La televisi¨® com a s¨ªmptoma

L¡¯espai 30 minuts de TV3 del passat dia 30 de novembre va estar dedicat a l¡¯aniversari del tall de les emissions de l¡¯RTVV. Centrat el programa, sobretot, en el tancament, no impedia el viatge en el temps i fer un recorregut d¡¯aquest experiment.

D¡¯entrada: el seu naixement ocupant la sintonia de TV3. La televisi¨® valenciana, dirigida per l¡¯inefable Amadeu Fabregat, va n¨¤ixer com a okupa des que va comen?ar a emetre. Per¨° va sorprendre la professionalitat de presentadors i de presentadores de noticiaris i el doblatge de s¨¨ries i de pel¡¤l¨ªcules (o mores, o tempora!). Doblatges que, tal com confirmaven estudis de gravaci¨® valencians, a vegades els arribaven ¡ªi els tornaven¡ª des de Madrid perqu¨¨ l¡¯ens els encarregava fora del Pa¨ªs Valenci¨¤. Seguim: l¡¯inici de la vulgaritat i de la grolleria pagades a preu d¡¯or que ja no tindria final. El desgavell de normes ling¨¹¨ªstiques, perqu¨¨ fins i tot calia emprar-ne de distintes si el destinatari era Canal 9 o Nou24. Desgavell imparable que va seguir amb els canvis de noms, de logos. Una altra cosa no, per¨° de l¡¯afici¨® per la batalla ling¨¹¨ªstica, els governs valencians n¡¯han donat sobrada mostra. El desprestigi indignant pel tractament o el silenci envers not¨ªcies de les quals s¡¯esperava un ress¨° que mai no van tindre. I, de sobte, amb l¡¯amena?a i el tancament posterior, els valencians es van trobar amb una televisi¨® p¨²blica com cal. ?s a dir: era possible. Es podia. Els treballadors van admetre una certa autocr¨ªtica que arribava massa tard. Per¨°, i no s¨¦ si els juga en contra, ens irritava comprovar que la televisi¨® podia haver estat una altra.

Tot i ser un experiment amb una hist¨°ria que podr¨ªem qualificar d¡¯al¡¤lucinant, les reflexions que se¡¯n poden deduir van m¨¦s enll¨¤. Aquest experiment no era un fet a?llat. Altres ¨¤mbits pol¨ªtics i socials mostraven un paral¡¤lelisme alarmant. La complicitat, i perdonen la paraula forta, va ser l¡¯aliment d¡¯aquest estat de coses. Ben poques veus, o actituds, van fer ni tan sols l¡¯intent de posar fre a aquesta cursa que anunciava que acabaria com el rosari de l¡¯aurora. All¨° que els valencians diuen la "mamelleta" semblava tindre m¨¦s for?a que cap altra cosa. L¡¯antic argument de la por de perdre el lloc de treball partia d¡¯una il¡¤lusi¨® molt m¨¦s ut¨°pica que la llan?ada actualment contra noves formacions pol¨ªtiques. Atesa l¡¯escalada del capitalisme dels darrers temps, o de les retallades, qui podia sentir-se segur? Ja ho hem vist: tots al carrer i punt.

Per¨° hi ha un aspecte male?t que ha deixat l¡¯empremta terrible. Es tracta del regne de la desconfian?a, de l¡¯abs¨¨ncia de respecte dels uns als altres, del costum de menysprear qualsevol iniciativa del ve¨ª. I m¨¦s enll¨¤ del fet televisiu: la cultura, per exemple. Potser era l¡¯eco del model de "conviv¨¨ncia" a crits i insults de molts programes televisius. Per¨° anava m¨¦s lluny. M¨¦s subtil, fins i tot. M¨¦s soterrat. Podr¨ªem dir: amb m¨¦s mala llet i a m¨¦s llarg termini.

Per dir-ho d¡¯una altra manera: tal com han quedat les coses, qui ens pot venir al pensament, en cas que renasquera la televisi¨® valenciana, qui gaudeix del prestigi per a dur-la endavant? Quan la direcci¨® pertany a la mediocritat (en el millor dels casos) o simplement al tripijoc o a la malversaci¨® impune, s¡¯hi est¨¦n el des¨¤nim. Amb la mort de l¡¯experi¨¨ncia, s¡¯ha mort tamb¨¦ bona part del futur. Hi ha qui pensa que la il¡¤lusi¨® pertany a l¡¯imaginari, a la utopia, etc. D¡¯acord. No deixa de ser un pensament que t¨¦ una habitaci¨® en l¡¯amargura, i sempre trobar¨¤ arguments i p¨²blic que li donen suport. Per¨° la desil¡¤lusi¨®, amb la c¨¤rrega que he comentat abans, deixa una societat¡­, en fi, ja ho han vist.