Llegir en valenci¨¤ m¨¦s enll¨¤ de t¨°pics

Si els aforismes s¨®n tots falsos i triomfen ¨¦s perqu¨¨ no saben de matisos. La veritat ¨Co la realitat¨C sempre ¨¦s m¨¦s complexa i inc¨°moda. Aix¨ª doncs, no ¨¦s estrany que feren fortuna les paraules del molt liberal i purit¨¤ Daniel Defoe en el seu A vindication of the press. El periodista angl¨¦s deia, molt solemnement, que ¡°the best support of an arbitrary power is undoubtedly ignorance¡±. La posterioritat ho ha aplaudit fins a l¡¯erosi¨®. I ho ha repetit, tamb¨¦. La ignor¨¤ncia ens fa manipulables, perqu¨¨ saber ¨¦s poder i all¨° que es desconeix, simplement, es pateix. Tot aix¨° ¨¦s tan cert com que al terme boir¨®s d¡¯ignor¨¤ncia, tradicionalment, se li ha oposat el no menys boir¨®s de lectura, simbolitzada en el llibre obert, sin¨°nim etern de saviesa, de virtut. La imatge, sacralitzada, ha recorregut ¨¨poques i discursos.

?s per aix¨° que a aquesta altura de la pel¡¤l¨ªcula tampoc no ens meravella molt que, quan parlem de la lectura al Pa¨ªs Valenci¨¤, i concretament de la lectura en valenci¨¤, les an¨¤lisis coincidisquen a recordar la immin¨¨ncia de l¡¯apocalipsi lector i del col¡¤lapse cultural. El problema ¨¦s que, a banda que predicar l¡¯apocalipsi no l¡¯allunya, aquestes conclusions reincideixen en els llocs comuns i en la falta de matisos. Perqu¨¨ tot no ¨¦s tan f¨¤cil.

La situaci¨® de la lectura en valenci¨¤ al Pa¨ªs Valenci¨¤ ¨¦s, a hores d¡¯ara, molt prec¨¤ria; i fomentar-la ¨¦s requisit de superviv¨¨ncia. Negar-ho seria obviar una realitat clamorosa. El debat, per¨°, arriba en definir el concepte de lectura, i fixar les condicions del seu foment. Normalment, quan plorem els raqu¨ªtics ¨ªndex de lectura en la llengua del pa¨ªs, no ens adonem que el que planyem ¨¦s la poca lectura habitual de literatura ¨Cnovel¡¤les, per a ser m¨¦s concret¨C en paper, ¨¦s a dir, el prototip tradicional de ¡°lectura¡± que enquestes i aforismes com el d¡¯abans han sacralitzat fins ara mateix. I no, ni la lectura ¨¦s l¡¯¨²nica font de cultura ni la novel¡¤la l¡¯¨²nica font de lectura.

¡°El problema ¨¦s que confonem lectura amb lectura de llibre, i principalment literari. El 2015 parlem d¡¯una altra lectura¡±, diu Gemma Lluch, professora de la UV i una de les principals expertes del pa¨ªs en el foment lector. Aquesta ¡°altra lectura¡±, per cert, va m¨¦s enll¨¤ del paper: pantalles, cartells o, fins i tot, envasos dels productes del supermercat. ?s per aix¨° que Lluch no ho dubta: ¡°el que cal s¨®n pol¨ªtiques de lectura, que no es fan nom¨¦s a l¡¯escola, sin¨® a la societat en general. Des de la Generalitat, els ajuntaments o les empreses p¨²bliques. Si hi haguera aquestes pol¨ªtiques la gent valoraria la paraula escrita¡±.

No cal dir que aix¨°, a hores d¡¯ara, ¨¦s molt complicat. ¡°La Generalitat no fa res¡±, afirma, ¡°i sense unes pol¨ªtiques de lectura en general, aquestes no es poden diversificar despr¨¦s en altres tipus de textos, com els llibres de literatura¡±. Tot plegat, no es tracta de projectes ¡°d¡¯un dia per a l¡¯altre¡±, sin¨® d¡¯iniciatives que demanen un disseny, uns ¡°estudis previs de quins tipus de textos hi ha, quines necessitats o quin tipus de poblaci¨®, cosa que no s¡¯ha fet ni es fa ara¡±. En el cas del valenci¨¤, ¡°haur¨ªem de veure quins textos tenim, no nom¨¦s llibres, tamb¨¦ blogs, diaris, revistes, webs... I tamb¨¦ quina gent. Amb la gent gran, per exemple, es podrien dur a terme moltes pol¨ªtiques, com l¡¯alfabetitzaci¨® en valenci¨¤, que es podria fer en un any; amb els pares, programes orientats a ensenyar a fer llegir els fills, a triar-los lectures. D¡¯accions, n¡¯hi ha moltes, per¨° s¡¯ha de pensar de manera global¡±.

La pregunta que ja rondava acaba imposant-se: per qu¨¨ no sentim parlar molt de tot aix¨°? ¡°No ¨¦s el mateix fer promoci¨® de la lectura que promoci¨® de la ind¨²stria del llibre valenci¨¤ o dels seus escriptors. El problema ¨¦s que els ¨²nics que fan promoci¨® de la lectura s¨®n els editors¡±. Ho diu i ho repensa uns segons, com si buscara alguna cosa m¨¦s: ¡°b¨¦, els editors, els professors i els ciutadans que volen¡±. La resta, el desert. O el desert i Defoe: ¡°¨¦s que hi ha molta gent interessada en el fet que la gent no llija, perqu¨¨ no llegir significa no estar informat i ser f¨¤cilment manipulable¡±.

Lluch, en el fons, recorda una evid¨¨ncia. Amb la instituci¨® p¨²blica atrinxerada en l¡¯immobilisme ¨Cuniversitat, biblioteques i teatres a banda¨C, el refugi del gros de la promoci¨® lectora, a hores d¡¯ara, s¨®n els editors. Aquests, despr¨¦s de la reestructuraci¨® que el sector ha viscut en els ¨²ltims temps, proven d¡¯esborrar tot rastre d¡¯un pessimisme que sempre fou in¨²til.

I ¨¦s que a banda de perennes dificultats, hi ha dades que cal tenir en compte. En el complet estudi que presentava l¡¯any passat la Federaci¨®n de Gremios de Editores, H¨¢bitos de lectura y compra de libros en Espa?a en 2012, que ja anava m¨¦s enll¨¤ del paper, el cas de la lectura en valenci¨¤ convidava a la reflexi¨®. Si b¨¦ l¡¯¨ªndex de lectura habitual s¡¯acostava a un dram¨¤tic 3 %, el de la lectura ocasional augmentava fins al 39,5 %. En un pa¨ªs com el valenci¨¤, amb les conegudes car¨¨ncies comunicatives, institucionals i privades, aquesta dada donava ¨¤nim als optimistes. Entre les seues files, n¡¯hi ha ara mateix d¡¯urbans i desenfadats, com els editors de Drassana o Sembra Llibres, que l¡¯altre dia es reivindicaven a l¡¯altra riba de la trag¨¨dia, mentre recordaven que mai no hi havia hagut tanta poblaci¨® alfabetitzada en valenci¨¤.

Un optimisme necessari i gens ingenu, per¨° incapa? d¡¯amagar les particularitats d¡¯un sector que nom¨¦s t¨¦ un pulm¨® raonablement sa, i ¨¦s l¡¯escola. No debades, actualment ¨¦s en les aules on trobem els consumidors m¨¦s importants de literatura en valenci¨¤, i ha estat all¨¤ on ha crescut el gros de la ciutadania alfabetitzada en valenci¨¤. Tamb¨¦ la que ara ocupa llocs de responsabilitat dins del m¨®n cultural del pa¨ªs. ¡°M¡¯enorgulleix pert¨¤nyer a una de les primeres generacions que han pogut rebre l¡¯educaci¨® en valenci¨¤ amb una certa normalitat i que, en conseq¨¹¨¨ncia, ha tingut acc¨¦s a la lectura en valenci¨¤ com una opci¨® m¨¦s¡±. Ho diu Gon?al L¨®pez Pampl¨®, el jove director literari de Bromera, una de les naus capitanes editorials valencianes, responsable d¡¯algunes de les iniciatives m¨¦s importants per al foment de la lectura de qu¨¨ hem gaudit ¨²ltimament.

Un home que sap de qu¨¨ parla, doncs: ¡°¨¦s indispensable que la lectura en valenci¨¤ es nodrisca dels lectors en edat escolar. Altrament, estar¨ªem perduts. El repte ¨¦s aconseguir que lligen fora de les obligacions acad¨¨miques i que aix¨° es convertisca en un h¨¤bit durant l¡¯adolesc¨¨ncia i l¡¯edat adulta¡±. Com es pot fer? Ell apunta al futur. I hi confia: ¡°estic conven?ut que a mesura que m¨¦s gent passe per l¡¯escola valenciana, a mesura que la llengua estiga m¨¦s present en Internet, a mesura que recuperem mitjans de comunicaci¨®, creixer¨¤ el nombre de lectors¡±.

L¡¯¨²ltim recordatori de Pampl¨® ¨¦s pertinent. Internet, un oasi engany¨®s, contrasta amb els mitjans tradicionals. De fet, el Pa¨ªs Valenci¨¤ ¨¦s un cas especial a Europa: l¡¯¨²nic que compta amb milions de parlants d¡¯una llengua sense televisi¨® ni r¨¤dio p¨²bliques, ni cap diari en paper de gran tiratge. Mancances que afecten tamb¨¦ la promoci¨® lectora. Ho sap b¨¦ Eugeni Alemany, el potencial Gran Wyoming d¡¯aquesta riba de la Mediterr¨¤nia. Showman a temps complet ¨Co quasi¨C, va treballar en una de les iniciatives audiovisuals m¨¦s elogiades pel que fa al foment de la lectura, en aquest cas la liter¨¤ria. Era ¡°Un pa¨ªs de llibre¡±, promogut ¨Csorpresa?¨C des del sector editorial, que, en la l¨ªnia de l¡°Aigua en cistella¡± de Reis Juan a R¨¤dioNou, dedicava cada cap¨ªtol a una obra i al seu autor, i que va creuar pantalles de televisor i d¡¯ordinador fins fa poc.

Ell, en certa manera, torna als or¨ªgens, a aquells que escriuen: ¡°un programa de TV o una campanya institucional no es fa per a disfressar les coses. La responsabilitat de fer novel¡¤les que enganxen o peguen l¡¯esclafit ¨¦s dels mateixos escriptors, no dels guionistes de TV ni dels pol¨ªtics¡±. No li¡¯n falta, de ra¨®, i ¨¦s que, malgrat tot, sempre necessitarem una primera paraula, i tamb¨¦, ¨¦s clar, tota aquella ¡°gent interessant que, en un pa¨ªs normal amb una televisi¨® normal, hagueren pogut funcionar no nom¨¦s com a escriptors, sin¨® tamb¨¦ com a tertulians, col¡¤laboradors, opinadors...¡±. En un pa¨ªs normal o simplement en un pa¨ªs amb institucions que promocionaren la lectura, escoles amb recursos i mitjans de comunicaci¨® p¨²blics i privats en una llengua que es vol viva. Al capdavall, ¨¦s una manera de veure un present m¨¦s agre que dol? i un futur que podem pensar com a possible. L¡¯alternativa, ja ho sabem, ¨¦s repetir que algun dia plogu¨¦ m¨¦s. I dedicar nous aforismes al pessimisme.