Un mite devaluat

En les ¨²ltimes setmanes, el p¨²blic catal¨¤ ha hagut d¡¯assistir a un espectacle sens dubte entretingut, fins i tot en la versi¨® resumida que oferien els telenot¨ªcies de TV3. Em referesc al peculiar reality-show que ha congregat tota la fam¨ªlia Pujol ¨Cl¡¯expresident, la seua dona i els set fills, un per un- davant el Parlament de Catalunya, per a sotmetre¡¯s a l¡¯interrogatori d¡¯una estrepitosa i m¨¦s aviat pat¨¨tica comissi¨® d¡¯investigaci¨® institucional. Llevat del que calia aclarir, s¡¯hi ha pogut sentir de tot. Jordi Pujol pare perseverava en el seu nou paper de vell moss¨¦n irritat, rondinaire i sermonejador, que ja fa molt poca gr¨¤cia; la seua dona declarava que, contra tota aparen?a, ¡°els seus fills van amb una m¨¤ al davant i una al darrere¡±; per a certificar-ho, el primog¨¨nit assegurava que havia comprat la seua famosa col¡¤lecci¨® de cotxes antics a preu de saldo. Pel seu costat, Oriol Pujol al¡¤legava un comentari del petit Nicol¨¢s per a fonamentar la sospita que hi ha una conspiraci¨® poc menys que universal contra la seua persona en concret i contra la seua fam¨ªlia en general, mentre que Josep Pujol presumia des de Miami del bon estat dels seus negocis all¨¤, tan lluny de casa; es reconeixia ric (o almenys riquet) i, de pas, recusava com a exagerada la llastimosa afirmaci¨® materna. En resum, un n¨²mero. Cal dir que el to dels preguntadors no era millor. En alguns moments, la sensaci¨® de conjunt era tan calamitosa que superava de molt el rubor que pot provocar, als qui encara es ruboritzen, el serial televisiu m¨¦s ofuscat. Hi ha prou a dir que, dins el desficaci col¡¤lectiu, qui millor se n¡¯eixia era el president de la comissi¨®, David Fern¨¢ndez. A desgrat del seu aire antisistema, o potser gr¨¤cies a ell, va saber mantindre la compostura quasi amb eleg¨¤ncia al llarg de les sessions i nom¨¦s va perdre els nervis una vegada, davant d¡¯un diputat del PP descompassadament xerraire.

Tot aquest esperpent ha hagut de fer patir la bona gent que durant anys ha votat Jordi Pujol amb fidelitat devota. La doctrina cristiana porta mil¡¤lenis sostenint que, qui posa la seua fe ac¨ª en la terra, tard o d¡¯hora n¡¯ix escaldat, i Jordi Pujol, tan cat¨°lic com ¨¦s, en seria un exemple de manual. Ara mateix, aquesta ja ¨¦s la hist¨°ria d¡¯una llarga decepci¨®, i cada nova aparici¨® del seu causant ¨Ci de la prole- no fa m¨¦s que enfondir-la. El juliol del 2014, quan Pujol confess¨¤ p¨²blicament que havia escamotejat a hisenda durant m¨¦s de 30 anys un llegat de son pare, el terratr¨¨mol inicial va trobar el personal tan desprevingut que les reaccions foren m¨ªnimes. ?s a la llarga quan es comen?a a apreciar la pot¨¨ncia destructora de la seua ona expansiva. S¡¯ha ensorrat la figura pol¨ªtica m¨¦s important que hi ha hagut a Catalunya des de la Transici¨® i, amb ella, una manera de fer i, sobretot, un discurs han quedat severament tocats. La forma en qu¨¨ reaccione la societat catalana a aquesta sotragada permetr¨¤ diagnosticar el seu estat de salut, i tamb¨¦ el del catalanisme que durant tants anys Pujol va abanderar.

La forma en qu¨¨ reaccione la societat catalana a aquesta sotragada permetr¨¤ diagnosticar el seu estat de salut

Els analistes pol¨ªtics s¡¯han interessat sobretot per les conseq¨¹¨¨ncies a curt termini: per a la federaci¨® que Pujol presidia, CiU, i per al proc¨¦s sobiranista i el catalanisme en general. At¨¦s el convuls context que hem viscut ¨²ltimament, ¨¦s comprensible. Pot semblar que, vista l¡¯enorme quantitat de casos de corrupci¨® pol¨ªtica que ens tenalla, l¡¯ocultaci¨® fiscal del senyor Pujol no mereix, al capdavall, tanta atenci¨®. Per¨° veure-ho aix¨ª seria miop. Amb la seua confessi¨®, la credibilitat moral de Jordi Pujol se n¡¯ha anat definitivament a l¡¯aigua i molts aspectes ambigus del seu passat apareixen davall d¡¯una nova llum, m¨¦s crua. D¡¯altra banda, un dels seus fills, Oriol Pujol, es perfilava com el seu hereu en la direcci¨® del partit i n¡¯havia estat secretari general abans d¡¯haver de dimitir. CiU era el partit dels Pujol en un sentit molt literal, i ara ja no ho pot continuar sent, o deixar¨¤ de ser.

Hi ha qui atribueix, en part, el descens del fervor independentista en les enquestes a aquesta greu decepci¨® familiar. Tamb¨¦ es pot atribuir als desacords constants entre CiU i Esquerra Republicana, al cansament que sempre produeix un exc¨¦s de tensi¨® monotem¨¤tica o a un merescut descans entre etapes costerudes. O a tot plegat. En tot cas, el factor erosionador del cas Pujol no es pot desestimar. Independentment del que un dia sentenciaran els jutges, si ara mateix es preguntara als catalans si creuen que els Pujol s¡¯aprofitaven de les institucions i eren corruptes, la immensa majoria contestaria que s¨ª. Una quasi unanimitat que no trobarien altres consultes. Sense honradesa, el patriotisme perd molt del seu encant.

Un llibre de Llu¨ªs Bassets, La gran vergonya, trau molta punta a aquestes q¨¹estions. En els primers cap¨ªtols, Bassets no regateja a Jordi Pujol una bona quantitat, i qualitat, de m¨¨rits: com a pol¨ªtic, com a constructor d¡¯institucions i forjador de discursos, com a aut¨¨ntic estadista. Fins i tot li reconeix una cosa que, a mi, m¨¦s que un m¨¨rit, m¡¯ha semblat sempre el contrari. Va fer creure als catalans que, institucionalment, Catalunya era alguna cosa m¨¦s que una vulgar autonomia. Era un gran venedor de fum. En certa manera, i dit siga de pas, el sobiranisme va comen?ar a cr¨¦ixer justament quan els efectes d¡¯aquest bonic opiaci es van estavellar contra la dura realitat del Constitucional. En tot cas, com m¨¦s alt l¡¯ascens, m¨¦s dura la caiguda. Bassets passa comptes amb aquest ¨ªdol amb peus de fang amb duresa i prodiga insinuacions ac¨ª i all¨¤ ¨Ci especialment en els cap¨ªtols dedicats al ¡°mite Pujol¡±- que en retallen una trista figura.

Ara b¨¦, Llu¨ªs Bassets ¨¦s massa bon periodista per a deixar-se endur pels dol?os plaers de la venjan?a. En conjunt, el panorama que dibuixa ¨¦s matisat, ponderat i, tot compte fet, equ¨¤nime. L¡¯autor troba del tot descarrerada la deriva a qu¨¨ tant Pujol com els seus hereus han emp¨¦s el catalanisme, i fa la seua mica de llenya amb l¡¯arbre caigut corresponent, per¨° no els dels que usen els arbres com a excusa per a no veure el bosc, i aix¨° fa que La gran vergonya siga un llibre francament suggestiu. L¡¯atzucac pol¨ªtic en qu¨¨ s¡¯han situat les relacions pol¨ªtiques entre Catalunya i Espanya des de la sent¨¨ncia del Constitucional sobre l¡¯Estatut continua estant damunt la taula, curtcircuitant-ho tot, i el catalanisme, moderat o sobiranista, continua situant-se al centre mateix de l¡¯escenari en un any d¡¯eleccions cont¨ªnues. Ara, necess¨¤riament, hauran de canviar els discursos, les actituds i potser els protagonistes ¨Ci no ¨¦s poc canvi-. La situaci¨®, per contra, no es modifica tan de pressa. Caldr¨¤ seguir-ne l¡¯evoluci¨® atentament.