El roure de Morat

L'estada al Parad¨ªs dura per sempre. Les estades a Par¨ªs s'acaben. I ara, despr¨¦s d'aquests dies d'amics i de converses, de museus i fl?nerie, de caf¨¨s i bistrots, s¨®c a l'Infern d'Orly, de tornada al Purgatori de la vida quotidiana catalana. Em miro, en un rac¨®, mentre espero l'embarcament, un full de Le Monde de fa un parell de dies, que em vaig guardar per quan tingu¨¦s temps de llegir-lo. Hi ha un article, il¡¤lustrat amb una magn¨ªfica fotografia, sobre "La mutaci¨® dels caf¨¨s de Par¨ªs". El peu de foto diu: Les coulers chaudes pour une ambiance plus conviviale ont remplac¨¦ l'esprit design froid des ann¨¦s 1980 et d¨¦poussi¨¦r¨¦ les caf¨¨s d'avant. Eectivament, a la fotografia hi predominen els tons calents, la fusta fosca, els llums baixos. Ad¨¦u gresite i f¨°rmica, ad¨¦u fluorescents i neons. La casolanitat confortable, la l¨ªnia ombr¨ªvola, els materials naturals s'imposen. Aquesta transformaci¨®, diu la cr¨°nica, va comen?ar fa una vintena d'anys, gr¨¤cies als establiments dels germans Costes. Darrere d'ells, ara, la nova tendence s'ha imposat, aix¨ª com la moda de recuperar antics caf¨¨s tronats i reconvertir-los en llocs nets on, amb cafeteres italianes i v¨¤ters moderns, a m¨¦s de trobar-te amb els amics a xerrar, a m¨¦s de poder-hi passar temps en solitari llegint i escrivint, hi pots menjar relativament b¨¦, fins i tot espl¨¨ndidament b¨¦. Aix¨° ¨¦s degut a una altra moda, a una altra tend¨¨ncia d'aquests darrers anys, la de la recuperaci¨® de la cuina tradicional popular. Tant ¨¦s aix¨ª que ja es parla de bistronomie en contra de gastronomie. I, de fet, a molts d'aquests caf¨¨s reciclats de l¨ªnia ombr¨ªvola, hi pots menjar uns excel¡¤lents arengs amb patates t¨¨bies al vapor, un gust¨®s i tendre tros de fetge a la planxa amb pur¨¦, unes llenties amb petit sal¨¦, un boudin noir amb pommes saut¨¦es, un saucisson pistach¨¦ chaud o un chou farci d'antologia. I per postres, sempre hi sol haver unes tatins exuberants, molsudes i calentones, fetes amb pomes reineta, com il faut. I aix¨° perqu¨¨ els restaurants tradicionals s'han fet cars i inc¨°modes, amb el seu aparat i amb la seva voluntat d'innovaci¨® irracional, caigui qui caigui. I els que cauen s¨®n els clients, ¨¦s clar, que, nost¨¤lgics de les seves particulars tantes L¨¦ontine, s'estimen m¨¦s la cuina dels bistrots , directa, saborosa, carregada de reminisc¨¨ncies. Visca la bistronomie!. Espero, ben aviat, poder menjar a qualsevol bistrot, un mel¨®s boeuf ¨¤ la mode, una et¨¨ria blanquette d'agneau, un juvenil navarin printanier.

"El tallen perqu¨¨ es perfecte i, per la seva al?ada, queda desemparat i sotm¨¨s als embats del vent"

Un cop a l'avi¨®, m'endormisco una mica mentre espero que ens enlairem. A fora ¨¦s ben fosc. Aviat ens donen pista. L'aparell al?a el vol i, un cop dalt, mentre l'avi¨® busca el rumb, miro brillar els llums de Par¨ªs, cada vegada m¨¦s petits i difusos. Em donen Le Monde. I m'assabento que, en tal dia com avui, 20 de gener, han de tallar, de fet ja deuen haver tallat, el roure de Morat. ?De quina mena de roure es deu tractar, penso, que un diari com aquest li dediqui un article sencer, i a sobre illustrat amb la fotografia de l'arbre? Un roure ben especial, certament. Un roure que t¨¦ m¨¦s de tres-cents anys, segons els experts, i que ¨¦s un dels tretze dels que va manar plantar Colbert el 1669. Fa trenta-nou metres d'al?ada, i el di¨¤metre del seu tronc, cent trenta cent¨ªmetres. Un tronc esvelt, sense nusos, amb una escor?a perfecta, d'un gra de fusta com, afegeixen els experts, nom¨¦s es produeix al bosc de Tron?ais. ?I, per qu¨¨ el tallen? Doncs precisament perqu¨¨ ¨¦s perfecte i perqu¨¨, atesa la seva al?ada, queda desemparat i sotm¨¨s als embats del vent i a l'atac d'un cole¨°pter, el gran capricorni. El van vendre el 20 d'octubre per 37.790 euros, i el va comprar la tonnellerie Sylvain, de Libourne, a la Gironde. Segons els c¨¤lculs, n'han de sortir 60 b¨®tes bordelaises, ¨¦s a dir, de 225 litres de capacitat. I com que el lent creixement d¨®na a la fusta excelsos aromes de vainilla i de clau, i alhora es tracta d'una fusta tan elegant i discreta que no marca amb cap exc¨¦es de tanins el vi, tots els grans vignerons hi tenen posat l'ull a sobre. Tanco els ulls i sento l'olor de fusta tallada, i penso que, potser, d'aqu¨ª set o vuit anys, a Par¨ªs o al Parad¨ªs, en un bon bistrot, beur¨¦ un borgonya que haur¨¢ estat criat en una de les seves b¨®tes...