Una festa escocesa

Fa pocs mesos, en un altre lloc, vaig recordar aquella festa a qu¨¨ vaig assistir, un juliol de fa molts anys, prop de la poblaci¨® d'Oban, al nord de Glasgow. Hi havia una petita multitud en un prat a l'eixida del poble, i cap all¨¤ que vam anar, des d'una tenda de campanya a la vora d'un loch, a fer d'espectadors del festival. Un animador amb micr¨°fon anunciava les competicions d'esports tradicionals amb expressions com aquesta: "I ara, senyores i senyors, el participant, bon escoc¨¨s, llan?ar¨¤ un tronc de tants peus de llarg i tantes lliures de pes, que entre dos anglesos no podrien ni al?ar-lo de terra".

I despr¨¦s del tossing the log venien les pedres, que cap angl¨¨s tindria for?a per llan?ar, o una mena de martells, o el que f¨®ra. La cosa important era que all¨¤ nom¨¦s hi havia escocesos ben cepats, que s'ho passaven d'all¨° m¨¦s b¨¦ i aplaudien amb entusiasme tot esment de com s¨®n de nyicris i rid¨ªculs els anglesos. Era doctrina p¨²blica. Despr¨¦s hi hagu¨¦ desfilades de grups i associacions amb molta gaita i molta falda de tart¨¤, bandes marcials amb pells de lleopard (que tant han amenitzat, per cert, les guerres colonials brit¨¤niques), i un gran remolc o carrossa del Partit Nacionalista Escoc¨¨s.

La carrossa era plena de joves vestits d'Ast¨¨rix, ¨¦s a dir, suposadament amb uniforme de celtes antics, amb pantalons de quadres, espasa i casc amb banyes. M¨¦s purament aut¨¨ntics que William Wallace i els herois del Braveheart. B¨¦, aix¨° era Esc¨°cia, a m¨¦s del whisky, la IBM, Balmoral i el petroli. I aquell Partit Nacionalista Escoc¨¨s, que fa poc m¨¦s de trenta anys era folklore, ¨¦s ara la for?a majorit¨¤ria del pa¨ªs, un partit liberal i modern que ha guanyat les darreres eleccions, i que assegura que proposar¨¤ un refer¨¨ndum per la independ¨¨ncia.

Els anglesos, d'altra banda, no pareix que se'n preocupen gens ni mica, ni s'alteren ni s'exciten pel tema. I aix¨°, comparat amb el Regne d'Espanya, ¨¦s una difer¨¨ncia substancial. Si al Regne Unit arriben al divorci, ser¨¤ pac¨ªfic, tranquil, sense insults i molt brit¨¤nic. I no es barallaran per saber qui llan?a m¨¦s lluny la pedra o el tronc. Tot plegat, fa una mica d'enveja: la pluja fina (all¨¤ s¨ª), la calma, the Queen, i molt de sentit de l'humor.