La ruptura d'una angoixa

El mal franc¨¨s

Llu¨ªs Maria Tod¨®

Destino

Barcelona, 2006. 339 p¨¤gines

Ara pot semblar estrany, com si s'observ¨¦s el tra? d'una ¨°rbita fora de lloc, per¨° de la mateixa manera que a la Barcelona de mitjan anys seixanta la gauche divine vivia la vida brit¨¤nicament i lluny de les consignes dictades pel franquisme, per l'ortod¨°xia esquerranosa o per la pedagogia catalanista, tamb¨¦ era possible, per exemple, que una parella lesbiana de Gr¨¤cia fos separada i detinguda d'acord amb el que disposava certa llei sobre l'esc¨¤ndol p¨²blic. ?s en aquest marc hist¨°ric i social on se situa el punt de partida d'El mal franc¨¨s, de Llu¨ªs Maria Tod¨® (Barcelona, 1950): en el curs acad¨¨mic 1968-69, l'autor aconsegueix convertir en realitat la il¡¤lusi¨® d'anar nord enll¨¤ i matricular-se a la Universitat de Pau, als Baixos Pirineus. Resideix en un poble petit de la vora, Nay, instal¡¤lat en una escola religiosa d'ensenyament secundari on feineja durant unes hores al dia com a vigilant dels alumnes. Tancat a la seva habitaci¨®, lluny de la fam¨ªlia i de les circumst¨¤ncies del seu pa¨ªs, l'estudiant de 19 anys que llavors era Llu¨ªs Maria Tod¨® escolta la r¨¤dio francesa, comen?a a familiaritzar-se amb la literatura francesa, s'entusiasma amb la idiosincr¨¤sia francesa i expressa la seva vocaci¨® liter¨¤ria amb l'escriptura d'un dietari on, a banda d'anotar la felicitat de veure's viure el dest¨ª que s'havia marcat, intenta explicar-se les perplexitats, els trastorns i les pors que li representen aprendre a ser com ¨¦s, les dificultats inherents a la certesa de recon¨¨ixer-se com a homosexual. M¨¦s enll¨¤ de l'atmosfera opressora de l'¨¨poca i del que pot significar l'acceptaci¨® de la seva sensibilitat, en el seu passat immediat hi ha una s¨¨rie de factors que compliquen i trasbalsen enormement la situaci¨®: a Barcelona hi ha deixat la seva n¨°via, embarassada de sis mesos.

A El mal franc¨¨s, Llu¨ªs Maria Tod¨® recupera el dietari escrit aleshores, el transcriu i el comenta des del present actual, i el lector obt¨¦ el dibuix d'un proc¨¦s de maduresa moral, uns pl¨¤nols on es detecten els canvis patits per la societat catalana en els ¨²ltims 35 anys, i unes not¨ªcies que informen sobre el cam¨ª de la vocaci¨® narrativa de l'autor. A El mal franc¨¨s es parla de la reconstrucci¨® d'una personalitat, es parla de les bestieses civils i pol¨ªtiques viscudes naturalment pels habitants de Catalunya, i es parla de les vanitats i els bloquejos creatius que acompanyen als escriptors. L'origen d'aquest llibre que oscil¡¤la entre el dietari i l'autobiografia es troba, segons explica Tod¨® a les p¨¤gines inicials, en dos fets concrets: una crisi davant de la ficci¨® i que li impedia armar amb rigor els esbossos del que havia de ser la seva sisena novel¡¤la, i la mala recepci¨® p¨²blica del seu llibre anterior, un fet que li corrobora una sospita anterior, que "la societat liter¨¤ria catalana havia decidit que jo no existia com a novel¡¤lista". No ¨¦s aqu¨ª el lloc on caldria explicar el valor de les seves cinc novel¡¤les, fins i tot l'¨²ltima, per¨° potser s¨ª que ¨¦s el moment de recordar que, en una ¨¨poca dominada generalment pels nous b¨¤rbars o els neoanalfabets, el silenci relatiu tamb¨¦ pot interpretar-se com un ¨¨xit considerable i que, a pesar que s'ha imposat la moda de creure que el n¨²mero d'exemplars venuts ¨¦s un criteri est¨¨tic, la reacci¨® de la majoria no ¨¦s sempre l'actitud m¨¦s raonable. Tod¨® no pot evitar la temptaci¨® de caure en alguna caracter¨ªstica del ressentiment, per¨° el lector ho deixa de banda talment com si presenci¨¦s una enrabiada juvenil. M¨¦s inter¨¨s hi ha en l'an¨¤lisi que va sorgint aqu¨ª i all¨¤ de les malvestats morals i la inconsci¨¨ncia cultural propugnada pel pujolisme i per altres variants m¨¦s esquerranoses del nacionalisme catal¨¤, la invenci¨® i desenrotllament del que Tod¨® anomena "el Gran Relat Nacional Catal¨¤" i la seva metamorfosi "en dogma un¨¤nimement acceptat per la gran majoria de la poblaci¨® catalana", la imaginaci¨® d'un pa¨ªs que no solidifica la seva base en la realitat concreta i determinada sin¨® en una societat que nom¨¦s plora a partir del que hauria pogut ser si no fos perqu¨¨ no ha sigut mai: s'ha d'agrair que Tod¨® gosi escorcollar en els vicis i els clix¨¦s dels racons m¨¦s ombr¨ªvols de la societat catalana i els exposi com si mostr¨¦s un museu de la carrincloneria nacional.

Per¨° per damunt dels laments pel poc ress¨° de la seva pr¨¤ctica liter¨¤ria, per damunt de la localitzaci¨® dels signes m¨¦s extrems que identifiquen la quotidianitat del pa¨ªs i les seves malalties diverses, El mal franc¨¨s ¨¦s el relat en directe i comentat d'un itinerari moral en unes circumst¨¤ncies an¨°males i molt liter¨¤ries, i el lector pensa sovint que potser la lectura hauria estat m¨¦s seductora si Tod¨® hagu¨¦s prescindit de la ironia dels comentaris del present i s'hagu¨¦s centrat m¨¦s en l'explotaci¨® narrativa dels avatars personals i les complicacions dom¨¨stiques que li cal superar i solucionar. M¨¦s enll¨¤ de les meditacions i les teories al voltant de la realitat homosexual, el que queda a la mem¨°ria del lector s¨®n els episodis escrits com a fragment d'una novel¡¤la i on el que s'imposa s¨®n les perip¨¨cies d'un protagonista que se sap tr¨¤nsfuga d'un dogma i a la recerca d'un dificult¨®s trajecte cap a la llibertat individual que li permeti trencar amb el pes de l'angoixa d'un secret ¨ªntim.