Buscar-se en la mem¨°ria

Les guerres acaben. ?s cert, per¨° no per a tots, si m¨¦s no en alguns punts els efectes continuen. Milions de persones tingueren aquesta experi¨¨ncia al final de la Segona Guerra Mundial. Tocaren el cel amb l¡¯armistici, per¨° tot seguit s¡¯adonaren que el malson encara no tenia fi: esdevingueren exiliats, transterrats, despla?ats, pr¨°fugs. Europa, el m¨®n, era un mapa on canviaven les fronteres, no sols les f¨ªsiques, sin¨® tamb¨¦ les mentals, i siga on siga on els tocara viure, moltes persones es trobaren en la banda equivocada. Tot un ventall de situacions i desgavells que tatuaren les neurones de milers de persones, com ara els italians d¡¯?stria, bona part de la qual va pert¨¤nyer a partir del 1947 a l¡¯antiga Iugosl¨¤via. Per aquest motiu molts istrians volgueren tornar a la seua estimada p¨¤tria i es trobaren amb el fet que ning¨² els esperava. Acabaren residint, si m¨¦s no durant un temps, en camps de refugiats o entre el cartr¨® pedra de les escenografies mussolinianes de Cinecitt¨¤.

Aquests fets hist¨°rics, poc i mal coneguts, s¨®n el punt d¡¯arrancada de Despr¨¦s v¨¦nen els anys, de Maria Folch, la seua primera novel¡¤la, per¨° que no ho sembla gens per la solidesa narrativa i la pot¨¨ncia de la hist¨°ria que hi narra. L¡¯autora, nascuda a Castell¨® de la Plana i historiadora de formaci¨®, ha viscut molts anys a It¨¤lia i ara treballa a Ginebra. Potser interessen ben poc aquestes dades, per¨° ajuden a comprendre i a fer versemblant all¨° que conta sobre els fets, les ciutats i les atmosferes que hi detalla.

La novel¡¤la inclou moltes m¨¦s arestes, espais i temps del que hem dit ad¨¦s. All¨° nom¨¦s ¨¦s el misto que enc¨¦n la metxa d¡¯una ficci¨® amb diversos fronts, que aporten al llibre tot un seguit d¡¯angles i matisos que fan de la novel¡¤la una lectura de moltes capes, que no nom¨¦s parla del passat, sin¨® tamb¨¦ del present, dels doblecs de la mem¨°ria que ajuden a entreveure el que som, el m¨®n que ens ha presidit i el que ara trepitgem, i que la ¡°hist¨°ria¡± ¨¦s fecunda amb les viv¨¨ncies i les visions personals, m¨¦s enll¨¤ del document considerat hist¨°ric. La hist¨°ria no ¨¦s mai un expedient tancat, ¨¦s un proc¨¦s obert, que pot ser reescrit o il¡¤luminat amb testimonis oblidats o aproximacions inesperades.

No s¨¦ si ¡°tots els homes, per naturalesa, volen saber¡±, com diu Arist¨°til, per¨° en el cas de Blanca Lle¨® s¨ª que ho ¨¦s: viu obsedida per anar m¨¦s enll¨¤ del que escolta, de lligar caps solts i estirar el fil per tal de comprendre les viv¨¨ncies dels testimonis que escolta. Per a preparar un documental hist¨°ric, Blanca ha d¡¯anar a l¡¯Alguer amb l¡¯objectiu d¡¯entrevistar italians que es van sentir obligats a fugir d¡¯?stria quan va passar a formar part de Iugosl¨¤via, d¡¯un nou estat d¡¯orientaci¨® comunista, i con¨¦ixer de primera m¨¤ les perip¨¨cies que visqueren els testimonis encara vius fins a arribar a Fert¨ªlia, una ciutat fantasma d¡¯origen feixista, que va ser ocupada pels refugiats. Un m¨®n fascinant per a la protagonista, perqu¨¨ descobreix uns fets silenciats. La investigaci¨® pren un tomb inesperat quan Michele, un dels entrevistats, poc inclinat a parlar, es transfigura quan s¡¯assabenta que ella ¨¦s de Castell¨® de la Plana i canvia d¡¯actitud, ja que va estar ingressat el 1938 a l¡¯Hospital de les Brigades Internacionals instal¡¤lat a Benic¨¤ssim. Des d¡¯aleshores Michele abandona la fredor i esdev¨¦ un home cordial i minuci¨®s en la recuperaci¨® d¡¯uns records profundament vius que mai no cont¨¤ i els reviu per a una estranya. Per qu¨¨ un home gran mant¨¦ tan present uns mesos passats a terres de Castell¨®, es pregunta Blanca i el lector. La resposta ¨¦s el nus de la novel¡¤la. Michele ¨¦s converteix en el protagonista absolut, per¨° ella no ser¨¤ de cap de les maneres un personatge passiu. Blanca s¡¯implica en la reconstrucci¨® del passat, ja que com a historiadora coneix l¡¯evoluci¨® de la guerra a Castell¨® i l¡¯arribada de les forces franquistes.

Progressivament el lector ¨¦s transportat a nous horitzons"

Progressivament el lector ¨¦s transportat a nous horitzons: d¡¯un peda? de la hist¨°ria d¡¯It¨¤lia passem a les Brigades Internacionals, a la lluita contra el feixisme, la Guerra d¡¯Espanya, la Segona Guerra Mundial, la resist¨¨ncia a Fran?a i al nord d¡¯It¨¤lia. El retorn a la seua terra, l¡¯¨¨xode i la recerca, i l¡¯aclimataci¨® en un nou territori, en una altra cultura, en una altra llengua, en tot un altre m¨®n, malgrat que forme part d¡¯It¨¤lia.

D¡¯alguna manera, Michele i Blanca s¨®n dues cares d¡¯un periple semblant: ell representa la viv¨¨ncia traum¨¤tica del despla?ament continu, marcat per les guerres que trasbalsaren Europa, i ella, la part amable i vital, perqu¨¨ viu els canvis de llocs, de cultura i llengua guiats per motius personals, sense oblidar la quota d¡¯atzar que hi puga haver. Des d¡¯aquesta perspectiva, la novel¡¤la ¨¦s tamb¨¦ una dissecci¨® de la mem¨°ria personal i col¡¤lectiva, dels mecanismes i els factors que hi participen. Aix¨° ¨¦s veu en els dos personatges, per¨° sobretot en Blanca, que reviu el passat ¡ªel viscut i l¡¯estudiat¡ª de la seua ciutat com una manera de trobar-se a ella mateixa i de trobar el m¨®n que l¡¯ajuda a ser com ¨¦s. Un rerefons vital que s¡¯esvaeix progressivament per l¡¯allunyament i els canvis de tota mena que transformen la seua ciutat, Castell¨® de la Plana, i la seua pr¨°pia traject¨°ria vital. En la construcci¨® de la mem¨°ria l¡¯autora preveu altres aspectes, com les mirades personals o creatives i els buits i els desconeixements, perqu¨¨ fins a cert punt, disculpeu la comparaci¨®, el llibre ens diu, si fa no fa, que la mem¨°ria ¨¦s com un formatge gruy¨¨re: ens podem fer una idea m¨¦s o menys general d¡¯un fet o d¡¯un temps, per¨° sempre topem amb grutes i laberints que mai no es podran descobrir o completar.

Un dels encerts del llibre ¨¦s que la fabulaci¨® es teixeix des de tres prismes: un de personal estrictament, la correspond¨¨ncia que la protagonista mant¨¦ amb un amic historiador de la seua ciutat, un narrador molt pr¨°xim que ens acosta a l¡¯espai vital i mental, ara de Michele ara de Blanca, i un tercer bloc format per articles que aporten informaci¨® i distintes mirades sobre els fets hist¨°rics. Ens hem centrat, sobretot, en els aspectes m¨¦s rellevants, per¨° no haur¨ªem d¡¯oblidar els espais (Castell¨® de la Plana, Roma, l¡¯Alguer, Pola a ?stria...) que la sustenten amb els seus lligams i els seus contrastos.

Maria Folch ens descobreix tota una parcel¡¤la de la hist¨°ria d¡¯Europa amb Despr¨¦s v¨¦nen els anys, per¨° el que ¨¦s m¨¦s rellevant ¨¦s que, si aix¨° ¨¦s aix¨ª, ¨¦s perqu¨¨ la hist¨°ria s¡¯encarna en uns personatges proteics, de projecci¨® llarga i que exemplifiquen vies diverses de bastir i de gestionar la mem¨°ria i la identitat personal. I ¨¦s condu?da amb destresa narrativa que aconsegueix fer cr¨¦ixer l¡¯atenci¨® del lector a mesura que avan?a la trama. Una novel¡¤la de gran inter¨¦s, que t¨¦ l¡¯atractiu afegit d¡¯oferir una mirada liter¨¤ria de Castell¨® de la Plana de bona graduaci¨®, d¡¯una for?a que aquest lector fins ara no havia trobat.