La llum i la paraula

Joan Navarro ¨¦s un dels poetes de l¡¯anomenada generaci¨® dels setanta m¨¦s singulars, perqu¨¨ el seu univers particular¨ªssim est¨¤ travessat pel filaberqu¨ª de la filosofia, i actualment ¨¦s un dels m¨¦s actius, no l¡¯¨²nic, ¨¦s clar. Des del 2008, posem per cas, ha publicat cinc poemaris i unes quantes traduccions de poetes brasilers tant al castell¨¤ com al catal¨¤. A m¨¦s de mantenir viva des del 1999 una revista electr¨°nica, S¨¨rieAlfa. Art i literatura, en qu¨¨ a hores d¡¯ara han publicat un nombre rellevant de poetes de lleng¨¹es ben diverses. ?s una modesta ONU de la poesia, que ofereix un viatge de doble direcci¨®: A banda de les lleng¨¹es m¨¦s habituals, hi trobarem poetes bascos, suecs, hongaresos, danesos, croats, occitans¡­ El m¨®n americ¨¤ tamb¨¦ t¨¦ una recepci¨® important tant pel que fa a pa?sos com pel que fa a lleng¨¹es.

Com es veu en la revista, una de les constants de Navarro ¨¦s la recerca permanent del transvasament profund entre les diverses arts, sobretot la pintura, ja que per al poeta totes les arts estan lligades segurament per l¡¯arrel, operen sobre la mateixa mat¨¨ria primera, el m¨®n, sovint fosc, ca¨°tic i m¨²ltiple, i es trobem amb el mateix dilema: com abocar-lo o transformar-lo imaginativament en art. El di¨¤leg amb la pintura en Navarro ha estat una constant des que public¨¤ amb Pere Salinas Atlas (Correspond¨¨ncia 2005-2004), l¡¯¨²ltima manifestaci¨® de la qual s¡¯ha tradu?t de nou en un llibre, que funciona com un doble espill, en qu¨¨ els poemes i la pintura s¡¯interroguen i s¡¯il¡¤luminen m¨²tuament. El darrer di¨¤leg entre el poeta i el pintor ha estat batejat amb el nom d¡¯O: llibre d¡¯hores. Bellament editat per Edicions 96. De l¡¯abstracci¨® o l¨ªnies i fondos de colors sorgeixen contorns lleugerament figuratius. Per tant, la inquietud o misteri i la insinuaci¨® planen en les pintures a partir de les quals Joan Navarro crea un univers imaginatiu en plena sintonia amb les ¨¤nsies i els abismes del pintor. Amb una dicci¨® depurada i mil¡¤limetrada aconsegueix una poesia d¡¯una alta qualitat en qu¨¨ estira i fa cr¨¦ixer l¡¯univers que apam¨¤ amb m¨¦s precisi¨® a partir de Magrana i que an¨¤ una mica m¨¦s enll¨¤ amb el despullament, jo diria despossessi¨®, de vegades extrem del llenguatge, cosit sobretot amb frases curtes, nominatives, que descriuen accions o enumeren, acumulen o juxtaposen material divers i imatges que comprimeixen c¨¤psules de pensament. La vocal del t¨ªtol i la resta evoquen un itinerari circular i un univers natural, primigeni: ¡°Baixar al pou humit (¡­) En l¡¯estan?a viuda: On la primera volta. All¨ª. Amb l¡¯esplendor imperceptible de les llavors¡±. Per despr¨¦s, refer el ¡°dibuix, repetir-lo¡± i perfilar ¡°el peix que remunta el riu de la llum¡±. ?s la represa constant de la paraula i de la vida, de la interrogaci¨® incisiva i de la persecuci¨® de la llum, tot i que es puga apagar.

L¡¯altre llibre que comentem ¨¦s El plom de l¡¯ham, guanyador de l¡¯¨²ltim premi Ausi¨¤s March de Gandia. Tot i que recull material al¡¤luvi¨®, ja que s¨®n poemes sorgits amb finalitats i tem¨¤tiques ben variades i al llarg d¡¯un per¨ªode ampli de temps, el to ¨¦s totalment homogeni, travessat per motius i imatges que s¨®n marca del poeta. I ofereix un recorregut po¨¨tic que s¡¯ha de valorar. D¡¯entrada, cal destacar dos punts que el diferencien, per exemple d¡¯A deslloc, per la recuperaci¨® en alguns moments del vers i de l¡¯estrofa. En segon lloc, pel fet que els poemes sorgeixen al voltant d¡¯un tema o refer¨¨ncia m¨¦s o menys concret, la sensaci¨® d¡¯hermetisme de textos anteriors es redueix. Si em permeteu el joc: si sovint els seus poemes esdevenen flotants ¡ªtot evocant Celan¡ª a la recerca d¡¯un ancoratge; ara, semblen tenir-ne almenys un, i per m¨ªnim que siga pot orientar el lector.

La poesia de Navarro es mou en una gal¨¤xia on es barregen el substrat intemporal, les cultures antigues i les modernes

La poesia de Navarro demana que la situem m¨¦s enll¨¤ d¡¯una visi¨® hist¨°rica, perqu¨¨ es mou en una gal¨¤xia personal on es barregen el substrat intemporal, les cultures antigues i les modernes, el m¨®n occidental i l¡¯oriental. Aix¨° li permet una geografia vision¨¤ria o imaginativa en qu¨¨ tot ¨¦s possible, on els diferents ¨¤mbits es barregen, com ara que les estrelles siguen subterr¨¤nies. ?s una l¨ªrica que enlla?a contraris i ens fascina amb els materials opacs, l¨ªquids i minerals, com tota mena d¡¯elements de la bot¨¤nica i de la zoologia. ?s una perspectiva est¨¤tica i alhora en pura transformaci¨® (¡°No hi ha dist¨¤ncia entre les dist¨¤ncies¡±). Al seu costat trobem les manifestacions refinades i sumptuoses o de gamma cultural alta. Fa la impressi¨® que no estem tant davant de mons oposats, sin¨® que m¨¦s aviat aquests mons ¨¦s complementen i es fonen. Aix¨ª, quant al tema de la identitat ocorre el mateix: ¡°Anne: s¨®c tu que s¨®c jo¡±. Ell, jo-tu del poema, ¨¦s tot alhora: el lle¨® i l¡¯unicorn, l¡¯ordit i la trama. ?s una poesia de transfiguraci¨® constat, que es consumeix, es crema i renaix de les cendra amb nova llum a la recerca de m¨¦s llum, que persegueix ¡°beure la llum i en ¨¦sser llum¡±, ¡°un nou recinte on habitar el dia¡±. Un periple, s¡¯ha de dir, que tradueix ¡°el bucle de la vida que muda per ser vida, un bri de l¡¯univers¡±. Un viatge que ens transfigura en somni, un somni que no fuig de la ru?na, per¨° en la degradaci¨® de les coses naturals hi ha un espai per al tr¨¤nsit de la llum, per a ascendir i mirar les fites fonamentals, com ara ¡°el vol des de la llum cap a la llum primera¡±. El periple de la recerca cont¨¦ el germen de la imperfecci¨®, la perfecci¨® mai no ¨¦s possible ni cap soluci¨® ¨¦s estable: tot du el germen de la contaminaci¨®. Per aix¨°, les veus de la poesia de Navarro cerquen la llum darrere de la llum, graten m¨¦s enll¨¤ de l¡¯indicible, van a les palpentes: ¡°Nom¨¦s si busque, s¨®c veu, s¨®c¡±.

?s ben manifest que l¡¯opci¨® est¨¨tica triada per Navarro siga de lectura c¨°moda, lleugera, per¨° el que ¨¦s realment important ¨¦s la voluntat, per damunt de tot, de fer una obraaltament art¨ªstica i explorar un univers complex, dens, capit d¡¯idees i emocions. I aix¨° ¨¦s compta a la llarga: solidesa i amplitud.