Cap a la ciutat dels llibres

La minyonia d'un infant orat

Lloren? Riber

La Magrana

125 p¨¤gines. 17 euros

Un orat pot ser un boig, tamb¨¦ pot ser alg¨² salvatge o alg¨² no domesticat, per¨° a Mallorca ¨¦s un adjectiu que s'aplica principalment per designar les b¨¨sties esquerpes. Lloren? Riber, el moss¨¨n mallorqu¨ª (i no el seu hom¨°nim, el director teatral especialitzat en performances, que va muntar la representaci¨® de les Investigacions filos¨°fiques, de Ludwig Wittgenstein i que J. Rodolfo Wilcock es va inventar com a protagonista d'un dels contes m¨¦s delirants de La sinagoga dels iconoclastes), tradueix un vers del Virgili de les Ge¨°rgiques , referent a una vaca esquiva, de la manera seg¨¹ent: "Tan orada que en el jou no es vincla". Tamb¨¦ a Mallorca, si alguna cosa s'assembla a una g¨¤bia d'orats ¨¦s que ens trobem davant d'un lloc ple de desordre, i m¨¦s d'un refrany ve a significar que les oradures es corregeixen a garrotades. Per¨° si Riber va triar La minyonia d'un infant orat com a t¨ªtol per a les seves mem¨°ries d'inf¨¤ncia devia ser perqu¨¨ tenia ben present un altre refrany: "L'infant i l'orat diuen veritat".

Vaig saber que existia un llibre anomenat La minyonia d'un infant orat gr¨¤cies a un article de Xavier Lloveras on el qualificava de "petita meravella semioblidada". Va ser publicat originalment l'any 1935, i es va reeditar el 1962, quan Lloren? Riber (Campanet, 1882-1958) ja havia mort per¨° era encara fresca la mem¨°ria del comprom¨ªs que havia mantingut amb el r¨¨gim franquista. Potser aquesta ¨¦s la causa que Riber sigui un d'aquells noms que les hist¨°ries de la literatura catalana solen ignorar, per¨° es pot saber que va instal¡¤lar-se a Barcelona l'any 1913, que va ser l'¨²nic noucentista important que provenia de les Balears i que va integrar-se plenament en el projecte catalanista. I alguna an¨¨cdota sobre Riber tamb¨¦ es pot trobar en un text p¨°stum de Lloren? Villalonga, per¨° el que acaba important m¨¦s ¨¦s que la seva prosa, "¨¤uria i cisellada" segons l'encertada definici¨® de Rovira i Virgili, estava poc relacionada amb la que escrivien aleshores Eugeni d'Ors o Carner. Tant pel domini del ritme i la composici¨® metaf¨°rica com per la frescor del llenguatge, per la diversitat dels seus recursos narratius, cal considerar-la deutora directa de la de Verdaguer o Ruyra. Per¨° no ¨¦s gens d'estranyar la volada alt¨ªssima que assoleix la seva escriptura perqu¨¨ la tradici¨® insular disposa d'una producci¨® exemplarment saludable, d'una for?a vivificadora, bals¨¤mica i festiva.

Riber posse?a un domini i un sentit indescriptible de l'orientaci¨® a l'hora de travessar la selva dels sin¨°nims i els ant¨°nims, i el lector que s'endinsi a La minyonia d'un infant orat -o a Els camins del parad¨ªs perdut, o a la seva poesia, o a les seves traduccions de Virgili-, tindr¨¤ el plaer de con¨¨ixer de la vora una cuina ret¨°rica fort¨ªssima, d'una m¨¤gia verbal espessa i tan perfumada com si de sobte es trob¨¦s enmig d'un bosc d'esp¨¨cies orientals.

La minyonia... ¨¦s la hist¨°ria d'un Lloren? Riber infant fins que esdev¨¦ un "al¡¤lot blau" o un "blauet", ¨¦s a dir, fins que es converteix en escol¨¤ al monestir de Lluc, al nord de Mallorca. ?s l'evocaci¨® de les primeres hores d'una vida submergida en la naturalesa, per¨° ¨¦s tamb¨¦ la cr¨°nica del cam¨ª que el mena fins a aquesta situaci¨®, el retrat d'un nen que va a l'escola, que es baralla amb un eixam d'abelles o que persegueix de nit l'¨°liba que nia a les golfes de la rectoria, tres dels episodis m¨¦s excelsos del llibre.

Al mateix temps, ¨¦s tamb¨¦ la cr¨°nica d'un itinerari que finalment el diposita a l'entrada de "la ciutat dels llibres". Els Salms de David, Cicer¨® i Tirant lo Blanc en seran els amfitrions, i tots tres textos ressonen amb veu pr¨°pia a La minyonia d'un infant orat, en l'emoci¨® pel llenguatge po¨¨tic i el do metaf¨°ric d'una natura que riu i canta i salta, en l'aprenentatge moral i en el tra? d'un car¨¤cter pouat en els cl¨¤ssics llatins, i en l'abrandament i l'amor per la literatura catalana, per la llengua que la forneix a la manera d'una correntia viva que brolla tant de les circumst¨¤ncies m¨¦s quotidianes i elementals com de les profunditats de la parla medieval: no s'acaba d'entendre per qu¨¨ els lectors prescindeixen d'aquesta joia impagable de la literatura catalana.