Glosadors

Gabriel Garc¨ªa M¨¢rquez va intentar durant un any fer un bolero amb Manzanero, sense ¨¨xit. Va dir que ¨¦s de les coses m¨¦s dif¨ªcils: sintetitzar en cinc o sis l¨ªnies tot el que el bolero cont¨¦; intent, tamb¨¦ frustrat, que va repetir amb Silvio Rodr¨ªguez. Efectivament, la capacitat de condensar en pocs versos no ¨¦s gens f¨¤cil i, paradoxalment, no s¨®n grans lletraferits, sin¨® persones corrents, els qui en s¨®n mestres. Hi ha qui domina la condensaci¨® amb una habilitat ben especial: la improvisaci¨®. S¨®n els glosadors.

El diccionari diu que un glosador ¨¦s un "poeta popular de Mallorca i Menorca que compon, sovint d¡¯una manera improvisada, gloses i glosats". Actualment no ¨¦s exactament aix¨ª. Els glosadors de diferents indrets van acordar aquest nom per englobar els cantants illencs, catalans, valencians... Darrerament el tema ha tingut ress¨° en altres mitjans. D¡¯una banda, un llibre documentat (Pensar en vers. La can?¨® improvisada als pa?sos de la Mediterr¨¤nia, ed. Caramella) del valenci¨¤ Josep Vicent Frechina, que allarga la glosa fins al L¨ªban i Palestina, passant per Sardenya, Xipre, Malta o Creta. El llibre ¨¦s acompanyat d¡¯un CD que mostra tant l¡¯art de la improvisaci¨® po¨¨tica com moltes semblances de les l¨ªnies mel¨°diques entre diferents pa?sos. Cont¨¦ nombrosos exemples d¡¯aquests "decidores de repente", com diu l¡¯autor citant Joan Timoneda.

D¡¯altra banda, un documental amb tocs de ficci¨® f¨ªlmica, Glosadors, amb gui¨® i direcci¨® de Roser Teixid¨® i Jaume Fargas, que ha estat possible gr¨¤cies a l¡¯aportaci¨® de molta gent. El documental aprofita una trobada concurs de glosadors en un poble de Girona, i tra?a un fil narratiu a partir d¡¯uns estudiants que s¡¯apunten a un taller d¡¯estiu de glosa, a Barcelona, sota la direcci¨® de Mireia Mena. En el primer "combat", ¨¦s a dir, els estudiants dividits en dos grups i amb un tema a desenvolupar, en aquest cas la mar i la muntanya, comencen a incloure la picardia: "No nom¨¦s ¨¦s divertida / la platja amb la sorreta. / I de nit podem sortir / a ballar a la discoteca". Un xic respon: "La muntanya ¨¦s molt millor / Carlota, si et vols divertir / jo s¨¦ un lloc a dins del bosc / on podries ballar amb mi". I ella: "Us esteu equivocant. / No teniu pas la ra¨® / si tant voleu la muntanya / no hi ha noies en banyador". Interv¨¦ un tercer: "Ara us dir¨¦ una cosa / i ¨¦s que a mi ning¨² m¡¯enganya / si ajuntem aquest parell / cauran mars a la muntanya". Una interessant alternativa a les "converses" per m¨°bil. Rodat a Mallorca, Barcelona, el Delta d¡¯Ebre, hi podem veure un dels m¨¦s famosos glosadors mallorquins, Carolino, ja gran per¨° intacta l¡¯habilitat. Quan una noia el punxa: "La pr¨°xima farra la farem al teu enterro", li contesta: "Pensa que si a mi m¡¯enterren / aix¨° tampoc ser¨¤ tant / jo vindr¨¦ a embarassar-te / per obra de l¡¯Esperit Sant". Mireia du un raper a classe i improvisen la uni¨® dels dos estils provocant-lo: "I si es posa a improvisar / el mirar¨¦ des d¡¯una torre / no s¨¦ si se¡¯n sortir¨¤ / perqu¨¨ no ha portat la gorra". Maribel Serbera, de Mallorca, guanya la trobada de cantadors d¡¯Espolla (Girona) 2014. Aquesta ¨¦s la prova que ha de superar: cada mat¨ª du els fills a escola, que li pregunten per unes dones lleugeres de roba que hi ha al costat de la carretera. La cantant improvisa un emotiu roman? i ven?. Despr¨¦s de la presentaci¨® de la pel¡¤l¨ªcula en un centre del barri de Gr¨¤cia de Barcelona, pujaren glosadors i versolaris d¡¯Euskadi, que ens van divertir improvisant sobre diversos temes, entre els quals hi havia el protagonitzat per un basc i un catal¨¤. La prova: l¡¯un havia de ser Artur Mas i l¡¯altre Otegui i es trobaven a la pres¨®. Comen?¨¤ el catal¨¤ preguntant-li on eren els lavabos; i ja es poden fer una idea de la resta.

El documental, per raons de temps i de log¨ªstica, se centra m¨¦s a Mallorca i a Catalunya, per¨° no oblida el cant d¡¯estil valenci¨¤. El llibre, ¨¦s clar, pot abastar m¨¦s exemples i, com era d¡¯esperar, no hi falta el toc groller valenci¨¤ poc habitual en altres llocs. Frechina esmenta algunes corrandes entre les quals podem escollir aquesta de cantada per una dona a un home que es vanagloriava d¡¯haver-la pres: "M¡¯han dit que t¡¯has alabat / de tocar-me les mamelles. / M¨¦s m¡¯hauria d¡¯alabar jo / que t¡¯he fet el piu a estelles". Cant d¡¯estil valenci¨¤, sens dubte: un altre estil.