Aliment per a l¡¯esperit

¡°Cal coordinar esfor?os per tal d¡¯augmentar a Val¨¨ncia el p¨²blic lector de llibres en la nostra llengua.¡± Aquesta frase, que podr¨ªem signar molts de nosaltres ahir, avui i dem¨¤ mateix, la va deixar escrita Manuel Sanchis Guarner l¡¯any 1967 en la coberta del primer butllet¨ª bibliogr¨¤fic de la Central del Llibre Valenci¨¤, germen de l¡¯editorial 3i4 i de la llibreria hom¨°nima. 1967. Encara no ens hem coordinat prou.

Any rere any, durant els mesos d¡¯octubre i de novembre es d¨®na a con¨¦ixer el palmar¨¦s dels principals cert¨¤mens literaris del Pa¨ªs Valenci¨¤, que veuran la llum la primavera seg¨¹ent dins d¡¯un cicle c¨ªclic. Per¨°, m¨¦s enll¨¤ dels premis a obra in¨¨dita, hi ha una altra modalitat que no acaba d¡¯arrelar entre nosaltres: el reconeixement de les apostes editorials ja publicades. L¡¯objectiu d¡¯aquest tipus de distincions ¨¦s alertar el p¨²blic lector sobre les perles que s¡¯han editat en els mesos precedents, de manera que tinguen excusa per reposicionar-se en els punts de venda, se¡¯n torne a parlar en els mitjans i destaquen de manera especial durant uns quants dies o setmanes. Per¨° aix¨°, a casa nostra, no passa. Tenim reconeixements escassos i amb una incid¨¨ncia nul¡¤la en les vendes. No efectius, per dir-ho amb suavitat. In¨²tils, al capdavall.

Dijous 20 de novembre es lliuraven els premis de la Generalitat Valenciana als millors llibres valencians del 2013. Aquest guard¨®, institu?t l¡¯any 2000, va arribar a tenir una dotaci¨® global de 27.000 euros. Ara ¨¦s estrictament ¡°simb¨°lic¡±. Tan simb¨°lic que, en la pr¨¤ctica, serveix per donar uns diplomes i fer una foto a la Biblioteca Valenciana. Si l¡¯objectiu que dicten les bases de la convocat¨°ria ¨¦s ¡°incentivar la producci¨® de les empreses editorials valencianes¡± sembla que estem a anys llum d¡¯aconseguir-ho.

El m¨®n dels premis literaris es divideix entre els que impulsen un t¨ªtol i els? intranscendents

N¡¯hi ha, per¨°, molts exemples de guardons a obra publicada que s¨ª que incentiven i prestigien. El Premi Llibreter de Catalunya (per qu¨¨ no hi sumem, tamb¨¦, els llibreters valencians i ampliem horitzons?) t¨¦ la finalitat de donar a con¨¦ixer t¨ªtols de qualitat que han passat desapercebuts per al gran p¨²blic. S¨®n els llibreters mateixos els que trien els t¨ªtols, i avisen l¡¯editor abans del lliurament amb prou temps perqu¨¨ puga reimprimir el llibre, si cal, i disposar d¡¯exemplars per a atendre la demanda que tindr¨¤, ja que l¡¯anunci p¨²blic retorna els treballs afortunats als aparadors i incrementa significativament el nombre de lectors.

El Llibreter no t¨¦ dotaci¨® econ¨°mica, per¨° s¨ª difusi¨®, renom i vendes. Utilitat, al capdavall. I ¨¦s que els diners no ho s¨®n tot: el m¨¦s urgent per a nosaltres, els valencians, ¨¦s trobar lectors. El Goncourt, a Fran?a, t¨¦ una dotaci¨® (¡°simb¨°lica¡±) de 10 euros, per¨° diuen que aporta unes vendes de m¨¦s de 300.000 exemplars extra. I a It¨¤lia tenen el premi Strega; als pa?sos anglosaxons, el Man Booker; a Alemanya, el Deutscher Buchpreis... i molts altres de semblants que eternitzarien aquest article. Tots tenen un punt de partida com¨²: el desig de donar la m¨¤xima projecci¨® a les obres seleccionades, de portes endins i tamb¨¦ cap a fora gr¨¤cies al desig de traducci¨® que desperta en molts editors estrangers.

I ¨¦s que, en realitat, el m¨®n dels premis literaris no es divideix entre les convocat¨°ries a obres in¨¨dites i les que ho fan a t¨ªtols ja publicats, sin¨® entre els guardons que impulsen un t¨ªtol i un autor i els que, ras i curt, s¨®n intranscendents. Reconvertim aquests ¨²ltims perqu¨¨, com alertava Sanchis Guarner, si els llibres no troben lectors, ¡°la societat no rep aliment per al seu esperit i corre el risc de desintegrar-se. Cal dir que ara per ara, el poble valenci¨¤ no ha superat aquest perill¡±. Recordem-ho: aquell ¡°ara per ara¡± ¨¦s del 1967. Continuem fam¨¨lics.