Vinga Montaigne!

De la important, recent aparici¨® del llibre segon dels Assaigs de Michel de Montaigne (traducci¨® de Vicent Alonso, Barcelona, Proa, 2007), avui en destacarem solament els cap¨ªtols "Sobre els llibres", i, tot barrejant-ne els comentaris, "Sobre la presumpci¨®".

Tothom recorda aquell passatge del Quijote en qu¨¨ Cervantes escriu: "La historia es como cosa sagrada; porque ha de ser verdadera, y donde est¨¢ la verdad est¨¢ Dios, en cuanto a verdad; pero no obstante esto, hay algunos que as¨ª componen y arrojan libros de s¨ª como si fuesen bu?uelos" (II.3), a la qual cosa el batxiller Carrasco respon amb una celeb¨¨rrima citaci¨® del jove Plini: "No hay libro tan malo que no tenga algo bueno". No era ben b¨¦ d'aquesta opini¨® el "Se?or de la Monta?a" -aix¨ª l'anomenava Quevedo, autor d'uns versos que b¨¦ podrien ser del mateix Montaigne: "Retirado en la paz de estos desiertos, | con pocos pero doctos libros juntos, | vivo en conversaci¨®n con los difuntos | y escucho con mis ojos a los muertos"- que, al primer dels cap¨ªtols esmentats m¨¦s amunt, "Sobre els llibres", a part d'inc¨®rrer en un dels seus t¨°pics m¨¦s habituals -"No busque en els llibres m¨¦s que el plaer d'un entreteniment honest; o, si estudie, no busque m¨¦s que la ci¨¨ncia que tracta del coneixement de mi mateix, i que m'instrueix per morir i per viure b¨¦"-, consigna la seva aversi¨® a all¨° que avui en dir¨ªem "novetats": "No em pose gaire amb els llibres nous perqu¨¨ els antics em semblen m¨¦s plens i m¨¦s s¨°lids" -que ve a ser el mateix que deia Jaime Gil de Biedma quan entrava en una llibreria de Barcelona: "?Qu¨¦ horror! ?Todo novedades!"; i tamb¨¦ s'assembla al consell que un estudi¨®s de la literatura va donar-li fa uns quants mesos a Josep Bargall¨®: "Porta a Frankfurt els cl¨¤ssics, fins a Gabriel Ferrater, que a m¨¦s de ser molt bons, ja s¨®n difunts: aix¨ª no es podran queixar els que hi faltin, perqu¨¨ de mortuis nihil nisi bonum".

"Aneu de Montaigne, Shakespeare i Cervantes cap enrere, i quedareu estalvis de tot mal"

L'humanista franc¨¨s, doncs, preferia els cl¨¤ssics als "moderns", i santament que feia: hi ha una tend¨¨ncia editorial a tot Espanya, en aquests moments, de recuperaci¨® dels escriptors antics (inclosos els de la primera meitat del segle XX) que ¨¦s tot un indici de seny i reconeixement de la gran ra¨® que tenia don Miquel. Aquest diu, despr¨¦s, que li agraden molt Boccaccio, i Gargantua i Pantagruel, de Rabelais; per¨° menyst¨¦, com ho feia Josep Pla, tota literatura d'aventures: "Quant als Amad¨ªs i altres escrits semblants, ni durant la meua infantesa no em van interessar". I llavors ve la petita llista d'aquells autors que m¨¦s el van commoure, distreure i ensenyar: Virgili, Lucreci, Catul, Horaci, Plutarc (aquest, llegit solament quan va apar¨¨ixer en traducci¨® francesa, perqu¨¨ Montaigne no coneixia prou b¨¦ el grec) i S¨¨neca. Li estranya que uns quants contemporanis seus posessin de costat l'Ariost amb Virgili, i ¨¦s cert que no n'hi ha per tant, perqu¨¨ l'Eneida "va de pressa, amb un vol alt i ferm, tot seguint sempre el cap de Virgili", mentre que l'Orlando Furioso -que Jos¨¦ Mar¨ªa Mic¨®, aix¨° s¨ª, ha traslladat en versos castellans que meravellen- "se'l veu voleiar i saltironar de conte en conte com de branca en branca, sense refiar-se de les ales excepte per a un trajecte curt". Plat¨® i Cicer¨® m¨¦s aviat l'engavanyen, i aix¨° ho diu amb m¨¦s just¨ªcia respecte al rom¨¤ que a l'atenenc, perqu¨¨, com ja he dit, Montaigne nom¨¦s degu¨¦ llegir Plat¨® en la famosa edici¨® pol¨ªglota de Marsilio Ficino.

Tot plegat t¨¦ a veure amb el que es llegeix al cap¨ªtol "Sobre la presumpci¨®", que comen?a amb unes paraules molt s¨¤vies i ben recomanables per a molts escriptors d'avui: "Hi ha una altra mena de gl¨°ria, que consisteix a tenir una opini¨® massa bona de la pr¨°pia v¨¤lua"; reflexi¨® que queda arrodonida amb la que es llegeix m¨¦s endavant: "L'aprovaci¨® dels altres no em satisf¨¤. Tinc el gust delicat i dif¨ªcil, i particularment al meu territori; em retracte sovint, i pertot arreu em sent dubtar i cedir per feblesa. No tinc res meu amb qu¨¨ satisfer el meu enteniment". I cita, despr¨¦s, aquella garantia que tenia Roma per evitar que proliferessin els escriptors menuts: "Mediocribus esse poetis, | Non di, non homines, non concessere columnae" (Horaci): "Els d¨¦us, els homes i els aparadors ens estalvien la mediocritat dels poetes" -cosa que certament ja no passa, ans al contrari.

I torno al cap¨ªtol "Sobre els llibres", per acabar. Montaigne hi critica aquells que veien comparables, al seu temps, l'Ariost i Virgili, i reporta aquesta citaci¨®: "O saeculum insipiens et infacetum!" (Catul), ¨¦s a dir, "Oh segle mancada de gust i de gr¨¤cia". El mateix pensava un altre franc¨¨s, Gustave Flaubert, que va fer-se seva, en ple segle XIX, aquesta dita de Policarp, bisbe d'Esmirna al segle II: "D¨¦u meu! En quin segle m'heu fet n¨¦ixer!". En resum: aneu de Montaigne, Shakespeare i Cervantes cap enrere, i quedareu estalvis de tot mal.