Una xifra

I aix¨° era tot? I, per a fer aix¨°, tanta celebraci¨®? Tant de resum i de balan?? Tanta impostura? ?rem al 2014 i ara som al 2015. Qu¨¨ ha canviat? Una xifra, nom¨¦s. El primer mat¨ª despr¨¦s de Reis, el primer dia de la resta de la meua vida, em vaig al?ar amb la sensaci¨® d¡¯haver eixit per fi d¡¯una atracci¨® de fira on, comprimit dins d¡¯un vag¨®, vas trobant-te, a velocitat de vertigen, figures grotesques, multicolors, de poli¨¨ster. Nadal, la festa m¨¦s postissa de totes, i la m¨¦s ensucrada d¡¯emocions. El s¨²mmum de l¡¯afectaci¨®. M¨¦s que dels tiberis ¡ªque tamb¨¦¡ª, un acaba fins al coll de tanta pacotilla sensiblera. Hi ha cap tortura m¨¦s subtil que haver de sentir nadales al teu voltant i no poder desapar¨¦ixer? No ¨¦s, aix¨°, un intent d¡¯asf¨ªxia? S¨®c l¡¯¨²nic que ho creu? S¨®c boig? Tan sol estic, al m¨®n? En les escletxes de temps entre el muntatge de joguets i els ¨¤pats, per¨°, un intenta refer-se, desconnectar. Llegint, per exemple. M¡¯havia imposat llegir algun llibre de publicaci¨® recent. Entre les incomptables llistes que s¡¯han fet dels millors llibres de l¡¯any, vaig triar dues novel¡¤les que han sigut la sensaci¨® ¡ªen vendes i en una part de la cr¨ªtica¡ª del 2014.

La primera, estrangera, competentment editada i tradu?da, ha colpit l¡¯¨¤nima de molts lectors; l¡¯altra, aut¨°ctona, ha consolidat un nom encimbellat pel boca-orella. Uf! No dir¨¦ t¨ªtols, ni noms, per¨° m¡¯han semblat, tant l¡¯una com l¡¯altra, dos bunyols plens d¡¯aire, inconsistents. Ho puc dir, aix¨°? Puc opinar-hi? Puc ser sincer? Ambdues m¡¯han fet sentir com quan alg¨² amb mal al¨¦ et conta mil¡¤lim¨¨tricament tot el que fa des que s¡¯al?a de bon mat¨ª fins que s¡¯enllita a la nit. Com quan un grup d¡¯adults entaulats canten, ebris, una nadala infinita. Impossible acabar aquestes novel¡¤les, cada una per motius diferents. Com els banquets de Nadal. En canvi, tot d¨¦u les ha llegides i tot d¨¦u les elogia. S¨®c jo, el problema? Quin coi de gust tinc, que no suporte segons quines coses, que no coincidisc amb ning¨²? Sempre, des que era infant, he anat pel cam¨ª abrupte, per on casca el sol, sense companyia. S¨®c un opositor permanent. Els partits que vote mai no guanyen les eleccions. Els llibres que m¡¯agraden mai no s¨®n els m¨¦s llegits. Les pel¡¤l¨ªcules que estime mai no s¨®n taquilleres. No puc ja refiar-me de les recomanacions de ning¨², ni puc ¡ªi aix¨° ¨¦s m¨¦s greu¡ª recomanar res a ning¨². A quina mala hora vaig aconsellar uns coneguts que no es perderen Amour, de Haneke, per a mi una obra mestra.

Encara en fan befa, els desgraciats, quan em veuen. Fa uns mesos, al meu poble, vaig veure mitja obra de teatre on el dramaturg amb m¨¦s ¨¨xit del Pa¨ªs Valenci¨¤ es descollonava, amb tota la mala llet del m¨®n, dels qui ens interessen les pel¡¤l¨ªcules de Tarkovski. Ell, imagine, deu preferir ¡ªcom tant¨ªssima gent¡ª les teles¨¨ries, que a mi m¡¯adormen. Els qui tenim un gust diferent, fins i tot antag¨°nic, de l¡¯esmentat dramaturg d¡¯¨¨xit, tenim un gust diferent, fins i tot antag¨°nic, d¡¯ell, o simplement som uns pedants, com el mateix dramaturg d¡¯¨¨xit suggereix? S¨®c un pedant i no en s¨®c conscient? Si ¨¦s aix¨ª, voldria deixar de ser-ho. Em cauen fatal, els pedants. Qu¨¨ he de fer? Canviar de gust? Dir, per exemple, que ja no m¡¯agrada Tarkovski, ni Haneke, i elogiar, per exemple, Spielberg? Uf! No puc. No el suporte, l¡¯Spielberg. El trobe tan ensucrat com les festes de Nadal. Est¨¨ticament, s¨®c diab¨¨tic: fuig del sucre. D¡¯altra banda, sempre em fa la impressi¨® que els c¨¤nons art¨ªstics oficials ¡ªels que figuren als museus i en els llibres d¡¯hist¨°ria¡ª s¨®n injustos, massa influ?ts per la mistificaci¨® d¡¯alguns autors amb llegenda incorporada i no tant per la qualitat intr¨ªnseca de les obres. I si es tracta de temps recents o, directament, de l¡¯actualitat, la manca de just¨ªcia em pareix monumental. No dir¨¦ noms, ni t¨ªtols, per¨°, com a consumidor devot de cultura, trobe una estafa que s¡¯enaltisquen certs bunyols i es fa?a ombra o es practique desimboltament la indifer¨¨ncia sobre creadors exempts de m¨¤rqueting o de llegenda, per¨° amb un m¨®n propi profund i ple d¡¯enigmes. Aquest ¡ªper a mi¡ª desajust s¡¯ha produ?t durant el 2014 i es produir¨¤, no en tinc cap dubte, al llarg del 2015. No ha canviat res. Nom¨¦s una xifra.