Nosaltres i el Noucentisme

Si un foraster entra a la ciutat de Barcelona per la Meridiana trobar¨¤, en arribar a la cru?lla d'Arag¨® i la Diagonal, a m¨¤ esquerra, dos edificis d'un neoclassicisme de dif¨ªcil catalogaci¨®, obra de l'arquitecte Josep Goday, seu del grup escolar dit Ramon Llull. Els edificis han estat repintats amb els colors originals, colors terrosos que oscil¡¤len entre l'ocre i el verd¨®s. Els envolta un jard¨ª ben endre?at, i, aix¨° s¨ª, queden ara lamentablement ofegats pel tr¨¤fic de les vies r¨¤pides que hem dit. Si el foraster t¨¦ curiositat, voldr¨¤ saber si aquells edificis s¨®n del segle XVIII o una r¨¨mora del classicisme practicat encara al dinov¨¨; en tots dos casos errar¨¤: s¨®n dels anys 1917 - 1923. De fet, l'estil que exhibeixen -com els d'Adolf Florensa a Lleida o els de Rafael Mas¨® a Girona- ja no era propi d'aquells temps; ¨¦s un estil que d'una banda sembla arca?tzant i ecl¨¨ctic si es compara amb les mostres de l'arquitectura neocl¨¤ssica de deb¨° de Catalunya, i d'altra banda sembla avan?ar-se al temps si es compara amb el retorn de les formes cl¨¤ssiques de la postmodernitat, com passa amb l'actual Teatre Nacional de Catalunya. I, malgrat tot, aquells edificis s¨®n espl¨¨ndids: mostra arquitect¨°nica d'una civilitzaci¨® amant de les formes ordenades, plasmaci¨® en la pedra d'un ideal neocl¨¤ssic que s'av¨¦ perfectament amb la funci¨® que t¨¦ assignada, i, tot plegat, exemple paradigm¨¤tic d'articulaci¨® entre les arts pl¨¤stiques, l'arquitectura, l'interiorisme, la jardineria... i, per damunt de tot, l'educaci¨®. Aix¨° no ¨¦s tot el Noucentisme, naturalment, per¨° en d¨®na la idea m¨¦s exacta i m¨¦s arrodonida: el Noucentisme va ser un moviment est¨¨tic, per¨° tamb¨¦ urban¨ªstic, pol¨ªtic, pedag¨°gic i moral. Ras i curt: el Noucentisme ¨¦s l'¨²ltim gran episodi d'harmonitzaci¨® entre uns mitjans pol¨ªtics i econ¨°mics, un ideal de civilitzaci¨® i unes formes est¨¨tiques que hagi donat fins al dia d'avui la hist¨°ria cultural i pol¨ªtica de Catalunya. El recordem enguany pel sol fet que 1906 va ser l'any en qu¨¨, entre altres coses, Miquel Costa i Llobera va publicar les Horacianes, Josep Carner va donar el m¨¦s "cl¨¤ssic" i refistolat dels seus llibres, Els fruits saborosos... i Joan Maragall, per entendre que els moviments est¨¨tics no es permuten de la nit al demat¨ª, el poemari Enll¨¤.

Al darrere d'aquesta eclosi¨® va haver-hi una societat burgesa optimista i puixant

La Guerra Civil va acabar amb la tasca feta entre principis de segle i l'any 1939

A les darreries del segle XX i als nostres dies la classe burgesa catalana no era, ni ¨¦s, el que havia estat

L'afirmaci¨® que acabem de fer, que pot semblar exagerada, resisteix totes les refutacions hist¨°riques i est¨¨tiques que es vulguin plantejar: no cal ser un melanc¨°lic d'aquell moment glori¨®s en la hist¨°ria de la civilitzaci¨® catalana per acceptar que, havent la Guerra Civil estroncat el projecte i els ideals que plantejava el moviment noucentista, tot el que va venir despr¨¦s -llevat d'all¨° que encara van donar els supervivents o deixebles directes d'aquella generaci¨®, fins i tot el bo i millor que pogu¨¦ssim trobar en la producci¨® cultural dels ¨²ltims trenta anys democr¨¤tics, no s'assembla pr¨¤cticament gens al que va significar aquell esplet. D'una banda, ¨¦s un fet que la suma de Josep Carner, Guerau de Liost, Carles Riba o J.V. Foix, entre els poetes; Francesc d'Ass¨ªs Gal¨ª, Joaquim Torres-Garcia, Joaquim Sunyer, Josep Obiols, Xavier Nogu¨¦s, Enric Casanovas o Josep Clar¨¤ entre els artistes pl¨¤stics; Pompeu Fabra, Joaquim Folguera, el mateix Riba i Mari¨¤ Manent entre els ling¨¹istes i cr¨ªtics literaris; o Eugeni d'Ors, Joaquim Xirau, Bosch i Gimpera, Nicolau d'Olwer o Joan Crexells, entre els humanistes i fil¨°sofs, ¨¦s un estol que no ha estat, per pura estad¨ªstica, superat fins ara en els annals de la nostra hist¨°ria recent de la cultura. Per¨°, d'altra banda, i aix¨° ¨¦s possiblement el que m¨¦s importa, el Noucentisme portava impl¨ªcita, al darrere d'aquesta magn¨ªfica florida d'aportacions particulars en els m¨¦s diversos camps de la cultura, la idea que Catalunya havia de convertir-se en una gran civilitzaci¨® d'altura europea, desvetllada i feli?, un aplec de ciutadans honestos, educats i lliures, sempre acompanyats per l'assenyada ordenaci¨® de tots els nivells de la vida p¨²blica i privada, la urbana i la rural.

?s cert que, al darrere d'aquesta eclosi¨® va haver-hi una societat burgesa optimista i puixant en el moment culminant de la seva ascensi¨® com a classe financera, comercial i industrial; un home clau, Enric Prat de la Riba, que va assolir la presid¨¨ncia de la Diputaci¨® de Barcelona, i, despr¨¦s, de la Mancomunitat de Catalunya; i que va produir-se, de bracet amb ell, l'ascensi¨® dels programes pol¨ªtics de la dreta que desembocarien en el partit m¨¦s pragm¨¤tic i m¨¦s realitzador que mai ha tingut Catalunya als segles contemporanis: la Lliga. Per¨° d'aquesta suma de factors favorables n'hauria pogut sortir nom¨¦s una arquitectura menys florida i m¨¦s funcional que la dels modernistes, un parament de les cases m¨¦s aburgesat i di¨¤fan, o pr¨°spers comptes corrents en les sucursals banc¨¤ries de Barcelona i de les grans ciutats industrials de les capitals m¨¦s din¨¤miques de les comarques. La cosa, tanmateix, va anar molt m¨¦s enll¨¤.

L'enigma que es presenta, llavors, resulta d'all¨° m¨¦s inc¨°mode per a un historiador de les idees est¨¨tiques i de totes les altres al costat. ?D'on va sortir aquesta embranzida? ?Qu¨¨ explica que, d'un any per l'altre, o d'un lustre pel seg¨¹ent, la producci¨® liter¨¤ria, pict¨°rica, arquitect¨°nica, i totes les altres facetes de la vida p¨²blica que hem esmentat m¨¦s amunt, explotessin amb la vigoria que ho van fer? Una part de les causes, les d'ordre social, pol¨ªtic i econ¨°mic, ja les hem esmentat. Nom¨¦s cal afegir-hi la import¨¤ncia que va tenir la campanya propagand¨ªstica duta a terme per Eugeni d'Ors a les p¨¤gines de La Veu de Catalunya, marcada sobre i contra el relleu de la tradici¨® modernista encara perfectament visible -tamb¨¦ la rom¨¤ntica i tenebrosa Josafat , de Prudenci Bertrana, va publicar-se l'any 1906-. D'una manera que ell mateix va batejar d'arbitr¨¤ria, Ors va comen?ar a propugnar, amb un ¨¨mfasi que es troba pr¨°piament fora de lloc i fora de tota mesura, que Catalunya havia de convertir-se en una mena de nova Atenes del temps de P¨¨ricles, o una nova Flor¨¨ncia del temps dels M¨¨dici (deixant a banda, ¨¦s clar, que antigament Atenes era plena d'esclaus i que a la Flor¨¨ncia del Renaixement no hi havia aigua corrent ni electricitat a les cases): urbanitat, civilitat, ordre, bon gust, seny, dec¨°rum i bell endre?ament van ser divises iteratives en aquest Glossari que arrenca tamb¨¦ l'any 1906: la ciutat -per no dir Barcelona- es convertia en la mesura de tota organitzaci¨® mental, moral, educativa, art¨ªstica i de l'ordre que sigui, i el m¨®n rural -rerefons de tota la producci¨® liter¨¤ria de la Renaixen?a i de bona part del Modernisme- nom¨¦s havia d'aspirar a grandesa si es civilitzava i s'ordenava seguint l'exemple de la gran urbs: "Au!, de pressa, de pressa!, vinguen Museus, vinguen Acad¨¨mies, vinguin Exposicions, vinga Cultura, vinga Educaci¨®, vinga Vida Civil...", va escriure en una glossa. Com ¨¦s sabut, Ors -i despr¨¦s tots els noucentistes- no solament menystenia la barroca i deforme mole de Montserrat en favor de la m¨¦s cl¨¤ssica i harm¨°nica muntanya del Montseny, la "muntanya d'amatistes", sin¨® que, portant les coses fins al deliri, va proposar que amb una maquin¨¤ria molt potent el mass¨ªs fos retallat fins assolir la forma d'un poliedre perfecte, per a exemple, estrat¨¨gicament central a Catalunya, de tota la ciutadania. Fos o no fos tot el que deia Eugeni d'Ors pura arbitrarietat atesa la realitat tan diversa del pa¨ªs en aquell temps, la idea va agafar; i, per la idea mestra, que ¨¦s el retorn de quatre t¨°pics tan elitistes com classicistes, es va escampar el pensament que amb l'esfor? ben avingut de pol¨ªtics, poetes, arquitectes, pintors, muse¨°legs, bibliotecaris i educadors, Catalunya podia convertir-se en el pa¨ªs m¨¦s extraordinari de la terra.

Despr¨¦s les coses, com ¨¦s sabut, no van anar ben b¨¦ d'aquesta manera: l'any 1917 la Lliga es va tornar un partit col¡¤laboracionista (diu Joan Fuster); la Dictadura de Primo va acabar amb la Mancomunitat; el fundador de la prestigiosa Bernat Metge i de la Fundaci¨® B¨ªblica, Francesc Camb¨® -l'altre gran pol¨ªtic i "seny endre?ador de Catalunya" de la primera meitat del segle XX, al costat de Prat-, va ser popularment condemnat per lesa tra?ci¨®; i, finalment, la Guerra Civil va acabar amb tota la tasca, important¨ªssima sens dubte, que s'havia dut a terme entre comen?aments de segle i, pr¨°piament, l'any 1939. Maurici Serrahima va escriure que el Noucentisme havia estat "la primera intervenci¨® governamental en la hist¨°ria de la nostra cultura". De fet, despr¨¦s d'aquesta intervenci¨®, i als anys posteriors a la Guerra Civil, nom¨¦s hi va haver, que s'hi assembli una mica, l'anomenat "pacte cultural" promogut per l'ex-conseller Joan Rigol. Que aquesta iniciativa no prosper¨¦s com va prosperar la de Prat de la Riba i Eugeni d'Ors s'explica, possiblement, per aquestes raons: a les darreries del segle XX i als nostres dies la classe burgesa catalana ja no era, ni ¨¦s, el que havia estat (vegeu el cas dels camps de golf, les urbanitzacions a ran de mar, la defecci¨® de la burgesia art¨ªstica barcelonina en la q¨¹esti¨® del Macba, els espectacles del nou Liceu i el p¨²blic que se'ls empassa, etc¨¨tera); el retorn a la cultura popular -que sol ser la de pag¨¨s, antag¨°nica de la cultura urbana- propiciat pel llarg per¨ªode pujolista va significar un enorme pas enrere respecte a tot el que quedava amb aire noucentista i senyor¨ªvol a la cultura catalana; i, potser per sobre de tot, ha quedat hist¨°ricament deslegitimada, tal vegada ja per sempre, la import¨¤ncia i el cr¨¨dit atorgats per la societat d'altres temps a tota forma d'elit aristocr¨¤tica. Desprove?da la cultura catalana actual d'aquest punt ¨¤lgid de la pir¨¤mide que significava l'aristocr¨¤cia espiritual dels noucentistes -comen?ant per l'inexplicable descr¨¨dit de les universitats- i situades ara les nostres formes de cultura, curiosament i paradoxalment, entre els extrems, populistes tots dos, de l'americanitzaci¨® i el pairalisme, ¨¦s m¨¦s que possible que el Noucentisme resulti, ara i en el futur, una cosa semblant al que va ser i encara significa, en la nostra hist¨°ria cultural, la florida del segle XV sota l'empenta del Magn¨¤nim.

Hi va haver un temps que vam tenir Joanot Martorell, Ausi¨¤s March i Jordi de Sant Jordi; i n'hi hagu¨¦ un altre que vam tenir Ors, Carner, Riba, Toldr¨¤ i Pompeu Fabra. Totes dues fites constitueixen, per sempre m¨¦s, un llegat que ja mai m¨¦s no ser¨¤ del com¨², per¨° que es troba a l'abast i poden aprofitar aquells que creguin, com van creure justament els noucentistes, que la cultura tamb¨¦ es fa sobre la base d'una tradici¨®, que la densitat de la hist¨°ria ¨¦s la primera de les lli?ons que ens porta el seu desplegament a batzegades, i que tot desenvolupament espiritual i c¨ªvic d'una societat demana, poc o molt, un acte de ferma i decidida voluntat. Aix¨ª ho havia vist Eugeni d'Ors i aix¨ª caldria fer-ho si mai volem tenir res de semblant, altra vegada, a all¨° que vam tenir: "La lluita per la cultura ¨¦s una lluita d'imposici¨®".