeppelin no ¨¦s m¨²sica tradicional o medievalista. Aleshores es barrejaven Gwendal, Malicorne, tot l¡¯univers del jazz llat¨ª, era l¡¯¨¨poca de Mink DeVille i totes aquelles refer¨¨ncies tan diverses. Jo crec que la riproposta, si ¨¦s res, ¨¦s un barrija-barreja de textures musicals en qu¨¨, d¡¯alguna manera, s¡¯incorporava aquella realitat sonora a la tradici¨® musical. Ara es diu mestissatge. La m¨²sica tradicional sempre ha utilitzat aquesta estrat¨¨gia, les teues refer¨¨ncies cordials i amables, amb el codi entranyable de les novetats. I les novetats a voltes provenen de dins i a voltes de fora, com en l¡¯¨¨poca en qu¨¨ venien homes de M¨¤laga a collir arr¨°s i acab¨¤vem incorporant les malaguenyes a la nostra m¨²sica. Sempre ha sigut aix¨ª, per¨° la m¨²sica ¨¦s informaci¨® pura i, com a tal, ara va a velocitat de vertigen, com l¡¯ADSL.

P. En tot cas, a vost¨¦ gaireb¨¦ cap estil, cap g¨¨nere, li ¨¦s estrany. Ha col¡¤laborat amb m¨²sics de jazz, de pop, de rock i, fins i tot, creadors de m¨²sica cl¨¤ssica contempor¨¤nia, com ara en El mal vino.

R. Jo crec que no hi ha altra m¨²sica que la bona i la ro?na.

P. Aix¨° diuen tots.

R.- S¨ª, per¨° ¨¦s que realment m¡¯emociona tota la m¨²sica, posar portes al camp ¨¦s est¨¨ril. Ara tinc un projecte amb el meu amic Voro Garcia, el trompetista. Farem una pirueta amb la seua big band, agafant can?ons meues i posant-les en codi de big band. Potser hi afegirem tamb¨¦ algun est¨¤ndard.

P. No seria la primera volta.

R. S¨ª, ja he fet Cole Porter, per exemple, amb Manel Camp.

P. Quaranta anys donen de si, si s¡¯aprofiten be. S¡¯anima a fer un balan? de les seues quatre d¨¨cades de carrera?

R. No tinc ganes de fer balan?os, eh. El que far¨¦ a Torrent divendres ser¨¤ una ullada panor¨¤mica. No vull donar molta import¨¤ncia als anys, no deixen de ser xifres, per¨° la realitat ¨¦s aquesta: l¡¯any 75 comen?ava com a professional, s¨®n 40 anys de m¨²sica, i hi ha moltes aventures pel mig.

P. Quin repertori recuperar¨¤?

R. Bolcar¨¦ una can?¨® d¡¯ac¨ª, una can?¨® d¡¯all¨¤; farem temes d¡¯Al Tall, de Terminal Sur, temes meus com a solista d¡¯abans i d¡¯ara, i, ¨¦s clar, algunes can?ons noves que s¡¯inclouran en el pr¨°xim treball discogr¨¤fic. Serem un quartet: amb Abel Garcia, com a multiinstrumentista, omplirem l¡¯escenari de recursos electr¨°nics; tamb¨¦, Josep Maria Reillo, que fa un lustre que treballa amb nosaltres, far¨¤ de bateria; Gus Gil, el meu fill, amb el baix, i jo, que tocar¨¦ la guitarra i alguna percussi¨®. M¨¦s endavant incorporarem un cinqu¨¦ personatge. Del disc nou inclourem els temes m¨¦s est¨¤ndards, menys arriscats.

P. Per qu¨¨? Planeja un disc revolucionari?

R.Tant no ho s¨¦, per¨°, com a m¨ªnim, ¡°evolucionari¡±. Jo mai no havia fet un disc de m¨²sica tradicional.

P. Pot explicar-se millor?

R. Mai no havia fet un disc de repertori tradicional, sempre he fet m¨²sica nova a partir de m¨²sica tradicional i aix¨° m¡¯ho van fer evident fa dos o tres anys. ¡°Qu¨¨ dius?¡±, vaig preguntar. I s¨ª, s¨ª, ¨¦s de veres. Ha arribat el moment de fer aquest disc i em v¨¦nen els grans dubtes. Com l¡¯afronte?, amb la rondalla mediterr¨¤nia, que ¨¦s un poc la meua formaci¨®, en qu¨¨ hi ha incorporats instruments grecs, turcs i m¨¦s? Amb una banda de m¨²sica al darrere, una de vent? Amb una rondalla tradicional? Tot a?¨° ja est¨¤ dit i fet.

P. Doncs, es tracta de fer un disc de m¨²sica tradicional no convencional.

R. S¨ª, ¨¦s clar. M¡¯agradaria jugar molt amb les possibilitats de la inform¨¤tica i de l¡¯electr¨°nica musical, que, en realitat, estan darrere de tots els meus discos.

P. Des de Terminal Sur [el grup que va crear despr¨¦s de deixar Al Tall el 1986]?

R. Des de Terminal Sur, des que s¡¯invent¨¤ el sistema MIDI, sempre hem utilitzat aquests recursos. Terminal Sur era world music avan?ada a la seua ¨¨poca. Hi ha gent que ho ent¨¦n quan ara interpretem Sahariana, per exemple, i em diuen: ¡°Aha!, ac¨ª ja feies can?ons de batre amb tota aquesta parafern¨¤lia al darrere¡±.

P. La seua veu ser¨¤ tamb¨¦ tradicional?

R. En la veu mantindr¨¦ tots els par¨¤metres del cant valenci¨¤, ser¨¤ can¨°nica, ning¨² no podr¨¤ dir que aix¨° no ¨¦s un cantaor valenci¨¤, per¨°, pel que fa a la resta, no garantisc res. M¡¯abelleix jugar. En la part musical van eixint coses interessants. A tots els qui hi treballen, els faig escoltar l¡¯Omega, per exemple, el disc de Morente amb Lagartija Nick, que ja t¨¦ vint anys i encara continua viu. O escoltar coses com el Kid A, de Radiohead, amb totes les seues foscors i sonoritats, que seria interessant acoblar a aquest tipus de projectes. O Hedningarna, fa deu o quinze anys, la percussionista gallega Mercedes Pe¨®n¡­ hi ha moltes refer¨¨ncies de gent que ha jugat amb aquest m¨®n de l¡¯electr¨°nica o de la m¨²sica X associada a la m¨²sica tradicional. No invente res, per¨° m¡¯abelleix jugar amb aquest univers.

P.En aquests 40 anys, inevitablement, vost¨¦ s¡¯ha convertir en el m¨²sic m¨¦s reclamat per altres m¨²sics per a col¡¤laborar en els seus projectes.

R. Josep Vicent Frechina em va dir que ja estic prop de les 200 col¡¤laboracions, no ho sabia.

P. Hi ha alg¨² amb qui li hauria agradat fer-ho i no ha sigut possible.

R. Potser amb la generaci¨® perduda valenciana. M¡¯hauria agradat seure a col¡¤laborar per a fer alguna cosa amb Remigi [Palmero], [Julio] Bustamante o Pep Laguarda. He fet molt poc de pop i m¡¯hauria agradat fer un all stars amb ells i el seu pop mediterrani tan divers, perqu¨¨ per l¡¯edat m¡¯incloc en aquesta generaci¨® perduda.