Les males orientacions

Tant de bo que la majoria de col¡¤laboradors gr¨¤fics de la revista Papitu -de Mompou a Pidelaserra- s'haguessin quedat tota la vida fent aquells mateixos dibuixos, aparentment intranscendents! Ara tindr¨ªem uns artistes de primera l¨ªnia que podr¨ªem passejar amb orgull arreu del m¨®n. Manuel Humbert (Barcelona, 1890-1975) va tenir un inici espectacular amb les illustracions fr¨ªvoles, i a la moda, de Papitu o Picarol. Es va revelar com un artista sofisticat i sensible, elegant i refinat fins al moll de l'os que seguia els passos de Xavier Gos¨¦, un altre hipersensible portent¨®s. Fins al 1920, Humbert es va moure en les mateixes coordenades, amb il¡¤lustracions per a revistes i molts dibuixos solts, amb tinta o aiguada i, amb aquest conjunt memorable, abans de complir els trenta anys, va crear les seves obres mestres. El seu amic Josep de Togores llavors els admirava, i anys m¨¦s tard escriuria: "No tinc cap motiu per amagar, ans al contrari, que a mi aquells dibuixos em commogueren tot seguit, i vaig creure en l'Humbert, com un futur gran artista. Pintors estrangers d'avantguarda, que sojornaven Barcelona durant la guerra del 14-18, tamb¨¦ els admiraren. A hores d'ara estic conven?ut que si els dons pict¨°rics de l'Humbert (no gens menyspreables) haguessin correspost als seus dons de 'dibuixant-il¡¤lustrador', i li haguessin perm¨¨s de fer en pintura el que iniciava amb els seus dibuixos de joventut, hauria estat un artista impur sens dubte, per¨° considerable, enormement m¨¦s que no amb el realisme apagat d'ara". El marxant i cr¨ªtic d'art Joan Merli no opinava el mateix al llibre 33 pintors catalans, editat pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat l'any 1937. Referint-se a Humbert, Merli afirmava: "la seva producci¨® primera, a base de terres emprats en fred en una pintura lineal, retard¨¤ considerablement el comen? del bon cam¨ª".

Ara, al Vendrell, a la Fundaci¨® Apel¡¤les Fenosa, podem veure una petita exposici¨® Humbert, muntada amb criteris m¨¦s aviat sentimentals sota els efectes altament seductors del personatge. A la primera saleta hi han nou teles dels anys 1922 al 1956, alguna d'important i d'altres d'irrellevants, com ara el retrat verd¨®s del nen Luis Mu?oz; a la segona, mal acompanyats per un parell o tres de par¨°dies, un espl¨¨ndid conjunt de vuit dibuixos dels anys 1910, procedent del magatzem del MNAC -sembla ser que al rebost del Palau Nacional encara n'hi resta una bona pila. El contrast entre una sala i l'altra ¨¦s brutal. L'any 1926, Josep Pla lloava la bona direcci¨® de l'Humbert, que ja feia la t¨ªpica pintura tova i peluda, argentada i renoiresca, i atacava Togores, al qual qualificava de "cr¨°nicament desorientat". Per desgr¨¤cia, Togores tamb¨¦ "s'orientaria" de cop, quan va tornar a casa l'any 1932; a Francesc Domingo li va passar el mateix. I ¨¦s que, al cap i a la fi, l'art que perdura sovint ¨¦s fruit de l'angoixosa recerca i no del passejar cofoi pel "bon cam¨ª"

Manuel Humbert

Fundaci¨® Apel¡¤les Fenosa

Carrer Major, 25, El Vendrell

Fins al 31 de maig