Filologia i carrer

Aula de Lletres Valencianes. Revista Valenciana de Filologia ¨¦s una publicaci¨® que edita la Instituci¨® Alfons el Magn¨¤nim, amb la finalitat general d¡¯oferir mitjans pedag¨°gics, ling¨¹¨ªstics i socials ¡°per a fer que el valenci¨¤ siga m¨¦s considerat, m¨¦s estimat i, sobretot, m¨¦s usat¡±. Ja va pel tercer n¨²mero, de l¡¯any 2013, encara que la seua distribuci¨® es deu haver endarrerit una mica. En tot cas, mant¨¦ els prop¨°sits dels n¨²meros anteriors, que es podrien resumir en l¡¯encomiable voluntat d¡¯arribar a un consens pacificador que servesca de base per a una recuperaci¨® efectiva de l¡¯¨²s social de la nostra llengua, i que alhora la destaque com a signe d¡¯identitat determinant dels valencians.

Aquesta voluntat se centra sobretot en dos punts: en primer lloc, es tracta de superar la manipulaci¨® pol¨ªtica del valenci¨¤, que l¡¯ha convertit en arma d¡¯una batalla de s¨ªmbols i en causa d¡¯enfrontaments socials, i que frena la seua acceptaci¨® com el que tota llengua ¨¦s: un instrument de comunicaci¨® que connecta i relliga la societat que l¡¯usa; en segon, s¡¯impulsa un model de valenci¨¤ que siga identificable per l¡¯usuari com a propi i que no genere rebuigs innecessaris. En aix¨°, pren posici¨® en un debat que va agafar vol als anys 80, quan aparegueren, a Val¨¨ncia i en valenci¨¤, els primers mitjans de comunicaci¨® amb vocaci¨® d¡¯arribar a un p¨²blic majoritari, despr¨¦s de d¨¨cades de patiments catacumbals. Llavors va saltar de sobte a la vista que el model ling¨¹¨ªstic que segu¨ªem era inviable sense modificacions. A les acaballes del franquisme s¡¯havia posat de moda una expressi¨® ling¨¹¨ªstica hiperculta, extremament artificiosa i deliberadament ex¨°tica, que servia de compensaci¨® a l¡¯asf¨ªxia del gueto en qu¨¨ els escriptors en valenci¨¤ malvivien i tamb¨¦ de v¨¤lvula d¡¯escapament per a l¡¯autoodi inconf¨¦s de molts valencianistes davant la seua pr¨°pia llengua maltractada. Escriure en un valenci¨¤ rutilant i incomprensible era una manera d¡¯escapar a les dur¨ªssimes constriccions d¡¯una llengua marginada, que la majoria dels valencians mateixos desdenyaven com a in¨²til. Ara b¨¦, en aquell valenci¨¤ compensatori, ornamental i ex¨°tic es podien escriure poemes herm¨¨tics preciosos, sens dubte, per¨° no es podia fer ni r¨¤dio ni televisi¨®, per la senzilla ra¨® que no hi ha mans de veure un concurs o un serial de la tele fullejant cont¨ªnuament el diccionari. Aquest problema, ja ens el vam plantejar, modestament, els correctors i els redactors de El Temps, perqu¨¨ vol¨ªem escriure coses ¨²tils, per¨° el debat es va atiar amb l¡¯aparici¨® de Canal 9. En aquells anys, gent com Josep Lacreu i Toni Moll¨¤ digueren coses molt sensates, per¨° no tothom s¡¯ho va prendre b¨¦. En resum, s¡¯assenyalava una q¨¹esti¨® fonamental: en totes les lleng¨¹es hi ha difer¨¨ncies entre el discurs p¨²blic, que est¨¤ estandaritzat, i el que la gent efectivament parla en tal poble o tal altre, per¨° aquestes difer¨¨ncies no poden ser tan grans que a la gent li coste de recon¨¦ixer com a pr¨°pia la llengua en qu¨¨ els seus propis mitjans se li adrecen. Aix¨° ¨¦s de sentit com¨², o de trellat.

Una llengua no ¨¦s un s¨ªmbol, sin¨® un instrument per a entendre¡¯s

Una altra cosa ¨¦s que en l¡¯esfor? per a adequar l¡¯est¨¤ndard als usos col¡¤loquials s¡¯arribe a una fragmentaci¨® exagerada que nom¨¦s servesca per a multiplicar les grafies locals, el desconcert i la confusi¨®. Precisament perqu¨¨ una llengua no ¨¦s un s¨ªmbol, sin¨® un instrument per a entendre¡¯s, el sentit de la mesura tamb¨¦ ha de formar part del trellat. Siga com vulga, les reflexions d¡¯Aula de Lletres Valencianes s¡¯inscriuen dins d¡¯una llarga tradici¨® de debats. Per aix¨°, he de dir que m¡¯estranya que una revista com aquesta, que pren una posici¨® molt clara (la de l¡¯adequaci¨®, per dir-ho aix¨ª, de la llengua a la parla) dins d¡¯un debat complex, no genere m¨¦s pol¨¨mica, perqu¨¨ parlem d¡¯un assumpte seri¨®s en qu¨¨ la discussi¨® pot ser aclaridora, i els redactors de la revista aspiren a fer que ho siga. Encara m¡¯estranya m¨¦s que no la genere la seua aposta pel consens superador de disputes en una q¨¹esti¨®, la de la llengua, molt enverinada encara avui. Quan recordar la simple evid¨¨ncia que el valenci¨¤ i el catal¨¤ s¨®n el mateix idioma provoca les reaccions acostumades, cal concloure que el tema ¨¦s conflictiu. I quan un tema ¨¦s conflictiu, solen predominar les veus que defensen les opcions extremes, i aquestes veus no perdonen els qui intenten superar o simplement civilitzar el conflicte. Els heralds dels dos b¨¤ndols, a l¡¯un¨ªson, els consideraran tra?dors o covards, o les dos coses. Per¨° hi ha un s¨ªmptoma pitjor que el de rebre trompades per tots els costats: ¨¦s el de no rebre cap resposta. Llavors, o b¨¦ s¡¯ha tocat una ferida tan oberta que ning¨² gosa badar boca, o b¨¦ es parla d¡¯una q¨¹esti¨® que, en el fons, ja no importa a ning¨².

Crec que qualsevol proposta que pretenga desintoxicar el valenci¨¤ i reconvertir-lo en una llengua d¡¯¨²s ampli que els valencians identifiquen com a pr¨°pia mereix ser escoltada i discutida. Trobe raonables, per exemple, els punts de vista que expressa el director de la revista, Abelard Saragoss¨¤, en l¡¯article que publica en aquest n¨²mero, per¨° no em pareixen en absolut exempts de cr¨ªtica. Crec que fa una lectura massa plana de les estad¨ªstiques que inclou; que no jerarquitza del tot b¨¦ les causes de la situaci¨® actual; que mitifica en exc¨¦s la prosa period¨ªstica dels anys 30 (els articles de Carles Salvador o de Joaquim Reig eren mod¨¨lics, sens dubte; per¨° les vacil¡¤lacions i les in¨¨pcies provocades per la inseguretat salten a la vista en la majoria dels escrivents d¡¯aquells anys), i que les seues apreciacions sociopol¨ªtiques, certament benintencionades, pequen d¡¯ing¨¨nues. Per descomptat, accepte que puc anar molt equivocat en tot. Caldria parlar-ne. Si la societat valenciana -o almenys bona part d¡¯ella-, de veres vol que augmente l¡¯¨²s del valenci¨¤; si algun dia tenim un govern disposat a alguna cosa m¨¦s que a fer declaracions ret¨°riques completament buides sobre la llengua, o si recuperem una r¨¤dio i una televisi¨® p¨²bliques en valenci¨¤, n¡¯haur¨ªem de parlar molt, de tot aix¨°.