Le Marais

El nom li ve de la seva condici¨® antiga. En aquells llocs, on el Sena sembla que dubta, s'eixampla i abra?a les dues illes, a la seva riba dreta, tot eren aiguamolls. Terres dolentes, emanacions m¨°rbides. Per¨°, com en tants altres llocs, van arribar-hi els monjos i, amb ells, la d¨¨ria per dessecar pantans i sanejar els mulladius. I, en una operaci¨® aplicada de la filosofia escol¨¤stica que s'ensenyava a l'altra banda de riu, la d¨¨ria per definir amb exactitud qu¨¨ era terra i qu¨¨ aigua, qu¨¨ riu i qu¨¨ illa. I aix¨ª, d'aquells marjals, d'aquelles maresmes, se'n va fer terra ferma, camps, i despr¨¦s, en aquells camps, quan Par¨ªs va decidir despla?ar-se cap a l'est, s'hi van tra?ar carrers i places, s'hi van construir esgl¨¦sies i palaus. Hi van anar a viure els reis i els nobles, s'hi van ajusticiar els reus. S'hi van instal¡¤lar menestrals de tots els oficis, burgesos teixidors i vidriers, artesans del paper i dels instruments musicals, i tota la menudalla bigarrada de la vida quotidiana, mercaders de verdura i de peix, basters i ferrers pels cavalls. Pedres g¨°tiques i sobretot renaixentistes, mantegoses de color, perfectament especejades i escairades i ajustades. Cantonades amb torres, teulats de pissarra. Patis empedrats amb llambordes bombades, preparades per ensopegar-hi discretament i rebre-hi invasions de mem¨°ria involunt¨¤ria. Mem¨°ria hist¨°rica i sensacions pr¨°pies d'altres estades i altres passejades, tot barrejat, fets i llengua que es personifica en els noms dels carrers, rue des Blancs Manteaux, rue des Mauvais Gar?ons, rue de la Cloche Perce, rue de la Verrerie, rue du Bourg Tibourg, rue du Temple, rue Vieille du Temple, rue de Sainte-Croix de la Bretonnerie, rue du Roi de Sicile...Noms, noms carregats de sentit, est¨ªmuls per la imaginaci¨®, penyora de records que vindran. Rue de S¨¦vign¨¦, i el fantasma de Madame de S¨¦vign¨¦ es fa viu. Place des Vosges, i ¨¦s V¨ªctor Hugo qui s'hi passeja sota els porxos. I si Mozart tocava el clavec¨ª a l'h?tel de Beauvais, Fran?ois Couperin tocava l'orgue a l'esgl¨¦sia de Saint-Gervais, d'un g¨°tic florit, no pas gaire lluny, on es va casar Madame de S¨¦vign¨¦, que vivia a l'h?tel Carnavalet, on ara hi ha el Museu d'Hist¨°ria de Par¨ªs, ple de records i fetitxtes, on, ja esbravat del tot, es conserva l'¨²ltim flasc¨® de perfum de la pobra Maria Antonieta. Madame de Soubise no ha tingut tanta sort, l'h?tel Soubise guarda ara els Arxives de France, molt m¨¦s esquerpes, ¨¦s clar. La place des Vosges antigament es deia place Royale, perqu¨¨ ho ¨¦s de reial, reial dels reis antics, no caldria ni dir-ho, de quan els reis eren senyors i sabien com s'havien de construir una casa o una pla?a. Una pla?a tan pl¨¤cida i elegant t¨¦ al darrere una hist¨°ria trista. All¨¤ hi havia un castell i el rei Henri II hi va morir despr¨¦s d'un torneig a la rue Saint Antoine. La seva v¨ªdua, desolada, va fer enderrocar la fortalesa, i en aquell espai buit s'hi va bastir la pla?a. Per¨° el Marais tamb¨¦ va ser escenari de la revoluci¨®, i aix¨ª com van caure els caps del rei i la reina, tamb¨¦ va caure el nom de la pla?a. Li van donar el nom del primer departament de la nova Fran?a que va pagar exemplarment els impostos: els Vosges. Ara ja no hi ha nobles que hi passegin, carruatges ni dames que vagin d'un h?tel a l'altre. Hi ha jovent aja?at damunt de l'herba, sota els oms retallats, i potser no saben que all¨¤ hi va morir el rei Henri i que abans hi creixien cirerers i parres enfilades: encara en queda rastre als noms de la rue de la Cerisaie o de la rue de Beautreillis. I si els clavicordis han callat en la seva espontane?tat temporal, una orquestreta de la neocultura ataca Vivaldi en un rac¨®, per reviscolar nost¨¤lgies i recaptar quatr'sous per a la superviv¨¨ncia estudiantil.

"Noms, noms carregats de sentit, est¨ªmuls per la imaginaci¨®, penyora de records que vindran"

M'agradaria passejar pel Marais, badar-hi i fl?ner. El barri s'ha poblat de botigues especialitzades i de bars i bistrots recomanables. Com ara Le Bourguignon du Marais, a la rue Fran?ois Miron, on, acompanyant un Pommard del 92, he menjat un velout¨¦ de siurenys amb ostres poch¨¦es inoblidable. Com ara la llibreria de Madame Ignazi, ben b¨¦ al costat, petita i plena de llibres escollits. Com ara La Tour de Babel, a la rue du Roi de Sicile, especialitzada en llibres italians, en itali¨¤ o tradu?ts. Com ara...