Rareses de fa 100 anys

Per una estranya llei de la compensaci¨® que, si no ¨¦s universal, s¨ª que actua sovint, els territoris amb una cultura institucional massa prec¨¤ria o desatesa solen produir una quantitat notable de personatges heterodoxos o com a m¨ªnim rars que, almenys, donen alegria, color i varietat a una vida cultural que, sense ells, patiria un raquitisme t¨°xic. I com que en ¨¤quest ¨¤mbit l¡¯ortod¨°xia sol ser sin¨°nim de rutina i d¡¯adotzenament, mentre que la raresa ¨¦s f¨¨rtil, el r¨¨dit d¡¯aquest mecanisme compensador pot ser afortunat, si alg¨² se n¡¯assabenta. El Pa¨ªs Valenci¨¤ n¡¯¨¦s un bon exemple. Especialment si escriu en la llengua del pa¨ªs, la pr¨¤ctica totalitat de la gent que ac¨ª es dedica a la cultura viu fora o en els marges mateixos de les institucions i els altaveus del ram i, aparentment, sembla que no existesquen. A m¨¦s, es dediquen a assumptes estranys: poesia herm¨¨tica o joglaresca, assagisme, teoria del discurs, socioling¨¹¨ªstica, filosofia anal¨ªtica, teoria de la literatura o de la m¨²sica, coses aix¨ª.

?s clar que tamb¨¦ entre els rars hi ha classes. N¡¯hi ha que tenen molt de talent. Joan Fuster va ser un dels escriptors m¨¦s heterodoxos ¨Cde qualsevol ortod¨°xia possible- que ha engendrat aquest pa¨ªs, i gr¨¤cies a les seues qualitats liter¨¤ries i intel¡¤lectuals va arribar a tindre molta influ¨¨ncia, com ¨¦s sabut, tot i que va jugar sempre a la contra. En un altre ¨¤mbit, tamb¨¦ ¨¦s altament heterodox ¨Ci rar com ell a soles- Josep Pal¨¤cios, que ¨¦s un grand¨ªssim escriptor i ell mateix s¡¯ha encarregat que no ho s¨¤pia quasi ning¨². Entre les generacions m¨¦s joves, alguna volta he escrit que el castellonenc Josep J. Conill ¨¦s un dels heterodoxos valencians que diu m¨¦s coses d¡¯inter¨¦s per p¨¤gina publicada, que ¨¦s un bon percentatge. Tampoc no ¨¦s gaire conegut, i en el seu cas no s¨¦ si ¨¦s perqu¨¨ ell ho vol o per les circumst¨¤ncies del context, que ¨¦s una manera discreta de referir-se a la penosa realitat que els escriptors en valenci¨¤ han de suportar un dia rere l¡¯altre. En tot cas, Conill ha publicat llibres de poemes i d¡¯aforismes molt interessants, a m¨¦s de treballs socioling¨¹¨ªstics potser m¨¦s interessants encara. Com que els rars es reconeixen entre ells, tamb¨¦ ha editat textos de Llu¨ªs Vicent Aracil i d¡¯un semidesconegut poeta castellonenc de comen?ament de segle, Maximili¨¤ Alloza. El 2012 en public¨¤ el primer volum de les obres completes, amb un estudi introductori extens, documentat i molt suggestiu. Dos anys despr¨¦s n¡¯apareix el segon i ¨²ltim, que ¨¦s una reedici¨® de l¡¯¨²nic llibre de poemes que Alloza public¨¤ en vida, Ioesa, un llarg poema narratiu que ha gaudit de certa fortuna cr¨ªtica dins dels cercles erudits.

Ioesa era i ¨¦s una cosa rar¨ªssima, almenys en el context (tornem-hi) valenci¨¤. Vaja per davant que no ¨¦s cap obra mestra; ni tan sols hi ha dret a dir que siga un llibre ben escrit. ?s l¡¯obra ambiciosa i maldestra d¡¯un aprenent de poeta amb talent i alguna formaci¨® que va tindre la mala sort de viure en un lloc molt tancat i endarrerit, que no li va permetre cr¨¦ixer com a escriptor. Perqu¨¨ encara que les il¡¤lusions juvenils puguen encobrir aquesta veritat, el fet inapel¡¤lable ¨¦s que, sense lectors, no hi ha literatura. Com a m¨¤xim, pot haver-hi alguna raresa solta. Ioesa ho ¨¦s.

Cal dir que Alloza maneja amb gr¨¤cia els versos breus

L¡¯argument es podria resumir aix¨ª: En el primer segle despr¨¦s de Crist, una bell¨ªssima ballarina esclava ha de fugir d¡¯una orgia que s¡¯ha desenfrenat tant que un poc m¨¦s i la maten, i es perd per boscos i penyals. All¨¤ la troba un pastor jovenet. Durant uns mesos, tots dos viuen un idi¡¤li amor¨®s que sembla una prefiguraci¨® romana d¡¯Un estiu amb M¨°nica d¡¯Ingmar Bergman, i acaba igual de malament. Acabat l¡¯estiu, la bella dansarina s¡¯avorreix de la monotonia campestre i se¡¯n torna a la ciutat, i el pobre pastor es queda amb un pam de nas. Al final, un anacoreta li explica la doctrina cristiana i l¡¯home s¡¯aconforma. Com que Maximili¨¤ Alloza era un senyor llegit de tend¨¨ncies liberals i fantasioses, que s¡¯estimava la literatura decadentista i parnassiana francesa, els lectors ja es poden imaginar que les vora 100 p¨¤gines (en l¡¯edici¨® actual) del poema van plenes de nimfes, efebs, marbres, sedes, triclinis i la resta de guarniments del que llavors se¡¯n va dir Modernisme, tot amanit amb bona cosa de danses sical¨ªptiques i joia dels sentits. ?s prou divertit, i si l¡¯autor haguera adquirit m¨¦s destresa ling¨¹¨ªstica i haguera pogut refinar el seu gust, Ioesa seria una obra valuosa dins d¡¯aquest peculiar g¨¨nere, que llavors encara tenia ¨¨xit (Gabriel Alomar feia aquesta mena de coses molt b¨¦, i gent com Joan Maragall o Rub¨¦n Dar¨ªo tamb¨¦, per descomptat).

Cal dir que Alloza maneja amb gr¨¤cia els versos breus, perqu¨¨ les seues limitacions expressives s¡¯hi coneixen menys i perqu¨¨, com a poeta, t¨¦ orella musical i dots per a la pinzellada r¨¤pida. Tamb¨¦ que es troba molt m¨¦s c¨°mode quan narra l¡¯idil¡¤li er¨°tic en la naturalesa que quan s¡¯encara amb la moralitat final de l¡¯obra. Aix¨° ja ho van notar, amb disgust, els pocs lectors que llavors va tindre el poema. Per aix¨°, aquesta pe?a essencialment enjogassada i innocent va ser rebuda amb una retic¨¨ncia tan adusta que a l¡¯autor se li van anar del tot les ganes de continuar jugant. En el Castell¨® vuitcentista i a tot estirar jocfloralesc que envoltava el pobre Alloza, els luxes parnassians, les odalisques casquivanes, la nuesa estival i els amors pastorils, per molt de penediment amb qu¨¨ acabaren, eren pecat mortal; tot el que no f¨®ra resar el rosari tot el dia era pecat mortal, i en valenci¨¤ encara m¨¦s. Les circumst¨¤ncies del context eren aquestes, i aix¨° no hi ha heterod¨°xia que ho remunte. Alguna cosa hem avan?at, a fi de comptes. Ioesa fou un experiment ins¨°lit, en tot cas, i va ser rebutjat. Com a intent de construir en valenci¨¤ una literatura (comparativament) moderna, tenia m¨¨rit, i cal agrair a Josep J. Conill que l¡¯haja rescatat, cent anys despr¨¦s. Com a s¨ªmptoma de les dur¨ªssimes constriccions en qu¨¨ la literatura en valenci¨¤ ha hagut de sobreviure i del silenci clamor¨®s que l¡¯asfixia, aquesta raresa continua sent alli?onadora.