D¡¯Atenes a la Malva-rosa

El triomf de Syriza a les eleccions gregues de diumenge passat ha ressonat a tot Europa, especialment a la part meridional del continent, m¨¦s estropellada per la crisi. ?s normal que siga aix¨ª. Encara que Syriza no haja arribat a la majoria absoluta i necessite recolzar-se en un soci inesperat ¨Calmenys vist des d¡¯ac¨ª- i encara que els seu l¨ªder Alexis Tsipras haja moderat el discurs i, respecte a la Uni¨® Europea, parle m¨¦s de negociaci¨® que de ruptura. Tot i aix¨ª, la seua vict¨°ria ¨¦s contundent i els defensors de l¡¯austeritat a peu i a cavall com a recepta ¨²nica davant la crisi saben que es trobaran davant d¡¯un adversari dif¨ªcil, perqu¨¨ el deute grec, a hores d¡¯ara, ¨¦s immens i immanejable.

Que a Espanya aquesta vict¨°ria tamb¨¦ t¨¦ repercussions no ¨¦s cap secret, i un euf¨°ric Pablo Iglesias es va dedicar a recordar-ho l¡¯endem¨¤, justament a Val¨¨ncia, amb un tic tac percudient i molt amena?ador per a les orelles de segons qui. Aix¨° tamb¨¦ era d¡¯esperar. El govern del PP s¡¯ha dedicat a esmombar als quatre vents que ja hem eixit de la crisi i ens espera un futur de color de rosa, i ¨¦s cert que alguns indicis de recuperaci¨® semblen s¨°lids, per¨° tamb¨¦ pareix que una taxa tremenda d¡¯atur continuar¨¤ acompanyant-nos molt de temps i que el poder adquisitiu de la gent no deixa de disminuir, perqu¨¨ els llocs de treball existents s¨®n cada volta m¨¦s precaris. Sobretot hi ha el fet que, sense arribar a les exorbitades xifres gregues, el deute espanyol ¨¦s excessiu. Potser l¡¯economia va millor ¨Ci caldria mirar-s¡¯ho amb calma-, per¨° no va b¨¦, i aquesta ¨¦s la percepci¨® general. D¡¯altra banda, a Espanya hi ha un partit, Podemos, que mant¨¦ relacions amistoses i punts de contacte clars amb Syriza, i al qual les enquestes pronostiquen un avan? espectacular, ara com ara. Finalment, el 2015 ser¨¤ un any d¡¯eleccions a tot l¡¯Estat. Hi haur¨¤, de segur, eleccions municipals i auton¨°miques (que al Pa¨ªs Valenci¨¤ poden ser decisives) i, en dates diferents, les andaluses i les catalanes (que alguns partits plantejaran com a plebiscit¨¤ries), i tamb¨¦ podria haver-hi eleccions generals (i, si no, a comen?ament del 2016, que tampoc queda lluny). ?s molt de tr¨¤fec i hi ha molta expectaci¨®, perqu¨¨ tamb¨¦ hi ha molt en joc. En realitat, ja vivim en plena campanya electoral, i les eleccions gregues en s¨®n un argument m¨¦s.

Avui, en clau electoral, el sobiranisme i el PP es necessiten m¨²tuament

No pot estranyar, doncs, que en la convenci¨® del PP que tingu¨¦ lloc a Madrid la setmana passada, el president Rajoy i els seus adl¨¤ters dispararen les bateries pesants contra Podemos. ?s segur que la c¨²pula del PP observar¨¤ amb lupa la pol¨ªtica grega les relacions entre el nou govern grec i Brussel¡¤les i interpretar¨¤ el que passe o deixe de passar de la pitjor manera possible, a fi de convertir-ho en munici¨® electoral. Mentre l¡¯economia espanyola no done s¨ªmptomes m¨¦s convincents de vitalitat i mentre els esc¨¤ndols de corrupci¨® continuen erosionant la imatge del PP, el possible creixement de Podemos podria costar-li el govern. Per aix¨°, ara ¨¦s aquesta for?a pol¨ªtica, molt m¨¦s que el PSOE, la pe?a a abatre, i l¡¯energia que gasten a demonitzar-lo ¨¦s descomunal.

Amb tot, cal recordar que Rajoy va reservar una part de la seua artilleria per a batre un altre front: el del sobiranisme catal¨¤. I aix¨° tamb¨¦ s¡¯ent¨¦n. S¡¯ha dit i repetit que la contum¨¤cia monol¨ªtica del PP (berroque?a, n¡¯ha dit alg¨²) beneficia el sobiranisme, perqu¨¨ crispa i radicalitza la ciutadania catalana, per¨° no ¨¦s menys cert que el creixement del sobiranisme beneficia el PP, perqu¨¨ revigoritza conformitats molt fondes del seu electorat. Al cap i a la fi, ning¨² com aquest partit si el que es tracta ¨¦s de defensar la sacrosanta unitat d¡¯Espanya. Avui, en clau electoral, el sobiranisme i el PP es necessiten m¨²tuament.

Per¨° hi ha m¨¦s que c¨¤lcul electoral en tot aix¨°. De la mateixa manera que el discurs de Podemos representa una esmena a la totalitat de la recepta econ¨°mica del PP per a eixir de la crisi (una austeritat a c¨¤rrec exclusiu de les classes subalternes), el sobiranisme catal¨¤ posa en q¨¹esti¨® un altre punt clau de la seua agenda: la recentralitzaci¨® de l¡¯Estat. Una recentralitzaci¨® activa en el terreny econ¨°mic (al capdavall, les autonomies s¨®n les que han hagut de patir les retallades m¨¦s brutals) i en el cultural (la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica dels ¨²ltims anys a les Balears, Val¨¨ncia i la franja catalanoparlant d¡¯Arag¨® n¡¯¨¦s un bon exemple). Un soci¨°leg de la talla i la lucidesa de Rafael-Llu¨ªs Ninyoles li ho explicava molt b¨¦ a Toni Moll¨¤ en una entrevista publicada en l¡¯¨²ltim n¨²mero de L¡¯Espill: ¡°El nacionalisme espanyol no sols s¡¯ha mantingut indemne sin¨® que s¡¯ha radicalitzat. Amb la transterritorialitat i l¡¯obertura a l¡¯exterior, ha hagut de reparar i refor?ar la cohesi¨® interna i endurir, de portes endins, la recentralitzaci¨® de l¡¯estat mitjan?ant un nou nacionalisme ¡°cosmopolita i modern¡±, estranyament oposat a la diversitat dels pobles i als valors del ¡°pluralisme¡± com a base de la conviv¨¨ncia democr¨¤tica.¡±

?s una descripci¨® breu, ajustada i exacta. La uniformaci¨® social i la renacionalitzaci¨® de l¡¯estat s¨®n la recepta del PP davant dels reptes culturals de la globalitzaci¨®, de la mateixa manera que la liberalitzaci¨® financera i laboral n¡¯¨¦s l¡¯econ¨°mica. S¨®n receptes probablement equivocades, per¨° les defensen a ultran?a. El sobiranisme catal¨¤ i l¡¯auge de Podemos s¨®n per ara els signes m¨¦s evidents que aquesta agenda provoca m¨¦s oposici¨® de l¡¯esperada. Per aix¨°, cal suposar que en les pr¨°ximes eleccions valencianes, el PP intentar¨¤ convertir Pablo Iglesias en un aterridor espantaocells i que tamb¨¦ s¡¯esgolar¨¤ cridant contra les maldats del sobiranisme catal¨¤ (tot i que aquest no siga el nostre debat. A Val¨¨ncia, els sobiranistes no s¨®n ni quatre gats). ?s el seu joc. El que el ciutad¨¤ haur¨¤ de preguntar-se, en canvi, ¨¦s si val la pena o no votar a un partit enfangat en la corrupci¨®, dilapidador, inefica?, centralista, insensible a la nostra llengua i cultura, incuri¨®s amb el patrimoni, liquidador del sistema bancari local i gran promotor de deutes. Aquest ¨¦s un altre tema.