La Merc¨¨, inventar la ciutat i la festa

La festa d'una ciutat ¨¦s el mirall de la vida de la gent que hi viu, en reflecteix les virtuts i vergonyes. Per aquest motiu podem entendre la festa com un mirall de la ciutat, un mirall que desdibuixa o retoca la realitat, per¨° que permet tamb¨¦ veure-hi m¨¦s enll¨¤, com si entr¨¦ssim en l'inconscient col¡¤lectiu. Una ciutat no es pot abastar amb una ¨²nica mirada, cal una observaci¨® m¨²ltiple per comprendre la complexitat que cont¨¦. Observant la festa, doncs, observem la ciutat perqu¨¨ amb la festa la ciutat s'inventa a si mateixa.

Barcelona ha inventat c¨ªclicament les seves festes. La hist¨°ria de la ciutat i del pa¨ªs influeixen decisivament en el model festiu. El 1859 Barcelona aprova el Pla d'Eixample; el 1861 els obrers catalans demanen a les Corts la llibertat d'associaci¨®, aquell any crema el Liceu. El 1868 se susp¨¨n la process¨® de la Merc¨¨ a causa dels incidents contra Isabel II, per¨° hi ha teatres i envelats on s'hi fan balls. Barcelona celebra el 1870 el primer congr¨¦s obrer d'Espanya, ¨¦s l'any de la Revolta contra les quintes. El 1871 l'Ajuntament de Barcelona s'implica decididament en l'organitzaci¨® de les festes de la Merc¨¨. Des del 1872, any en qu¨¨ Rius i Taulet impulsa des de l'ajuntament barcelon¨ª el que havien estat unes festes de barri, la Merc¨¨ ha passat per moments brillants com en aquell mateix any, en qu¨¨ s'engalanaven prop d'un centenar de carrers, fins a moments de suspensi¨® per epid¨¨mies o guerres. Les societats de ball barcelonines plantaven envelats a la pla?a de Catalunya, el Liceu s'engalanava per acollir els m¨¦s llu?ts concerts i balls, el Prado Catalan programava balls de societat i concerts de l'Euterpe de Clav¨¦ a la seva seu del passeig de Gr¨¤cia. El 1879 la filoxera destrossa la vinya catalana. A les acaballes del segle XIX, Barcelona trenca muralles i es mostra al m¨®n com la f¨¤brica d'Espanya en una exposici¨® universal, la ciutat ha estat l'exponent dels avatars del seu temps i ha refor?at la seva funci¨® de capitalitat.

L'any 1902, quan els obrers de Barcelona celebraven la seva vaga general revolucion¨¤ria reivindicant la jornada de vuit hores, el jove regidor de festes Francesc Camb¨® reinventava una Merc¨¨ que volia ser "la festa major de Catalunya", incorporant-hi elements festius d'arreu de la geografia catalana: xiquets de Valls, gegants, cobles empordaneses, diables i b¨¨sties de foc... Barcelona creava un model festiu per en¨¨sima vegada i retornava multiplicats i amplificats aquests elements, rearmant-los d'una c¨¤rrega simb¨°lica nova. Ara ja no eren gegants, cobles i xiquets d'un poble o vila concreta, ara ho eren de tot Catalunya. La sardana supera llavors l'¨¤mbit geogr¨¤fic de l'Empord¨¤, els castellers celebren concursos a Barcelona, els gegants del Castell de Santa Florentina de Canet de Mar guanyen el primer concurs de gegants... La festa havia estat de nou inventada.

L'any 1904, el programa de la Merc¨¨ presentava una variada programaci¨®. Els mercats municipals oferien balls en els diferents barris, hi havia cucanyes, jocs n¨¤utics, focs artificials a les cru?lles dels principals carrers d'arreu de la ciutat i actes oficials d'inauguraci¨® d'espais i serveis p¨²blics. Era una festa que abastava un ¨¤mbit territorial molt ampli i que es repartia per la ciutat que acabava d'annexionar-se els municipis del Pla a canvi d'una aportaci¨® de cent mil pessetes al govern de la reina regent Maria Cristina, per a les despeses de les desastroses guerres colonials de Cuba i les Filipines. La festa recreava i delimitava els nous espais per a la nova ciutat en qu¨¨ s'havia de convertir Barcelona.

La Merc¨¨ era -i ¨¦s- sovint un instrument per mostrar als barcelonins un ideal de ciutat concebut des de l'ajuntament, una ciutat que creixia i incorporava els municipis del voltant convertint-los en "El Distrito de las Afueras", una ciutat que tenia vocaci¨® de capital d'una naci¨® sense estat, que no tenia pressupost de capitalitat i que havia d'inventar esdeveniments de forta c¨¤rrega simb¨°lica i institucional per tal d'espigolar subvencions a les institucions dels centres de poder estatal: les exposicions universals de 1888 i 1929, els Jocs de l'Olimp¨ªada Popular de 1936, les Olimp¨ªades de 1992, el F¨°rum Universal de les Cultures 2004...

L'edulcoraci¨® municipalista duta a terme pel consistori franquista amb les festes barcelonines va prohibir el Carnaval, reconduint la seva Rua en la Cavalcada de la Merc¨¨ i posant-la al servei del model porciolista de la gran Barcelona, reinterpretaci¨® euf¨°rica i especulativa de models anteriors; va exercir el control falangista en les comissions de les festes majors dels barris, les quals van experimentar un important creixement com a moments de liberalitat de dif¨ªcil control al carrer.

La sibil¡¤lina intervenci¨® de l'ajuntament franquista va anar apagant de mica en mica els focs de la Nit de Sant Joan com una pluja fina, amb l'estrat¨¨gia de donar prioritat al cotxe i a l'¨²s privat de la via p¨²blica a la ciutat, una r¨¨mora franquista que encara est¨¤ en plenitud d'¨²s normatiu -per activa i per passiva- en l'ajuntament democr¨¤tic.

Barcelona crea model festiu i la Merc¨¨ n'¨¦s l'actual paradigma. La ciutat exerceix de capital acollint i reinventant els elements festius d'arreu i retornant-los transformats i adaptats al moment en qu¨¨ es viu. La proliferaci¨® dels correfocs n'¨¦s un exemple. El Correfoc de la Merc¨¨ venia a ser una recreaci¨® laica de les antigues processons i cercaviles on apareixien diables i b¨¨sties de foc; va ser una gran novetat als anys vuitanta, quan va introduir-se a la Merc¨¨ de la m¨¤ d'un grup de creadors art¨ªstics, gent del teatre de carrer i estudiosos de la festa que van influir en el poder municipal de la primera etapa democr¨¤tica de la Transici¨® postfranquista. El territori festiu es va encorsetar premeditadament en el nucli antic del centre de la ciutat, desatenent les peticions del moviment ve?nal d'ampliar la Merc¨¨ als barris en un moment en qu¨¨ els partits pol¨ªtics de l'esquerra abandonaven les associacions de ve?ns i instal¡¤laven els seus l¨ªders en els c¨¤rrecs de responsabilitat municipal. En aquella ¨¨poca de recuperaci¨® democr¨¤tica del carrer van cr¨¦ixer les trobades de gegants, les colles de grallers, les sardinades populars i un munt de tradicions i costums com si fossin de tota la vida. Pertot arreu es podien veure castellers, grallers o bastoners vestits amb una mena d'uniformes que volien recrear una est¨¨tica de tradici¨® catalana amb pantal¨® blanc, faixa i barretina, faldellins de roba de folre de colors blau el¨¨ctric i roig intens, mocadors de fer farcells, espardenyes de beta i un llarg etc¨¨tera que omplia carrers i places d'una nova sem¨¤ntica per a uns s¨ªmbols ja usats abastament en altres ¨¨poques.

Als pobles, viles i ciutats de m¨¦s tradici¨® festiva no hi mancaven els erudits locals, que sorgien com els bolets per preservar o recuperar, deien, les tradicions m¨¦s ins¨°lites. Els balls de cavallets, panderetes, serrallongues, cintes, nans, gitanes, amb tota mena de cascavells, faixes, gorres, boines, barretines i indument¨¤ries peculiars d'origen incert es prodigaven a les festes majors, comarca a comarca.

Ja cap a finals de la d¨¨cada dels noranta, l'abast territorial simb¨°lic de la festa de la Merc¨¨ s'est¨¦n als Pa?sos Catalans i a la Mediterr¨¤nia, fent especial atenci¨® al Magrib; ¨¦s el moment dels cavalls menorquins, dels moros i cristians valencians, les confraries sagrades del Marroc i els sbandierattori italians. La festa s'expandeix doblant literalment el seu ¨¤mbit territorial, incorporant amb valentia nous espais com la Rambla del Raval, amb una programaci¨® estable i de qualitat en un barri vell caracteritzat per la forta immigraci¨®. ?s tamb¨¦ en la darrera etapa de la Merc¨¨ quan s'incrementa el paper de les organitzacions no governamentals, amb experi¨¨ncies com el Passeig de les Persones coincidint amb l'etapa immediatament anterior a la celebraci¨® del F¨°rum Barcelona 2004. La Merc¨¨ ¨¦s avui una festa altament participativa, que aplega en la seva organitzaci¨® un elevat nombre de ciutadans actius i organitzats, els quals cooperen amb l'Ajuntament de Barcelona en un model festiu ordenat i pautat, i que ¨¦s socialment acceptat. La festa sedueix un elevat nombre de ciutadans, que la celebren acudint massivament als actes programats. La Merc¨¨ afavoreix l'expressi¨® simb¨°lica de la barcelonitat individual i col¡¤lectiva, per¨° ¨¦s tamb¨¦ un instrument de transmissi¨® cultural des del poder municipal, el qual utilitza la festa per emetre missatges i models de conducta ciutadana. La Merc¨¨ ha divertit la gent de Barcelona, l'ha fet ballar i festejar carrer amunt i Rambla avall en una experi¨¨ncia generalitzada i redistributiva de democratitzaci¨® de la cultura. Els carrers i les places s'omplen a vessar de gent que passeja, gent que ha esdevingut el principal element de la festa.

Josep Forn¨¦s i Garcia ¨¦s antrop¨°leg i director de programes del Museu Etnol¨°gic de Barcelona.