Jo hi era...

J. M? BENET I JORNET

Dramaturg i guionista

Nou de mar?. Al pati de Lletres pengen, provocatius, els cartells anunciant la creaci¨® del nostre Sindicat, el que ens deslliga del sindicat feixista. Els bidells no els treuen. Des del 1962 al 1965, quin canvi! S'ha aconseguit, la gran majoria dels estudiants recolza el rebuig al r¨¨gim de Franco. S¨®c un simple delegat de cinqu¨¨ curs de rom¨¤niques. Em toca anar a l'Assemblea de constituci¨® del Sindicat. No s¨¦ on se celebrar¨¤. Una cita, per la tarda, m'ho comunica: als Caputxins de Sarri¨¤. Me n'hi vaig.

L'acte, els intel¡¤lectuals convidats, l'aparici¨® tardana de la policia, que posa setge al convent, la decisi¨® de quedar-nos fins que ens deixin sortir lliurement, sense haver de donar el carnet d'identitat... Excitaci¨®. R¨¤bia per¨° sentiment que estem fent "alguna cosa". La llarga nit, assegut a la sala d'actes... Impossible dormir, almenys jo. Per simple incomoditat, no per cap mena de por. El pare d'una noia estudiant a qui la policia deixa passar i que pica i pica a la porta reclamant, emprenyat, la seva filla... Ella, al final, avergonyida, surt.

L'endem¨¤. La meravella de viure en un altre m¨®n. Gana (hi ha poc menjar), molta son i, sobretot, les classes que ens fan alguns dels intel¡¤lectuals. Em recordo a mi mateix, emocionat, mentre escolto eldr. Rubi¨®, ocupant de nou, per un fugisser moment, la c¨¤tedra de la que l'havien expulsat en acabar la guerra.

La segona nit un frare ens obre la porta de la seva cel¡¤la a Francesc Parcerisas i a mi. La clausura resta abolida i, com d'altres companyes i companys, dormim a terra per¨° abrigats pels h¨¤bits dels religiosos. La caritat franciscana ser¨¤ presentada pels franquistes com un escarni a la religi¨®.

L'endem¨¤ m¨¦s classes, interrompudes cont¨ªnuament per not¨ªcies de l'exterior. S'acosta una manifestaci¨® estudiantil. Pugem als terrats i, com d'altres, brando un coix¨ª, casualment de color vermell fosc, per saludar de lluny els companys que arriben, encerclats aviat per l'ordre p¨²blic i per les porres. Despr¨¦s la premsa parlar¨¤ de banderes comunistes. Per la tarda, de sobte, la irrupci¨® de l'ordre p¨²blic. Confusi¨®. Sortim. No ens demanen els carnets, per¨° s'emporten els intel¡¤lectuals a comissaria. Sensaci¨® de c¨¤ndid triomf. Joventut. El cant de la joventut.

F. FERN?NDEZ BUEY

Fil¨°sof

No va ser gens f¨¤cil organitzar tot all¨°. Ens hav¨ªem de reunir cinc-cents delegats i una trentena de convidats sense que les autoritats pol¨ªtiques i acad¨¨miques del moment s'assabentessin del lloc de la reuni¨®, doncs la data de l'Assemblea Constituent del SDEUB era ja de domini p¨²blic als centres univeritaris. Unes setmanes abans del 9 de mar?, la junta de delegats del SDEUB havia obtingut el perm¨ªs del pares caputxins per fer l'Assemblea al Convent de Sarri¨¤. Un dia abans del 9 de maig nom¨¦s una vintena de persones sabia el lloc. A fi de burlar la vigil¨¤ncia es va actuar de la seg¨¹ent manera: cada un dels delegats de les facultats i escoles universit¨¤ries va convocar, un per un, la resta dels representants de cada centre a diferents llocs c¨¨ntrics de la ciutat, a una hora prefixada. Des d'aquestes cites, separats en grups redu?ts i seguint diferents itineraris, es va arribar al Convent amb la m¨¤xima rapidesa. A d'altres llocs es va anar recollint als intel¡¤lectuals i artistes convidats fins a reunir-ne la major part a una casa propera al Convent.

Es van haver d'evitar les possibles coincid¨¨ncies atzaroses. En poc m¨¦s d'una hora est¨¤vem dins del Convent delegats i convidats, mentre les autoritats encara especulaven sobre si l'Assemblea Constituent es portaria a terme en alguna de les facultats o fora de Barcelona. Hi va haver dues errades: un cotxe cridaner i un convidat que venia de Madrid i va arribar tard. Per aqu¨ª es va enterar la brigada pol¨ªtico-social. Per¨° aleshores el SDEUB ja estava constitu?t. A pesar dels errors, va ser una obra d'enginyeria organitzativa en la clandestinitat. La resta, el que es va fer all¨¤, que ¨¦s el que importa, ¨¦s ja part de la hist¨°ria coneguda.

FERRAN SALES

Periodista

La Caputxinada es va planejar en un lux¨®s pis de la Via Augusta de Barcelona, el domicili del psiquiatre Joan Obiols, pare de Margarita Obiols, una de les delegades de curs de la Facultat de Dret. Aquest era un dels escenaris habituals de les reunions de la coordinadora dels estudiants democr¨¤tics de Barcelona, a les quals jo acostumava a assistir (aleshores tenia 18 anys) com a representant de l'Escuela de Periodismo de la Iglesia. Els debats eren interminables i pesats, especialment quan parlaven Roberto Rodr¨ªguez, el representant de Medicina, Paco Fern¨¢ndez Buey, delegat de Filosfia i Lletres, o Joaquim Boix, portaveu d'enginyers, que a m¨¦s a m¨¦s anava recollint minuciosament en una llibreta quadriculada, amb lletra diminuta, el resum de les discussions.

La Caputxinada va ser el desenlla? l¨°gic d'un llarg proc¨¦s de mobilitzacions, contra el SEU per¨° tamb¨¦ contra les APE -les Associacions Professionals d'Estudiants- que el franquisme va tractar de posar en peu a fi de frenar la protesta estudiantil. A la reuni¨® varen ser convidats, a m¨¦s dels delegats dels centres universitaris, un bon nombre d'intel¡¤lectuals, un grup de professors, alguns dels quals van preferir defugir la invitaci¨® -entre ells el catedr¨¤tic de Dret Pol¨ªtic Manuel Jim¨¦nez de Parga- i una min¨²scula representaci¨® de periodistes en actiu, entre els quals es trobava Josep Maria Cadena, aleshores redactor en cap del Diario de Barcelona. Un comit¨¦ de tres alumnes de l'Escuela de la Iglesia -Miriam Josa, Joan Busquets i jo- v¨¤rem ser encarregats de portar la premsa en taxis fins al convent dels Caputxins a Sarri¨¤.

El setge de la policia al convent va arribar de forma imprevista, pocs minuts despr¨¦s de l'inici de l'assemblea. Els primers en partir varen ser els periodistes. La resta va optar per romandre a la tancada. Al comen?ament ens sent¨ªem protegits per l'Esgl¨¦sia, amb la sensaci¨® d'estar fent alguna cosa important i que el m¨®n ens mirava. Hi havia, a m¨¦s, un cert sentiment d'impunitat, sobretot al davant d'aquell Vicente Creix, el totpoder¨®s cap de la pol¨ªtica social, que entre acudits i fac¨¨cies s'acostava a la porta per aconsellar als estudiants que torn¨¦ssim a casa. L'assalt de la policia a la sala va ser brutal; ens va fer recordar de cop que est¨¤vem en plena dictadura franquista i que Creix n'era un dels m¨¦s efica?os torturadors.

- ?"Aquel, aquel", va cridar Creix, indicant als grisos que havien de detenir Fern¨¢ndez Buey, que tractava de cridar els estudiants a la calma.

En l'agressi¨®, la policia li va trencar les ulleres al delegat de Filosofia. Havia arribat el moment de sortir; un a un v¨¤rem anar entregant el nostre carnet d'identitat i abandonant el convent dels Caputxins. Els v¨¤rem haver de recollir despr¨¦s als s¨°tans de Via Laietana. La majoria v¨¤rem ser represaliats. Hi va haver sancions acad¨¨miques per¨° tamb¨¦ militars, que es v¨¤ren materialitzar a mesura que ens incorpor¨¤vem a la mili. Alguns varen ser enviats a l'?frica. Altres, simplement a pentinar someres a Gardeny.

MARGARITA OBIOLS

Secret¨¤ria de Relacions Internacionals de la Generalitat

Ja fa quaranta anys de la Caputxinada! Jo n'acabava de fer 17, i era de les m¨¦s joves. Tamb¨¦ n'hi havia uns quants de Preu, que devien ser m¨¦s joves que jo. Per¨° el que em feia m¨¦s minorit¨¤ria, o en tot cas m¨¦s diferent, era el fet de ser dona.

Tots ens cr¨¨iem que la nostra motivaci¨® pol¨ªtica era igual que la d'ells. Tamb¨¦ ens pens¨¤vem que hav¨ªem conquerit un bon tros d'igualtat, i que la Simone de Beauvoir ja havia posat les coses essencials al seu lloc. Vist avui, el que queda clar ¨¦s que caldran moltes lleis de paritat i infinites energies per acabar amb les difer¨¨ncies innecess¨¤ries. El cas ¨¦s que les dones dev¨ªem ser entre un 10% i un 15%, totes representants democr¨¤tiques de les juntes de facultat, i algunes (dues que recordi) v¨¤rem acabar amb un expedient disciplinari i expulsades de la Universitat a conseq¨¹¨¨ncia de la tancada, tot molt semblant a la resta de represaliats...Si ens punxaven, tamb¨¦ sagn¨¤vem.

La nostra missi¨® durant els dies assemblearis va ser b¨¤sicament assistencial. V¨¤rem organitzar les dif¨ªcils menjades i les m¨¦s dif¨ªcils dormides, per terra, embolicats amb papers de diari. De fet, est¨¤vem acostumades a picar els documents a m¨¤quina (amb papers carb¨®, per treure'n m¨¦s c¨°pies). I a preparar els caf¨¨s de les reunions. I contentes.

Devia ser cap als vuitanta quan un historiador molt respectable va editar un treball ben documentat sobre els fets de mar? del 66. Al final hi acompanyava una llista exhaustiva dels assistents a la Caputxinada...I oh sorpresa, no hi constava ni una sola dona! Naturalment la reacci¨® va ser descriptible...Recordo la Montserrat Roig feta una f¨²ria!. L'explicaci¨® tenia la seva base: L'investigador s'havia servit de documents oficials de la policia, on senzillament ens havien esborrat de la hist¨°ria, tal qual. Aix¨ª s'escriuen les coses.

F. PARCERISAS

Poeta i traductor

El meu record de la Caputxinada ¨¦s relativament emboirat. Suposo que des del Sindicat Lliure d'Estudiants hav¨ªem quedat a la tarda, una mica en secret, com s'acostumava aleshores; jo diria que en Paco Fern¨¢ndez Buey em va telefonar a casa, a l'hora de dinar, perqu¨¨ li confirm¨¦s que hi seria. Era el "nostre" delegat, de Lletres, un bon amic, i del meu curs. Vaig baixar tranquil¡¤lament fins al convent a primera hora de la tarda. A l'acte mateix no s'hi cabia, de tanta gent. Per¨° emocionava la pan¨°plia de les personalitats assegudes dalt de la tarima: jo crec que la que m¨¦s m'impression¨¤ va ser la figura del dr. Rubi¨®, potser el d'edat m¨¦s avan?ada, el menys previsible. D'alguns altres en coneixia, si m¨¦s no, la figura. Per a mi, l'efervesc¨¨ncia de l'acte es va desinflar una mica amb l'arribada de la policia i la tancada mateixa, que recordo sense relleus, m¨¦s esbla?mada. Em sembla que vam fer fila per recollir algun llonguet i que vam dormir al terra -fins i tot crec recon¨¨ixer-me en alguna foto, amb una pellissa gruixuda (sort en vaig tenir!) prenent el solet al pati l'endem¨¤ al mat¨ª. Per¨° la veritat ¨¦s que no en tinc un record gaire d'aventura, ni de trapelleria. Estava neguit¨®s perqu¨¨ volia marxar a Anglaterra per les vacances de P¨¤squa amb els diners d'una traducci¨® que bondadosament m'havia encarregat el professor Antoni Vilanova (i al final hi vaig poder anar), i perqu¨¨ sabia que a casa meva devien patir no sabent on caram era. De tot l'embolic me'n va quedar un bon regust: haver fet alguna cosa que calia fer; i un llarg emprenyament: no em vaig poder incorporar al segon campament de les mil¨ªcies, em van fer una mena de judici militar "por tener ideas socialistas avanzadas" (aix¨° s¨ª que ho recordo, en una sala enorme de l'Escola Industrial), i em vaig quedar sense passaport uns anys. El m¨®n encara podia ser diferent, nosaltres hi cr¨¨iem, i cr¨¨iem que sab¨ªem com. Potser no ho sab¨ªem gaire, per¨° ten¨ªem tota la ra¨® de creure-hi.

RAFA DE C?CERES

Arquitecte

Quan es mira quaranta anys enrere, all¨° que ¨¦s objectiu es desdibuixa i nom¨¦s perviuen les sensacions, els sentiments i les idees. Molts ¨¦rem estudiants, jo era delegat del tercer curs de l'Escola d'Arquitectura. No ¨¦rem del tot conscients del moment pol¨ªtic que viv¨ªem. El nostre comprom¨ªs anava unit als sentiments de just¨ªcia: no enten¨ªem la intel¡¤lectualitat sense comprom¨ªs; ni les c¨¤tedres vital¨ªcies, ni un sindicat d'estudiants sense llibertat; ni una arquitectura que no transform¨¦s i cooper¨¦s per a una societat m¨¦s justa. En aquells dies comprov¨¤vem la solidaritat; la implicaci¨® social dels professionals i artistes; fins i tot v¨¤rem conviure amb un sector de l'esgl¨¦sia que va avantposar la den¨²ncia a la comunitat del pali. Per a molts va ser el primer germen de la milit¨¤ncia, i m¨¦s tard el reconeixement que, sense l'esfor? d'organitzaci¨® dels partits en la clandestinitat, la caputxinada no hagu¨¦s estat possible. Hi va haver incertesa, per¨° no hi va haver por. La repressi¨® posterior del sistema franquista no va fer sin¨® refor?ar les idees. Aquestes idees, sentiments i sensacions continuen vives avui, defensades de molt diverses formes; s¨®c dels que pensen que no s¨®n patrimonis d'aquella generaci¨®.