Vida i miracles de Sant Benet

Benet de N¨²rsia ¨¦s un sant amb predicament al Bages. Nascut a ?mbria al segle V, va ser el gran organitzador de la vida mon¨¤stica a Occident, segons explica el pale¨°graf Anscari M. Mund¨®. No va crear cap ordre nova per¨° va fundar diversos monestirs i, sobretot, va instaurar una regla ¨¨tica i moral pel comportament i la conviv¨¨ncia en comunitats religioses que, precisament, du el seu nom. Quan va ser abat de Vicovaro, el propis monjos el van intentar enverinar per culpa de la disciplina que estava imposant. All¨¤ es va donar un dels primers miracles quan s'esquerd¨¤ la mortal copa de vi que malvadament li oferien. A Subiaco va muntar una s¨¨rie de monestirs sobre les ru?nes de la vila imperial del depravat Ner¨®; va predir la caiguda de Roma; i va morir a Montecassino, focus i ciutadella de les seves ensenyances. El papa Gregori I es va encarregar de l'hagiografia i li va magnificar uns quants sortilegis per vacil¡¤lar millor a propis i estranys.

Benet de N¨²rsia, nascut al segle V, va ser el gran organitzador de la vida mon¨¤stica a Occident

El 1907 el monestir va ser adquirit per Ramon Casas, que s'hi va fer una mena de Cau Ferrat

Les pautes de Benet de N¨²rsia van passar daltabaixos per¨° a partir del regnat de Carlemany es van estendre per tot Europa i assoliren la m¨¤xima esplendor entre els segles IX i XII, just l'¨¨poca en qu¨¨ es va fundar el monestir de Sant Benet de Bages, al terme de Sant Fruit¨®s, impulsat per un noble anomenat Sal¡¤la i la seva muller Ricarda, un matrimoni piad¨®s que va dotar d'una gran riquesa la seva flamant instituci¨®. Sal¡¤la va anar a Roma per tramitar l'establiment i es va fer amb el cos de Sant Valent¨ª, que va passar a ser l'altre patr¨® del convent. Els mateixos mecenes elegien els abats entre els propis familiars, el primer va ser Abb¨®. Sembla ser que els successors, Adalbert i Sunifred, no van administrar b¨¦ la casa i, per m¨¦s inri, el monestir va caure en mans isl¨¤miques en una invasi¨® soferta a la comarca, el 1002. Despr¨¦s, el bisbe de Vic i el comte de Barcelona van decidir redre?ar la situaci¨® i van nomenar nou abat el canonge de Vic, Rami¨®, que inaugurava una nova nissaga. Del 1045 al 1074, l'abat va ser Mir¨®, germ¨¤ del comte Ramon Berenguer I. M¨¦s tard, el monestir va ser annexionat amb el de Sant Pon? de Tomi¨¨res, a Narbona, i sembla ser que novament va ser enva?t pels musulmans, que en van destruir una bona part.

Al final del segle XII Sant Benet va tornar a ser independent i llavors es va construir l'esgl¨¦sia actual i, al cap de poc, es va refer el magn¨ªfic claustre, sota les ordres de l'abat Bernat de Nespleda, bo i aprofitant elements del que ja existia anteriorment, per aix¨° hi conviuen capitells de diferents ¨¨poques: del segle X, d'influ¨¨ncia isl¨¤mica, fins al XIII, passant per les primeres representacions humanes del rom¨¤nic catal¨¤.

L'anomenada Pesta Negra de l'any 1348 va arrasar la comunitat. Durant el segle XIV, es va convertir en una fortalesa i, a finals del XVI, va passar a mans dels benedictins de Montserrat, que hi van instal¡¤lar un col¡¤legi d'arts on s'ensenyava ci¨¨ncies eclesi¨¤stiques, lleng¨¹es i poesia. L'any 1627 es va construir el palau abacial. Poc despr¨¦s, un incendi va destrossar l'esgl¨¦sia i es va refer en estil manierista. Els monjos montserratins van ocupar el monestir fins que la Constituci¨® de 1820 va suprimir la legalitzaci¨® del convent i la posterior desamortitzaci¨® de Mendizabal de l'any 1835 va posar en venda els edificis, que van esdevenir ru?nes rom¨¤ntiques per excel¡¤l¨¨ncia. Despr¨¦s d'una llarga etapa de decad¨¨ncia i espoli, l'any 1907, va ser adquirit pel pintor Ramon Casas, la fam¨ªlia del qual tenia una f¨¤brica just al costat. Casas s'hi va fer una mena de Cau Ferrat i va encarregar la restauraci¨® dels edificis a Josep Puig i Cadafalch, que va eliminar les parts renaixentistes i barroques de l'esgl¨¦sia per restituir el rom¨¤nic original. Un intervenci¨® ben intencionada per¨° molt discutible, donat que es van destruir molts afegits interessants. Puig i Cadafalch, bojament enamorat del rom¨¤nic, seria el gran depredador del barroc catal¨¤, just quan s'hi estava inspirant en la seva arquitectura de nova planta, un cop passats els deliris neog¨°tics i modernistes.

Casas va tornar a donar vida a Sant Benet, i el recolliment m¨ªstic d'altres temps va donar pas a un recer prof¨¤, amb corredisses er¨°tiques del pintor acabalat amb la seva estimada amant i model, J¨²lia Peraire, disfressada de monja coqueta. El 1931 el conjunt de Sant Benet va ser declarat monument nacional, tal com explica Jaume Codina a la Web de Sant Benet de Bages. Morts Casas i J¨²lia, que havien estat units finalment en cristi¨¤ matrimoni, el monestir tornava al desmanegament i l'oblit, fins que fa pocs anys el va comprar la Fundaci¨® Caixa Manresa, que l'ha restaurat amb gran cura i mitjans per donar-li un ¨²s p¨²blic. Despr¨¦s d'un ambici¨®s estudi de m¨¤rqueting, la instituci¨® manresana l'ha convertit en M¨®n Sant Benet, un complex de turisme rural d'alt estanding, on les rel¨ªquies de Sant Valent¨ª, patr¨® dels enamorats, propicien casoris rimbombants, i l'hospitalitat monacal i l'antiga regla de Benet de N¨²rsia, reconvertida a l'epicurisme de luxe seglar, afavoreix el rep¨°s i la gastronomia, tal com es pot constatar a la parca i comercial web: monstbenet.com. Un nou Sant Benet acaba de n¨¦ixer. Com sempre, el temps hi haur¨¤ de dir la seva.